La sala dels miralls del Círcol ha aplegat un centenar de persones per escoltar la conferència de la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, titulada El lideratge de la Diputació. Una veu, diferents accents. Era el primer acte de la també cap de files d'ERC a Reus com a presidenta de la Diputació a Reus, i alguns dels membres del públic i les línies generals de la seva conferència han evidenciat que Noemí Llauradó jugava a casa.
[predef]reus-144[/predef]
A les primeres files s'han reflectit tots dos càrrecs, des de la presidència de la Diputació fins a la cap de files del grup municipal, que l'ha acompanyada íntegrament. També ho han fet directors territorials de la Generalitat, principalment d'ERC, així com els postconvergents Joaquim Calatayud i Carles Pellicer, president del Consell Comarcal del Baix Camp i alcalde de Reus respectivament.
Des de la junta d'El Círcol, Patrícia Terradellas ha destacat, durant la presentació de la conferenciant, la seva condició de primera dona que presideix la Diputació de Tarragona, una situació que, ha afegit, «no hauria de ser destacable». Malgrat això, «cal mencionar-ho», ha acordat Llauradó —també ha recordat que Terradellas és la primera dona que forma part d'una junta d'El Círcol—, que també ha fet valer les dècades que han passat des que una persona de Reus no presidia la institució.
Planificació participada
De la mateixa manera que quan fa referència al govern de Reus, Llauradó ha fet especial incís en la voluntat de planificar les actuacions de la Diputació i de fer-ho comptant amb participació externa. S'ha referit al Pla de Mandat de la Diputació i als contactes mantinguts amb dos col·lectius, «un és el dels que en saben, els professionals de la Diputació; el segon col·lectiu és el dels destinataris dels serveis de la Diputació: els alcaldes i alcaldesses».
Aquesta dinàmica de contacte amb els municipis de la demarcació li ha servit, a Llauradó, per començar a parlar de la despoblació com un dels principals problemes de la Catalunya Sud. Ha exposat, a un auditori repartit entre els habituals del vocabulari administratiu i polític i els més aviat forans, el Pla Estratègic de Competitivitat Territorial 'Pobles vius i actius'. L'objectiu és captar recursos europeus per combatre la despoblació.
El leitmotiv del lobby territorial
La Diputació ha de liderar la reivindicació dels interessos comuns d'un territori que ha definit com «el Camp de Tarragona, el Baix Penedès i les Terres de l'Ebre». La intenció d'encapçalar un lobby territorial no és nova, tot i que ha evidenciat que el terme 'lobby' no l'entusiasma. Tots els actors que s'hi han d'implicar fan bandera de la seva voluntat de fer front comú els darrers anys.
Per Llauradó, «allò que ens defineix de manera conjunta, a més de la Diputació de Tarragona, és la Universitat Rovira i Virgili». N'ha destacat la dispersió dels seus campus educatius com un actiu per crear «zones d'influència» que converteixin el coneixement en un actiu de l'entorn de cada campus. Aquest coneixement és el que s'ha de fer servir per resoldre els problemes del territori.
La Regió del Coneixement, també amb la URV com una de les principals valedores, és el segon element, a parer de Llauradó, «relliga el territori». El reconeixement legal de la Regió del Coneixement permetria poder accedir als recursos als quals pot accedir, per exemple, La Rioja, ha apuntat. Es vol, també, que la Generalitat ho vegi com una prova pilot i, sense delegar competències, sí que delegui recursos per destinar en àmbits com el turisme o la indústria agroalimentària.
L'àrea metropolitana «si arribem a un consens sobre quin és l'àmbit territorial» que hi ha de quedar inclòs, també s'ha de convertir en una eina per enfortir el lobby territorial. Per arribar-hi, ha explicat, caldria decidir quins serveis es podrien mancomunar, com la mobilitat, però també les «polítiques urbanístiques harmòniques o polítiques mediambientals». La presidenta de la Diputació de Tarragona l'ha definit com «aquesta veu amb diferents accents que s'han de respectar».
Les reivindicacions reusenques, territorialitzades
Sigui perquè jugava a casa, sigui per deferència amb la ciutat on exposava la seva conferència, Llauradó s'ha centrat en reivindicacions llargament reclamades des de Reus. Ha començat pel trasllat de la facultat de Medicina i Ciències de la Salut a Bellissens com a necessitat per enfortir el seu lligam amb l'Hospital Sant Joan i, de rebot, la concepció de les xarxes sanitàries del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre com a dos pols connectats.
Pel que fa a les infraestructures, n'ha qualificat tres de bàsiques: l'aeroport, que vol ser la quarta pista de l'aeroport del Prat; l'estació Intermodal al sud de l'aeroport, que permetria la connexió ràpida amb Barcelona que Girona ja té més avançada, i el baixador de Bellissens. Pel que fa a l'aeroport com a reforç del Prat, assegura que «no podem deixar aquesta batalla per perduda», encara que l'Estat ja hagi mostrat la seva preferència perquè sigui Girona qui es quedi la tasca de quarta pista del Prat.
Les carreteres de la informació
Internet es va qualificar, sobretot durant l'inici de la seva popularització, com l'autopista de la informació. Noemí Llauradó s'ha valgut d'una comparació similar per parlar de la fibra òptica. Ha situat les carreteres que són potestat de la Diputació com a eines per lluitar contra el despoblament si es mantenen i es milloren. Amb el mateix objectiu, «les carreteres de la Diputació s'estan convertint en veritables autopistes» que permeten, afirma, fer arribar la fibra òptica allà on no arriben les operadores comercials per lluitar, també, contra la pèrdua de població.
Després de prop d'una hora de conferència, el torn de preguntes ha quedat desert amb l'excepció d'una reflexió al voltant del desenvolupament sostenible i d'una petició per mantenir i conservar el territori. I per un crit puntual dels aficionats blaugrana que, uns metres enllà, seguien el partit de futbol amb qui compatia en horari Noemí Llauradó.