La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes «valora positivament la constitució de la Taula Estratègica del Siurana» que l'ACA es planteja per trobar una solució al conflicte. Després que aquest dijous la CUP es reunís amb l'Agència Catalana de l'Aigua va informar que havia sortit de la reunió amb el compromís de l'Agència de fer realitat aquesta taula entre setembre i octubre. Els cupaires fa temps que van darrere d'aquesta eina per tal que totes les parts implicades puguin debatre com gestionar l'aigua del sistema hídric Siurana-Riudecanyes.
Amb aquesta mateixa mentalitat, la Comunitat ho veu, també, com un mecanisme «que ha de contribuir a trobar una solució que s'ajusti a les necessitats de totes les parts implicades i, com a tal, preveu la seva participació». En un comunicat fet públic aquest divendres, en el qual es mostren favorables a la Taula Estratègica, mantenen, també, que és «essencial que el punt de partida sigui una anàlisi que tingui present tots els elements mediambientals, jurídics, econòmics i socials d'una forma integral».
La Comunitat de Regants considera que no hi ha solucions senzilles
El mateix document qualifica de «solucions senzilles» les que «sovint» s'han proposat per resoldre el conflicte, i és que consideren que «sols contemplen la qüestió del sistema Siurana-Riudecanyes des d'una òptica parcial i limitada». És per això que, repeteixen, «cal impulsar un estudi global i multi criteri, amb la participació de totes les parts implicades». Amb aquesta premissa, l'entitat afirma que «sempre ha estat per l'entesa, el diàleg, la cerca de solucions de consens i la cooperació entre territoris».
3.000 pagesos beuen de l'aigua del pantà de Riudecanyes
La corporació de dret públic que gestiona el pantà de Riudecanyes recorda que hi ha més de 3.000 famílies que cultiven, principalment, avellana i olivera, a través de l'aigua a la qual tenen dret del pantà de Riudecanyes, i alerta que «una solució que sols tingui en compte aspectes parcials i locals» podria suposa un greu problema per a la supervivència no només d'aquest sistema hídric, sinó també de «l'activitat agrària que es desenvolupa a partir d'aquesta infraestructura».
El conflicte de fons del sistema Siurana-Riudecanyes
Algunes entitats i administracions del Priorat, així com entitats ecologistes com Gepec i formacions polítiques com la CUP reclamen trobar una manera d'acabar amb l'actual funcionament del sistema hídric Siurana-Riudecanyes. Són dos embassaments de conques hidrogràfiques diferents, el primer, de l'Ebre, sota competència de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre; el segon de les catalogades com a conques internes i, per tant, sota potestat de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Des de principis de segle XX —la Comunitat de Regants es va constituir el 1904—, les obres de construcció i ampliació de tots dos embassaments i el seu manteniment ha anat a càrrec de la Comunitat, és a dir, d'aquells privats i entitats públiques que la formen. Es tracta, sobre el paper i de manera exclusiva, de productors agrícoles, que a canvi de les aportacions econòmiques reben drets de reg; i d'Ajuntaments —Reus, Riudoms, Riudecanyes i l'aleshores barri Salou de Vila-seca—, que a canvi de les inversions tenen dret a utilitzar l'aigua per a l'ús de boca, és a dir, per abastir el municipi en qüestió.
El sistema gestiona els dos pantans i, amb la implicació i l'aprovació de l'ACA, es desembassa aigua del pantà de Siurana al de Riudecanyes en un volum que s'acorda dues vegades l'any. Aquest és un dels punts de conflicte, i és que algunes veus del Priorat consideren que s'està duent a terme un «espoli de l'aigua» de la comarca, que passa de la seva comarca al Baix Camp. Des de la Comunitat i els seus membres es fan valer els drets adquirits i les inversions que s'han fet i es fan per mantenir l'ús de l'aigua.
Irregularitats en els drets d'ús
Tal com va publicar TarragonaDigital.com, al llarg dels anys alguns d'aquests drets han anat canviant de mans, no sempre de manera ajustada a la normativa. Tant és així, que hi ha Ajuntaments —com el de La Selva, Botarell i Castellvell del Camp— que no tenen autorització per a l'ús de boca que compten amb drets de reg, i que els fan o els han fet servir per abastir d'aigua el poble; una aigua pagada a preu de reg, inferior al preu de boca.
Un segon apartat d'aquest capítol és el de les indústries, que segons l'ACA tenen vetada la possibilitat de fer servir l'aigua del pantà. La Comunitat, en canvi, admet que hi ha dues empreses que en beuen, una d'agroalimentària i la Planta de Compostatge de Botarell, que depèn del Consell Comarcal del Baix Camp, i afirma que hi estan autoritzades.