Durant aquest temps de confinament, la música s’ha convertit en la gran aliada de la causa. En la majoria de poblacions catalanes, l’arribada del bon temps ha dilatat la durada de la cita diària de les 8 del vespre pels aplaudiments als sanitaris i ha obert una nova convocatòria de manera automàtica, on les converses veïnals i els concerts improvisats, amb més o menys talent, han envaït l’espai, de cap a cap de carrer.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
Així, tal com ja va passar a Itàlia, gairebé de forma espontània han nascut, en els balcons i els terrats dels edificis, petites festes que serveixen per culminar una jornada més del confinament i celebrar que queda un dia menys perquè s’acabi el malson. Totes aquestes iniciatives es regeixen per un mateix patró i l’eix essencial de l’activitat rau en el fet en què són impulsades a nivell particular, des de casa, i que teixeixen relacions entre la comunitat que fins ara eren gairebé impensables.
«20 metres de distància no són cap impediment»
Passades les 20.30 h del vespre, els voltants de la plaça de Braus de Tarragona esdevenen una autèntica festa popular. L’escenografia és clara: llums de Nadal enredats per les baranes dels balcons, altaveus, banderetes de colors i uns pocs focus intermitents donen la infraestructura necessària per garantir l’èxit de la iniciativa. Destaquen entre els hits del moment, el tòpic Resistiré del Duo Dinámico i l’Amparito Roca, sempre irrenunciable a la ciutat romana.
L’Alberto és un dels DJ encarregats de fer desconnectar als seus veïns mentre ballen i canten, ni que sigui per una estona, als balcons i a les finestres. A primera hora de la tarda, explica que comença a preparar l’equip a la seva terrassa, al cinquè pis de l’edifici. A més, assegura que durant el dia, molts veïns de la zona li fan arribar les seves peticions, i «hi ha cançons que ja han esdevingut un clàssic d’aquests dies de confinament, com el Sobreviviré, de Monica Naranjo; Color Esperanza, de Diego Torres; Will Survive, de Gloria Gaynor; Mari Carmen, de la Pegatina, o La Tusa, de Karol G».
L’home que balla a la teulada
Un dels casos més extravertits de la demarcació es troba al barri del Fornàs de Valls, gràcies al Josep Loren. Fa més de 40 anys que es dedica al món de la música i en l’actualitat té una orquestra que protagonitza els balls de moltes festes majors de la comarca. Com que ara no té cap contractació, ha decidit pujar cada dia a la teulada de casa seva i posar cançons durant una hora per amenitzar els vespres de confinament als seus veïns. També fa directes a través dels seus perfils de Facebook i d’Instagram per tal d’arribar a la resta de la ciutat.
La seva feina, però, no es basa només en la franja de l’actuació. Tal és la volada que ha agafat la proposta que des de primera hora del matí els veïns li demanen els seus temes preferits, per tal que sonin a la tarda. També fa dedicatòries dirigides a aquelles persones que fan anys, que viuen soles o que es troben en una situació de dificultat especial, ja que d’aquesta manera «gràcies a la música, el confinament es fa més suportable i la situació no és tan amarga».
Safareig veïnal, contacontes, vermuts i receptes
Al passatge Vilella i Puig de Reus els concerts han anat molt més enllà i els veïns han generat una infraestructura organitzativa que és digne d’admirar, amb un ampli ventall d’activitats pensades per a totes les edats i projectades d’una manera transversal. En aquest sentit, s’ha creat un canal de Telegram que consta de 8 xats segons la temàtica, com poden ser receptes de cuina, contacontes, suport i ajuda, vermut, música...
Segons els impulsors de la iniciativa, «es tracta que ens fem passar, entre tots els veïns i veïnes, una bona estona compartint els gustos musicals, literaris, culinaris, i donar un cop de mà a qui ho necessiti en aquests moments de dificultat». Precisament, aquest darrer aspecte ha estat un dels puntals en la situació límit que viu la Maria, una de les veïnes de la via. «La pandèmia no només es tracta d’una infecció vírica, sinó també d’una afectació econòmica i social i això ja es nota en moltes persones del nostre entorn», narra un missatge al xat.
Així, com que qualsevol pot patir una situació semblant, des del veïnat es defineixen com «una tribu» i s’han organitzat per fer pinya a l‘afectada per tal de «protegir, tenir cura i guarir les ferides de qualsevol membre quan ho necessiti, ja que això dona sentit al grup i en els moments complicats es veu la vàlua dels seus membres».
Santa Tecla de cap a cap de carrer
Al carrer Blanca d'Anjou de Tarragona, al barri de Sant Pere i Sant Pau, des de fa setmanes sembla Santa Tecla. Diversos veïns han reproduït el seguici festiu de la ciutat i l'han fet volar damunt del carrer a través d'un sistema de cabejat entre els balcons. Així, entre els diferents elements, han desfilat els Nanos Nous, l'Àliga, amb el seu inseparable Amparito Roca, i les quatre colles de la ciutat amb els seus pilars, al ritme de la gralla, en honor als 30 anys dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau.