Les celebracions religioses són una bona manera d’apropar-se i observar una cultura. I quina millor oportunitat que la Festa de les Dones Senegaleses Mame Diarra, que va tenir lloc aquest dijous al Centre Cívic Migjorn de Reus, per conèixer els costums i tradicions de la comunitat senegalesa de la ciutat. En aquesta festa s’honora a Sokha Mame Diarra, mare d’Amadou Bamba, fundador del muridisme, una branca de l’islam fundada al segle XX que fusiona la doctrina del profeta Mahoma i els valors que descendeixen de la cultura wólof.
[predef]reus-144[/predef]
La primera impressió en arribar al Centre Cívic Migjorn és la d’una grata sorpresa en comprovar la gran quantitat de persones que s’han aplegat per celebrar aquesta festa tan tradicional del Senegal. Més enllà de Reus, l’acte ha reunit senegalesos i senegaleses d’arreu de la comarca i inclús de Barcelona. Durant tot el dia, la comunitat es reuneix per trobar-se, recitar poesies, fer lectures del fill de Mame Diarra, reflexionar i compartir vivències.
«Mame Diarra és un pilar per les mares senegaleses. Un exemple. Era una dona molt forta i molt religiosa que va treballar per l’educació dels més petits i en la formació de les dones», assenyala una de les membres de la comunitat senegalesa de Reus, Bineta. Ella va arribar a Catalunya l’any 2007 i al 2011 es va instal·lar a la capital del Baix Camp després de conèixer el seu home, de Reus.
La Bineta assenyala que aquesta és l'única celebració del Senegal dedicada a la dona i que els preparatius de la festa s’inicien un parell de dies abans. Les dones de la comunitat senegalesa es reuneixen per preparar el plats típics del país. L’arròs, el peix i les verdures són els ingredients principals del dinar mentre que a la nit s’elabora pollastre rostit i dolços de postres. Alhora, també fan unes crestes de verdures, amb un punt de picant, que serveixen per obrir gana: les fataya. Un plat típic del país que van oferir a tots els presents a l’acte d’inauguració de la festa. Delicioses i totalment recomanables.
Més enllà del menjar, durant la festa la comunitat senegalesa fa lectura de diversos textos i poesies i cants en honor a Mame Diarra. Els homes van vestits amb túniques i les dones amb uns vestits llampants de colors ben diversos, procedents de l’Àfrica. A Reus, aquest acte se celebra des de fa diversos anys i és per aquest motiu que agraeixen l’amabilitat i la bona predisposició de l’Ajuntament de Reus.
«Aquests cants són poesies recitades, que va escriure el fill de Mama Diarra. Cants dedicats a l’educació, la vida, la filosofia, com saber viure el món i acceptar les diferències», comenta Elhjadi Sarr, ciutadà de Salou des de fa 16 anys. «Per nosaltres aquesta festa és per donar gràcies i recordar a una figura, que tot i viure només 33 anys, va ser una persona molt important per la comunitat», recorda Sarr.
«El seu fill va tenir una visió tolerant i reconciliadora del perdó i acceptació de la gent», assenyala Sarr, qui em fa de guia durant tot l’acte. Per una altra banda, assenyala que la comunitat és com una família i que dies com avui serveixen per retrobar-se amb persones que, per feina o llunyania, no pots veure durant l’any. «És un dia per veure’ns, seure, parlar, veus els nens feliços i cadascú porta la seva visió del lloc on viu».
L’acte ha comptat amb la participació de més d’un centenar de senegalesos i senegaleses. Tots ells procedents de Reus i altres punts del territori. Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística, a la capital del Baix Camp hi ha 332 persones de nacionalitat senegalesa: 218 homes i 114 dones.