La 'Confederación Española de Policía' (CEP) ha enviat una proposta a la 'Dirección General de Policía' perquè es declari Catalunya com a «zona conflictiva», igual que ho han estat Euskadi i Navarra.
La CEP, un dels sindicats que ha obtingut representació al Consell de la Policia Nacional, ha afirmat que els policies que són destinats a Catalunya «pateixen una fustigació i criminalització» en un «entorn objectiu agressivitat i estigmatització».
«No és necessària l'actuació d'una banda terrorista»
Víctor Vigil, President de la CEP i encarregat d'enviar la petició, va voler recordar que «no és necessari que existeixi, com en altres etapes, l'actuació directa i violenta d'una banda terrorista, sinó que, com passa ara, és determinant l'existència d'una situació social de pressió» contra els policies nacionals i les seves famílies.
Com a exemple de les persecucions socials, el sindicat exposa totes les «desenes de denúncies interposades en els jutjats contra els companys que l'1 d'octubre del 2017van intervenir per a impedir, complint ordres judicials, un referèndum il·legal».
Mancança de personal
Una altra de les demandes del president de la CEP és la manca de Policies Nacionals a Catalunya. «Ningú vol anar destinat a Catalunya. Els agents que acaben allà, quan poden, marxen. Un policia nacional no supera l'any destinat allà si pot evitar-ho».
El pròxim mes de setembre arribaran uns 500 nous agents a Catalunya, dels quals gairebé tots sense haver pogut escollir, després d'haver estat assignats en les últimes places de la convocatòria.
Privilegis per als policies en zones conflictives
L'última decisió, en aquest cas, la prendrà el Ministeri d'Interior. Una petició similar a la de la CEP va ser emesa per una associació de Guàrdies Civils, els quals també demanaven al Govern que Catalunya fos declarada zona conflictiva el novembre del 2018. En aquest cas, la proposta va ser declinada.
En el cas que Catalunya fos declarada una zona policialment conflictiva, suposaria que els agents de policia destinats al territori obtindrien un plus en els seus salarisi en les condicions laborals, com passa amb els policies destinats a Navarra i al País Basc.