El pròxim dijous, 1 d'agost, el grup de música liderat per Alaska oferirà un concert al Festival Internacional de Música de Cambrils on presentarà el seu nou disc 'Extrapolaciones y dos preguntas 1989-2000'. El duet musical commemora els 30 anys d'història de Fangoria amb un disc recopilatori amb versions de 13 cançons d'altres artistes des de l'any 1989 fins al 2000 i dues noves cançons de composició pròpia, '¿De qué me culpas?' i '¿Quién te has creído que soy?'.
Per l'escenari del FIMC ja han passat els artistes Sara Baras, Momo amb el seu tribut a Queen i Els Pets i, després de Fangoria, ho farà Rozalén, Álvaro Soler, Diego El Cigala, Vanesa Martín, SAU30, Rosario Flores i Adexe i Nau. Podeu trobar més informació i consultar la programació sencera en aquest enllaç.
La nova gira de Fangoria i el show que veurem a Cambrils
—Ja havíeu tocat a Cambrils? I en el Festival Internacional de Música de Cambrils?
—Al festival no, però a Cambrils sí i fa relativament poc, amb Fangoria farà un parell de gires crec.
—I quan heu vingut, us heu quedat a visitar el poble i a fer una mica de turisme?
—No perquè sempre arribes corrent i marxes corrents l'endemà.
—Què veurem en aquest nou show? Alguna estètica en concret o que recordi al passat, ja que, és un disc recopilatori?
—Però no és un recopilatori nostre, és un recopilatori d'altres artistes, llavors no sé quina estètica podríem agafar dels altres grups. Nosaltres cada any canviem l'escenografia, la coreografia i el vestuari, sí que, aquest any, té a veure amb l'escenografia que està muntada als vídeos d'aquest disc i amb la portada del disc. Cada disc té una mica la seva pròpia imatge i això és el que fem bàsicament.
—Al nou disc hi trobem 13 versions de cançons d'altres artistes i dues cançons noves de creació pròpia, totes les cançons tenen una musicalitat semblant per tal de donar una homogeneïtat al disc?
—Doncs no, no hem adaptat res de res, de fet hem treballat amb diferents productors perquè cada cosa tingui la seva personalitat. Les versions, que són les extrapolacions, les hem treballat amb dos productors i les dues noves cançons les vam fer amb el Guille Milkyway de La Casa Azul. Ara a l'octubre sortirà la segona part del disc, perquè aquest primer disc va del 1989 fins al 2000 i el nou que sortirà a l'octubre anirà del 2001 al present i serà el mateix esquema.
—La vostra estètica i el vostre estil musical sempre ha sigut una mica diferent de l'habitual, això va ser una dificultat a l'hora d'arrencar el grup?
—Però, almenys nosaltres, quan vam començar no ho vam fer per arribar a la popularitat ni per gravar discos ni per tocar, ho fèiem perquè era el que volíem fer i, òbviament, ens vestíem com volíem i fèiem les portades dels discos com nosaltres les volíem fer i encara ho seguim fent. A més, crec que, els artistes que ens agraden són artistes que ens agraden per les seves cançons, per la seva imatge, pel que expliquen, per les entrevistes que fan, una mica per tot en general. Llavors, per a nosaltres és important tot, ser com tu ets i si li agrades a molta gent doncs molt bé i si no li agrades a ningú doncs també.
—Creieu que heu arribat a un públic molt més ampli i un públic diferent del que us esperàveu abastar?
—Bé, no teníem intenció d'arribar a ningú en concret. Pensa que, quan vam començar amb Fangoria ara ja fa 30 anys, ens vam convertir en un grup independent, que trèiem els nostres propis discos i ens organitzàvem els nostres propis concerts. Nosaltres veníem de treure èxits massius amb Alaska y Dinarama, llavors sabem què és ser en un costat i en l'altre, però l'important és fer el que tu vulguis fer.
—Nacho Canut i tu sou els únics que us heu mantingut junts al llarg de tants anys, com és això d'estar treballant al costat d'una mateixa persona durant tant de temps en un grup de música?
—Doncs en aquest cas és una mena de selecció natural perquè quan, al principi, el Nacho i jo estàvem en grups amb altres persones cadascú té alguna cosa a dir i a vegades t'entens i a vegades no. Quan el Nacho i jo vam decidir quedar-nos els dos sols tampoc sabíem com acabaria funcionant tot, però va resultar que sí, que érem les persones més compatibles de totes amb les que havíem arribat a treballar junts.
—Tu encara protagonitzes el teu reality show 'Alaska y Mario', com és això d'estar davant de les càmeres durant les, gairebé, 24 hores del dia? Alguna vegada has pensat a deixar-ho perquè et sents pressionada?
—A mi em sembla que el Facebook i l'Instagram provoquen molta més pressió que no pas un programa on tu tens la càmera durant tot el dia. Al cap i a la fi, el que es veu és una mena de grans èxits dels teus moments de la setmana, perquè no s'emet tot, només és un programa d'uns 30 minuts quan potser has estat gravant durant set dies, deu hores al dia. Em sembla que el fantàstic de tot això és que potser abans la gent famosa tenia una mena d'exposició que la gent que no era famosa no tenia, però ara tots tenim la mateixa exposició, tots estem exposats a les xarxes socials i això em sembla molt més agressiu que no pas un reality com el nostre.
—Creus que actualment s'està donant més visibilitat, ja sigui a través dels mitjans de comunicació o de festivals de música, a grups o cantants femenines?
—Jo crec que la visibilitat se li dóna al que existeix, segurament és que també hi ha més grups que tenen a més noies en la seva formació o hi ha més noies que es dediquen a la música. Personalment, considero que n'hi ha hagut sempre perquè tinc l'edat suficient per dir-te que quan jo vaig començar a fer grups, gairebé tots tenien noies i aquests grups tenien la visibilitat que tenien, potser érem grups molt desconeguts o molt alternatius. Òbviament, perquè hi hagi visibilitat primer han d'existir, llavors si les noies no fan grups, no es veu, però jo crec que quan ho fan es veu.
—I alguna vegada tu t'has sentit eclipsada només pel fet de ser una dona en el món musical?
—Mai. Ni en el musical ni en cap, ni quan tenia 14 anys, ni quan en tenia 24, ni quan en tenia 34... jo no puc parlar de mi perquè no m'ha passat. També és veritat que jo vaig escollir un món que no era com l'habitual i en el que m'he sentit més còmode. Jo m'he creat el meu propi món i, segurament, en aquest món no hi ha lloc per aquestes coses.
—Quan acabeu la gira de 'Extrapolaciones y dos preguntas 1989-2000'? Ja m'has dit que teniu previst llançar un nou disc de continuïtat, ens pots fer algun avançament?
—Amb Fangoria acabem la gira a l'octubre, que serà més o menys quan sortirà el nou disc. El promocionarem però no tornarem a tocar fins a la primavera de l'any que ve i tornarem a estar durant tota la primavera i tot l'estiu tocant perquè, durant la tardor i durant l'hivern, jo tinc teatre. Des de fa temps que estic posada en coses de teatre i vaig parant una cosa i en faig una altra.
—I amb el reality?
—El reality no és una cosa fixa, amb el reality passa que ens donen l'opció de produir una temporada i a vegades podem i a vegades no. Per exemple, si ens truquessin al setembre, els hi diríem que no podem perquè tenim la gira de Fangoria i la de teatre i tot no es pot fer, així que s'ha de donar la circumstància que la cadena pugui i que nosaltres també, no és una cosa fixa que s'hagi de fer.