La pandèmia ha portat, entre moltes altres coses, l'acceleració de l'ús de les targetes a les compres. Un mètode que demostra ser més còmode que els diners en efectiu, encara que aquests no han caigut en el desús total.
Al llarg de la història, els bitllets han anat canviant nombroses vegades de disseny, composició, forma i consistència. Avui dia, continua sent un element de confiança entre les persones grans o els qui encara desconfien de les tecnologies i dels seus furts d'identitat.
Tot i això, una gran part de la població, inclosos els més joves, segueixen tenint a les seves carteres uns quants diners en efectiu. Per si de cas.
Aquest objecte que passa de mà en mà és habitual que, després de circular un temps, acabi desgastat, irreconeixible, maltractat i adulterat per la circulació contínua. Són moltes les situacions que poden acabar ocasionant la substitució d'un bitllet.
Per això, des del Banc Central Europeu i el Banc d'Espanya ens avisen que, en aquests moments tan complicats a l'economia, els furts i la delinqüència hi són presents. L'última tendència que ha tornat amb força són els bitllets tacats o 'tintats'.
A més, juntament amb aquestes campanyes divulgatives podrem conèixer la història i la naturalesa dels diners. Així com algunes indicacions i advertiments a tenir en compte si trobem bitllets modificats.
Els pagaments amb targeta o 'contactless' han guanyat terreny, com esmentàvem. Els estafadors són conscients que cada vegada és menys habitual portar diners físics a sobre. Així i tot, caldrà tenir precaució si trobem un bitllet tacat.
Aquests bitllets no es caracteritzen perquè tenen una línia d'un bolígraf o retolador per accident. Han estat robats amb anterioritat i pretenen que torni al camí 'legal' sense passar per la via judicial.
Els bitllets estan fets amb un material especial que és molt resistent, per això reté fàcilment qualsevol substància. Un dels sistemes antirobatori que més es fan servir entre els Bancs Centrals de tot el món és humitejar-los amb tinta i, així, aconseguir que siguin inservibles si se sostreuen.
En concret, quan un lladre intenta forçar un caixer automàtic o la caixa forta d'un transport blindat, la màquina de seguida allibera tinta sobre els diners. A més de ser una mesura per disminuir els ànims de robatori, fa que els diners siguin inutilitzables i permet una posterior identificació.
Els bitllets queden gairebé totalment tacats
Aquesta tinta que cobreix els bitllets té l'origen en dispositius antirobatori IBNS (sistemes intel·ligents de neutralització de bitllets) i sol ser de colors brillants, especialment violeta, verd, blau, vermell o negre. La tinta vessada sol recórrer des de les vores cap al centre del paper, deixant un rastre molt característic: la gairebé totalitat dels diners queden tacats.
Un resultat químic que és complicat eliminar, fins i tot per als delinqüents que intenten netejar els bitllets. Un procés que pot alterar les característiques i els elements de seguretat del bitllet fins al punt de fer-los desaparèixer.
Des del Banc d'Espanya expliquen que, si ens adonem que aquest tipus de bitllets arriba a les nostres mans, en primer lloc, l'haurem de rebutjar i demanar-ne un altre. No sabem si la persona que ens l'ofereix és qui ha tacat el bitllet.
Si ens adonem que el bitllet ha entrat a la nostra cartera, l'hem de lliurar de manera immediata al banc i informar-ne. Si a la investigació es demostra que les taques procedeixen d'un dispositiu antirobatori, és possible que no tinguem dret al reemborsament.
Els bancs centrals nacionals sí que podran bescanviar els bitllets en euros tacats per aquests dispositius. Ho faran si ho sol·licita la persona que ha estat víctima directa del robatori de bitllets.
Per contra, si la investigació demostra que les taques no procedeixen d'un dispositiu antirobatori i són el resultat d'un acte fortuït, es bescanviaran per un nou bitllet o se n'abonarà el seu valor.