El 14 de Febrer, data prevista per a les eleccions catalanes, s'albira a l'horitzó, si el coronavirus ho permet, i les formacions polítiques preparen llibrets i alguns d'ells els afinen perquè la CUP fa anys i panys que diu el mateix, i més amb un tema amb tants vessants com el complex petroquímic del Camp de Tarragona, el més gran del sud d'Europa.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Aquest dijous, 3 de desembre, la portaveu de la CUP a l'Ajuntament de Tarragona, Laia Estrada, acompanyada pel portaveu de les anticapitalistes al parc de la Ciutadella, i representant cupaire a la Comissió d'Estudi de Seguretat de la petroquímica al Parlament, Vidal Aragonés, han presentat les conclusions de la seva formació, poc més d'una setmana després que la Comissió donés per finalitzada la seva tasca. Es tracta de la Comissió nascuda arran de la greu explosió química del 14 de gener d'enguany a Tarragona.
A grans trets, com ha resumit Estrada de manera introductòria, «tenim dues línies d'acció. A curt termini, volem rebaixar l'impacte que té el complex petroquímic. A mitjà, llarg termini, un nou model econòmic». Mentre Tarragona navega entre el curt i mitjà, llarg termini, propostes concretes, no sempre votades per la resta de membres de la Comissió, per a tenir «una indústria per a poder viure, i no una indústria que ens prengui la vida», en paraules de Vidal Aragonés.
«Endurir les mesures de seguretat dels treballadors»
Tampoc és una novetat. Forma part de l'argumentari habitual de les CUP del Camp de Tarragona. Els estudis de la qualitat de l'aire que de manera periòdica salten als diaris, assegurant que respirem un aire de qualitat, «no són independents i cal que ho siguin, que no siguin d'aquells que paguen les festes dels diferents municipis de Tarragona».
Així doncs, les CUP volen estudis «independents»; també «més controls sobre els efectes nocius de la petroquímica; endurir les legislacions de control mediambiental i les mesures de seguretat dels treballadors; així com la revisió dels protocols d'emergència. Tenir la certesa que tothom sap com actuar quan hi ha una emergència». «De res ens serveix, però, tenir una legislació més contundent sense poder controlar que realment es compleixi» ha matisat Estrada qui ha tancat el seu torn assegurant que «el Parlament i la Generalitat han actuat amb desídia a l'hora de vetllar sobre els efectes de la petroquímica a la ciutadania de Tarragona».
Pel que fa a Aragonés, el diputat cupaire ha fet incís en el vincle entre seguretat i polítiques laborals. Vidal Aragonés ha recordat que s'ha aprovat, en les conclusions de la Comissió d'Estudi, portar a la Fiscalia «el tema de les ombres, els treballadors que es dedicaven a tensar els ritmes productius en els dies previs a l'accident».
El diputat al parc de la Ciutadella ha explicat que, per ells, «una campanya específica, cada sis mesos, d'inspecció de treball a les químiques, és una mesura que garanteix vides i millors condicions laborals. A la indústria hi ha un ritme de treball que avoca als accidents». Així mateix, tampoc és cap 'spoiler', Vidal Aragonés ha afirmat que «un major control de la indústria per part de l'administració ajudaria al fet que, en cas d'accident, l'administració conegués què hi ha i no es dirigís als llocs dels fets amb informació confusa».
Aragonés ha tancat la seva intervenció demanant que «les conclusions de la Comissió d'Estudi no es quedin tancades en un calaix del Parlament de Catalunya, sinó que es transformin en lluita per poder tenir una indústria per poder viure i no que ens prengui la vida».