La CUP de Reus ha presentat, aquest dilluns, el seu projecte econòmic per a la ciutat de Reus en el marc del cicle Eix 2019 de la Cambra de Comerç de Reus. Igual que la conferència de divendres passat, a càrrec de Débora García, la cap de llista de Cs, la sala no ha comptat amb més d'una vintena de persones de públic.
L'entorn empresarial de la Cambra no és el públic habitual de la formació, que es defineix com a anticapitalista i, per tant, proposa un discurs poc fàcil d'adoptar per a la majoria de l'empresariat. Algunes de les seves línies estratègiques són apostar preferentment per empreses que no busquin maximitzar beneficis econòmics, sinó socials; o dificultar per la via fiscal l'arribada de segons quines inversions o models de negoci.
El que també ha distingit la conferència de la cap de llista cupaire, Marta Llorens, ha estat el contingut de la xerrada, limitat als àmbits econòmic i d'infraestructures. Malgrat ser la petició expressa de la Cambra, els candidats que hi han passat han tendit a ampliar la seva conferència a altres àmbits de la política municipal.
En el cas de Marta Llorens, ha anat alternant les crítiques a la gestió municipal, tant de l'actual equip de govern com dels anteriors, amb la proposta de la CUP. A grans trets ha volgut diferenciar clarament dues maneres de fer política municipal que, afirma, són poc compatibles i ofereixen resultats divergents.
La planificació política, una eina bàsica
Ha fet especial incís en la necessitat de redactar, en començar el pròxim mandat, un full de ruta per al govern municipal. «Pellicer ha governat des de l’ocurrència, no des de la planificació», ha sentenciat, i ha afegit que «no tenim un PAM, no n’hi ha hagut mai, del qual ha de dependre un POUM; hi ha d’haver un PAM que compti amb la ciutadania i amb els diferents agents socials».
La cap de files de la CUP ha deixat clar des del principi que la seva proposta electoral no consta d'un llistat de projectes concrets, sinó que consisteix en una visió global de la ciutat i de com volen governar-la. Es tracta d'una línia de campanya que també segueixen formacions com l'ERC de Noemí Llauradó o el PSC d'Andreu Martín.
«L’administració única de l’Ajuntament queda obsoleta, s’han de descentralitzar aquestes decisions perquè siguin els barris qui diguin quines inversions necessiten», ha apuntat. Assegura que cal que sigui a cada barri on es debati què ha de ser Reus d'aquí a trenta anys. La seva proposta és la d'una «ciutat mediterrània; la gent ha de poder fer vida al seu barri perquè té els serveis i el comerç propi del barri».
Un altre model de turisme
«Això no impedeix que la ciutat es pugui projectar», ha matisat; «una projecció de ciutat que vagi relacionada amb la resta del territori». De fet, la CUP fuig de buscar l'atracció de turisme i inversions seguint la línia actual tant de Reus com d'altres ciutats. «Reus no ha d’arribar a aquesta marca Barcelona ni s’ha de posar l’etiqueta de capitalitat per la creació d’obres faraòniques».
La formació, no només a la capital del Baix Camp, s'ha mostrat molt crítica amb el turisme com a sector econòmic, i Marta Llorens ha volgut aclarir de quina manera s'ho mira la formació local. «No volem parar el turisme a Reus, la CUP no vol que Reus no tingui turisme; la CUP vol una alternativa al turisme de sol i platja o al turisme de consum com Andorra», ha afirmat.
Repensar la funció de l'aeroport de Reus
Pel que fa a les infraestructures, bona part de la seva exposició s'ha centrat en l'aeroport. S'ha basat en dades d'una enquesta feta per la mateixa Cambra de Comerç entre empresaris de la seva àrea d'influència l'estiu passat, i n'ha destacat algunes dades per exemplificar que, o bé consideren que té poc impacte en l'economia de la ciutat, o consideren que és poc competitiu.
«ens estem situant en un aeroport només estacional que dona la facilitat a un turisme de masses»
Protegir el comerç local davant de les grans superfícies
Pel que fa al comerç, Marta Llorens ha criticat que el govern actual el vinculi a l'estratègia de promoció de ciutat juntament amb la cultura a través d'etiquetes com la de Capital de la Cultura o Ciutat de la Música perquè «no han deixat cap mena de llegat a la ciutat». «El comerç s’ha de veure com un espai més de relació als barris», ha mantingut la cap de llista de la CUP.
