Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge d'un dels hangars de l'Aeroclub de Reus, amb diversos avions hangarats

Reus vol ser referent internacional en tecnologia aeronàutica

S'està començant a treballar una línia d'actuació que ha de donar els primers fruits a finals d'any

Imatge d'un dels hangars de l'Aeroclub de Reus, amb diversos avions hangarats
Reus vol potenciar-se dins del sector aeronàutic | Àngel Ullate

Reus acollirà una conferència d'àmbit internacional sobre l'aviació comercial i el seu impacte en el canvi climàtic. L'objectiu és erigir-se com una referència estatal i europea en el sector aeronàutic amb la formació i la tecnologia com a puntals principals. En aquest horitzó hi han de tenir un pes important tant firaReus i el Clúster TIC Sud com l'Aeroclub i el CESDA.

[predef]reus-144[/predef]

Una vegada aparcat el projecte del Parc Aeronàutic de Reus, des de l'Ajuntament es volen potenciar altres àmbits d'acció que no siguin el de l'atracció econòmica i empresarial. Aquesta línia s'està començant a treballar per tal que doni els primers fruits a finals d'any, en aquest cas, en forma de conferència de referència internacional segons explica la regidora d'Economia i Coneixement, Teresa Pallarès.

Una conferència per ser referència al sector

«Estem muntant per enguany una trobada per convertir-nos en el focus d'àmbit estatal amb una conferència on hi hagi gent de territori sobre l'aviació comercial i el seu impacte sobre el canvi climàtic», anuncia. «Volem ser referents d'àmbit europeu, portant ponents de fora, per parlar de l'impacte de l'aviació» i, en concret, de la seva relació amb el canvi climàtic.

«Volem ser referents d'àmbit europeu, portant ponents de fora», insisteix. Ho emmarca, a més, en un sector en el qual la Generalitat de Catalunya podria començar a fer passos pròximament. Recorda que «un dels impostos que queden pendents de desenvolupar dins la Llei de Canvi Climàtic és el de les emissions d'òxid de nitrogen», una taxa de competència catalana.

Pla detall dels comandaments d'una avioneta de l'Aeroclub de Reus
Tecnologia i formació són els dos àmbits en els quals Reus vol convertir-se en referència | Àngel Ullate

Referència tecnològica per al sector

Pallarès afegeix, a més, que «aquí tenim un altre pol important d'activitat, que és l'Aeroclub». Es refereix en concret a la seva implicació en el sector dels drons; «dins del negoci aeronàutic això ens posiciona com una zona TIC», destaca. En aquesta línia, «per una altra banda tenim el Clúster TIC, on estem començant ara, i tindrem una certa implicació en l'àmbit dels drons i dels controls d'emissions, en projectes com Smart Port a Tarragona».

Tot plegat ha de culminar per «encaminar tot això cap a una zona no sé si TIC, però sí 'smart' en l'àmbit aeronàutic». Per aconseguir-ho es té molt en compte l'aposta i l'activitat que es fa a l'Aeroclub, no només de formació, sinó de la resta de serveis en aquest àmbit que ofereix l'entitat, alhora que es posa l'accent, també, en la formació de pilots comercials recentment incorporada a la seva oferta.

El pes de l'Aeroclub

Les instal·lacions situades al costat de l'Aeroport de Reus, propietat i gestionades per l'Aeroclub, han de tenir també un paper important segons els plans del govern local. L'entitat, amb 85 anys d'història, ha sabut adaptar-se als canvis i ja va incorporar el sector dels drons quan es van convertir en un producte d'abast general. Actualment compta amb 250 socis segons explica el seu president, Enric Morralla.

Enric Morralla, president de l'Aeroclub de Reus, parlant amb un redactor de TarragonaDigital en un hangar
El president de l'Aeroclub explica l'aposta per la formació que ha fet l'entitat | Àngel Ullate

El volum de socis és un dels valors de l'entitat. «Hi ha tres perfils: els que venen a dinar i a fer el cafè, que són socis de l'Aeroclub i venen a parlar d'avions, que solen ser els més grans; després hi ha un soci intermedi, que són els que venen, lloguen un avió i se'n van amb amics a volar, cap a Mallorca o cap on sigui; i després tenim gent més jove que s'està traient les llicències», explica el president.

Precisament en l'àmbit de les llicències han incorporat una oferta notable des de l'estiu passat, amb el curs de pilot comercial, organitzat per mòduls i que es fa majoritàriament a distància. Això se suma a la ja històrica formació de pilots privats i a la no tan antiga oferta de pilotatge de drons. En aquesta darrera, apunta, «hi ha molts perfils diferents, des de professionals com arquitectes o enginyers, que ho volen per fer topografies, aixecaments i actuacions d'aquesta mena».

Un altre perfil és el dels usuaris privats, «que s'han assabentat que no poden fer servir un dron sense tenir llicència, i venen a treure-se-la per poder actuar pel seu compte estant coberts per una assegurança». Aquesta aposta per la formació la completa la d'àmbit universitari que ofereix el CESDA, adscrit a la Universitat Rovira i Virgili, centre que també es vol que tingui un paper important en l'impuls del sector aeronàutic a Reus.