Feia vent, molt vent, d'aquell que t'incrementa la mandra al 200% i t'estira cap al sofà, però ni la meteorologia va ser capaç de fer perdre l'interès a un bon nombre de públic en la xerrada que hi havia programada a l'Antiga Audiència de Tarragona de la mà del cicle 'Experiència de Periodista' organitzat per la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes, amb el patrocini de Repsol i la col·laboració de la Càtedra Repsol / URV d'Excel·lència en Comunicació i l'Ajuntament de Tarragona.
Continuant amb el fil iniciat en l'edició passada amb la presència del fotògraf Emilio Morenatti, aquest cop la reconeguda Anna Surinyach era l'encarregada de dotar de la importància que es mereix la fotografia en aquest cicle sobre periodisme. La seva mirada és transparent, pura i plena de llum, tot el contrari del que han vist aquests ulls durant els més de deu anys que fa que fotografia moviments de població a Mèxic, al Mediterrani o a la frontera sud espanyola. L'Anna havia de ser metge com els seus pares, explica, però un llibre del gran mestre Sebastião Salgado va caure a les seves mans i va tenir clar que allò era el que volia fer.
He fotografiado rescates en el #Mediterráneo desde 2015. He visto gente ahogada, muerta en las embarcaciones, mujeres violadas, menores que han muerto camino a Italia, niñas que la travesía ha dejado huérfanas, víctimas de tortura... Aquí también se han cruzado líneas rojas. pic.twitter.com/RxxlFYdntS
— Anna Surinyach (@surianna) June 12, 2018
És així com Surinyach va acabar estudiant periodisme i després fotografia. «La fotografia és la manera que tinc i que he trobat per explicar les històries que em vaig trobant». I tant si les explica..., i de quina manera. Té molt clar que el repte i mantra que intenta seguir és «no repetir estereotips i trobar noves fórmules per explicar problemes que fa molts anys que estan passant». No li falta raó, a qui li impacta ja veure una pastera plena de vides que fugen buscant un futur millor? «La fotografia ben feta pot canviar les perspectives de les coses» recalca.
És per això que a l'Anna li agrada més arribar a l'ànima de les persones, tant a l'hora d'explicar les seves històries com a l'hora d'interpel·lar la societat. Una de les que recorda amb més impacte és la de la Fatima, una noia de 15 anys somali rescatada al mig del mar i que volia que el món sabés que ella tenia clar quin era el preu que hauria de pagar per fugir de casa seva. El viatge li havia sortit gratis i això significava que molt probablement l'esperarien a l'arribada per explotar-la i així retornar el preu. D'aquesta forma, trencava la visió de les dones refugiades que són enganyades com a simples titelles.
La història explicada pels homes
Durant la conferència, Anna Surinyach també va voler fer incís en el pes de les dones en el món de la fotografia, un ofici extremadament masculinitzat per la falta d'oportunitats i la poca visibilitat del treball femení. De fet, no es tracta només d'una qüestió de gènere, si no que el problema és encara més greu: si la dita diu que la història l'expliquen els guanyadors, en el món de la fotografia a més l'expliquen els homes blancs i occidentals.
Per Surinyach és vital que la sensibilitat i els punts de vista de les dones, normalment més pròxims i tocant temes amb una altra visió, comencin a tenir més pes i els editors gràfics apostin per les històries capturades pel gènere femení. Finalment la fotoperiodista també va exposar el seu nou treball, un documental amb una visió completament nova dels moviments migratoris sota el títol de 'Boza'. Anna Surinyach actualment és també editora gràfica i col·laboradora de la Revista 5W.