S'ha mostrat contrària a l'obertura de grans superfícies a Reus. «L’administració pública ha de practicar polítiques de fiscalitat que gravin les grans superfícies que vinguin a la nostra ciutat perquè perjudiquen el nostre comerç». També ha criticat, però, la darrera aposta del comerç local, els APEU.
Es tracta de la nova regulació del sector que s'està treballant des de la Generalitat, i que ha de suposar incrementar la col·laboració entre administracions i negocis per potenciar ciutats amb zones comercials de botigues locals, com Reus. Llorens ha alertat que darrere aquest objectiu «s’hi amaga una total privatització de l’espai públic, és deixar morir un barri».
La política d'atracció d'empreses de la CUP
Ho vincula, de fet, a la privatització de serveis que hauria d'oferir una administració local, perquè, ha argumentat, «els comerços paguen impostos i l’Ajuntament privatitza el servei» i el resultat «ha sigut una filosofia de mercat que potencia l’oci i la restauració». La CUP no tanca la porta a l'atracció d'empreses, tot i que sí que considera que «l’administració hauria de prendre partit per les empreses d’economia social i solidària».
Precisament en relació a la captació d'empreses ha criticat l'actual gestió del Tecnoparc, un polígon que considera «infrautilitzat». Ha criticat durament l'arribada d'un 'call center' a l'edifici principal del polígon per tractar-se d'un sector econòmic que considera que no ofereix unes condicions laborals justes a la plantilla, sinó que són precàries i, en un 95 %, assegura, amb una plantilla femenina.
«S’hauria de fer un pla estratègic d’atracció d’empreses, que avui no existeix»
La internalització de la recollida de brossa
La municipalització dels serveis públics i, en concret, de la recollida de brossa i neteja viària ha estat una reivindicació constant de la CUP durant el mandat, i la xerrada de Marta Llorens no n'ha estat una excepció. «La gestió dels serveis públics és un pas per recuperar sobiranies», ha reblat, i ha deixat la porta oberta a «reservar només l’externalització per aquells espais que siguin molt específics», i que, aposta, caldria controlar i inspeccionar molt de prop.
Els cupaires veuen la formació d'un nou govern com una bona oportunitat per tornar a insistir amb la municipalització de la recollida de brossa, «hi ha un escenari òptim perquè encara no s’ha fet la licitació del nou servei de recollida de residus», ha apuntat Llorens. Ha recordat, de fet, que l'estudi encarregat per l'Ajuntament de Reus situava el possible estalvi de la internalització del servei en 1,3 milions d'euros.
Possibles pactes postelectorals
El torn de preguntes, davant la manca de públic, s'ha limitat a les interpel·lacions del periodista que ha presentat la xerrada, Marc Busquets, i el representant de la Cambra, Josep Maria Bru. Mentre que Busquets ha preguntat a Llorens per possibles escenaris postelectorals, Bru ho ha fet pel futur de l'antic Hospital i la rehabilitació d'habitatges del centre per evitar que la gent gran hagi d'acabar marxant per manca d'un ascensor, per exemple.
En el primer cas Marta Llorens ha sigut clara: «no facilitarem de cap manera un govern d’Innova ni on el 155 hi formi part». Els cupaires acusaven, setmanes enrera, a PDECat, PSC i ERC de tenir un pacte postelectoral aparaulat. Els consideren tres partits artífex del model Innova, especialment als neoconvergents i als socialistes; amb aquests darrers, a més, tampoc hi pactarien pel fet d'haver donat suport a l'aplicació de l'article 155 contra la Generalitat de Catalunya.
En relació a l'antic Hospital, Marta Llorens ha criticat el trasllat del CMQ a aquestes instal·lacions perquè, segons ha advertit, suposarà tornar a endeutar l'Ajuntament. A més, i com ja ha fet la CUP des de fa anys, ha criticat també que una empresa pública com aquesta es dediqui a donar un servei privat, en aquest cas, a mútues sanitàries.
La seva proposta és convertir l'antic Hospital en un espai per a actuacions d'emergència per a gent sense sostre. Podria evitar, ha apuntat, que es produïssin ocupacions, i ha sentenciat que «abans de passar per processos d’ocupació hi ha d’haver processos de dignitat». En relació als edificis del nucli antic, afirma que «si només rehabilitem els baixos i no fem mesures de rehabilitació d’edificis vells vindran grans inversors que compraran aquests edificis i hi faran pisos turístics i començarem el procés de gentrificació que podem dir que estem començant».