CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Conferència de Polònia: última oportunitat per frenar el desastre climàtic

Les Nacions Unides organitzen aquesta trobada mundial a la ciutat de Katowice que s’allargarà fins el 14 de desembre. Es busca limitar l’escalfament global amb acords molt difícils
La contaminació provoca terribles problemes cardiorespiratoris i intensifica l'efecte hivernacle | CEDIDA

 

Polònia acull aquests dies la XXIV Conferència de les Parts (COP24) sobre el canvi climàtic que organitzen les Nacions Unides (ONU) i que s’allargarà fins el 14 de desembre. Un esdeveniment que es celebra a la ciutat polonesa de Katowice i que s’ha postulat com l’última oportunitat per frenar el canvi climàtic, ja que la trobada busca arribar a consensos internacionals per limitar l’escalfament global i evitar així un desastre major els propers anys.

 

De fet, es vol avançar en la posada en marxa de l’Acord de París contra el Canvi Climàtic, signat l’any 2015. Una de les bases de la conferència mundial serà, sens dubte, l’estudi publicat  recentment pel Grup d’Experts de Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC), on s’instava la comunitat internacional a reduir de 2º a 1,5º la perspectiva de creixement de la temperatura mundial les properes dècades, cosa que reduiria la previsió de crescuda del nivell del mar i el desgel, així com la meteorologia extrema.

 

La sessió inaugural de la conferència té lloc aquest dilluns, 3 de desembre, amb la presència d’un gran nombre de líders mundials que intervindran per exposar les propostes dels seus països. Per part d’Espanya, la delegació present al certamen estarà encapçalada pel mateix president del govern central, Pedro Sánchez, on s’expressarà el «compromís» espanyol en la lluita contra el canvi climàtic.

 

La conferència de Katowice té reptes molt importants contra el canvi climàtic | BirdLife

 

Prioritat: frenar les emissions de gasos d’efecte hivernacle

La COP24 s’ha plantejat tractar molts temes imprescindibles per tal de frenar el canvi climàtic, però el principal és, sens dubte, la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, com ara el CO², que ha assolit un nou rècord històric. El descens d’aquests gasos podria permetre assolir l’objectiu de limitar en 1,5º l’escalfament global aquest segle, tot i que les mesures haurien de ser dràstiques, ja que, a aquest pas, es superaran els 2º a mitjans de segle.

 

També fa falta un lideratge mundial clar per impulsar aquestes mesures i complir els acords de París, ja que encara no està clar com s’aplicaran. Amb l’arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, aquesta principal potència mundial s’ha allunyat molt de qualsevol acord en matèria de canvi climàtic.

 

Altres països principals emissors de gasos, com ara Rússia o Xina, també estan lluny de qualsevol lideratge ferm. Aquest rol el podria assumir la Unió Europea (UE), ja que recentment ha emès un document en el que mostra la intenció que hi hagi zero emissions derivades de combustibles fòssils l’any 2050 a la comunitat.

 

Una aposta ambiciosa, però, que té adversaris dins de la mateixa UE, sobretot pel que fa als costos econòmics que això comportaria. Polònia mateix, per exemple, vol mantenir part dels combustibles contaminants en el futur, ja que generen actualment el 80% de l’electricitat del país.

 

La contaminació afecta greument els nens de tot el planeta | Arxiu

 

Acords molt difícils però necessaris

D’aquesta manera, la COP24 de Katowice arrenca amb molts dubtes sobre la taula i amb la perspectiva que un acord mundial serà molt difícil. El problema, com sempre, són els diners, ja que farà falta finançaments clars i la implicació d’inversions en aquests acords per tal d’ajudar els països a assolir els objectius en aquest sentit i començar a aparcar la dependència dels combustibles fòssils.  

 

Però la realitat és que el planeta necessita mesures dràstiques i urgents per tal de frenar el canvi climàtic. El temps s’esgota i, si no es posa fil a l’agulla abans de l’any 2020, totes les previsions indiquen que, entre el 2030 i el 2050, ja notarem els efectes més devastadors del canvi climàtic.