Josep Maria Cruset, president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, ha exposat, aquest dimarts, quin és el present i, sobretot el futur, del Port. Ho ha fet al Círcol de Reus amb una conferència amena en comparació a com se solen tractar aquestes qüestions, amb moltes xifres i lluny de la capacitat imaginativa del públic mitjà. Amb estètica de conferència TEDx i amb una projecció com a suport, ha anat desgranant en quin moment es troba el Port de Tarragona i quin rumb s'ha fixat.
Comparant l'espai que ocupen els volums de mercaderies que mou el Port de Tarragona amb la geografia del Camp de Tarragona, per exemple, ha volgut exposar què té la infraestructura ara mateix. L'objectiu per als pròxims quatre anys és invertir més de 150 milions d'euros per «deixar el Port preparat per a un salt en el volum de tràfics en el futur pròxim».
La relació del Port amb l'àrea metropolitana
Cruset, exalcalde de Riudoms, ha admès que té especial interès a mostrar l'impacte del Port en la seva àrea d'influència i viceversa. «Aquí hi ha una massa empresarial important que volem que miri cap al Port i que els puguem ser d'utilitat per a les seves exportacions i importacions», exposa. Ha comparat el volum que suposen els ports de Tarragona i Barcelona per les respectives regions.
Ha definit l'àrea d'influència del port tarragoní des de les Terres de l'Ebre fins al Baix Penedès, Camp de Tarragona inclòs. Hi viuen uns 790.000 habitants i la regió compta amb un producte interior brut de 23.500 milions d'euros. A Barcelona, en canvi, tenen 5.500.000 habitants i 157.500 milions d'euros de producte interior brut. Mentre que el barceloní mou dotze tones per habitant cada any i 420 per cada milió d'euros del producte interior brut, el tarragoní mou 41 tones per habitant i 1.379 per milió d'euros de producte interior brut.
El creixement potencial
Pel que fa al futur, s'ha servit de l'evolució del port de València per explicar quin creixement pot experimentar una infraestructura com aquesta si les administracions actuen en el seu entorn per fer-la competitiva. «Fa 30 anys, que en l'escala temporal d'aquestes infraestructures és 'ahir', València movia 12 milions de tones i era el sisè port del sistema portuari; en 30 anys s'ha convertit en el segon port amb 70 milions de tones», ha exposat.
L'explicació d'aquest creixement, que no ha fet cap altre port de l'Estat, és que «fora de l'àmbit estrictament portuari, les infraestructures no s'han fet igual a València que en els altres». Cruset ha aclarit que «aquells anys en els quals hi havia hagut aquell abocament ingent de diners a l'entorn de València, el Port se'n va beneficiar per ser altament competitiu».
El futur del Port de Tarragona
Per al Port de Tarragona, Cruset ha començat per exposar el que depèn de la mateixa Autoritat Portuària. Un exemple és la potenciació del seu equip comercial per tal de diversificar mercats, o l'ampliació de la infraestructura. Des d'ampliar l'espai per a empreses concessionàries fins al nou moll de Balears, dedicat al sector dels creuers. L'ampliació passa, també, pel nou moll de la química o el contradic d'Els Prats.
La Zona d'Activitats Logístiques i la Zona Xarxa Natura 2.000 completen un creixement que també ha de tenir incidència en la dinàmica de treball interna del Port. Un exemple és la digitalització de les entregues, que ha de permetre agilitzar la càrrega i descàrrega de mercaderies. En l'àmbit extern a la seva competència, Cruset no s'ha oblidat del Complex Recreatiu i Turístic, o d'infraestructures necessàries per a la competitivitat de tota la regió, com l'A-27, el Corredor de Mediterrani o el desdoblament de la Nacional.