L’expansió del coronavirus per l’Estat deixa històries pels quatre punts cardinals. Una d’elles és la d’un Club Patí Calafell que avui 19 de març hauria d’estar instal·lat en algun hotel de Galícia per disputar la Copa del Rei d’hoquei patins. Malauradament, el Covid-19 ha aturat qualsevol bateg esportiu i l’emoció que es vivia al Baix Penedès per aquest torneig ha quedat reduïda a una mínima expressió, ja que no es preveu la celebració de la competició fins al 4 de juny, en el millor dels casos. TarragonaDigital ha pogut conversar amb Ferran López, tècnic dels verds, que està impedit de fer la seva feina tot i que s’adapta a les circumstàncies i segueix exercint d’entrenador a distància.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
— Com va el confinament?
— Estic passant un període d’acceptació del fet, sent conscient i el màxim solidari possible aportant el meu granet de sorra quedant-me a casa amb els meus. Tinc la teoria que si el cos ens envia avisos per fer canvis d’hàbits en forma de malalties, el món ens ha enviat una senyal clara que les coses no funcionen així i que hem de fer un exercici de consciència social tots. Cal mantenir la ment i el cos ocupat. Vivim en un món molt bonic que l’hem fet menys bonic i el planeta protesta.
— No noto resignació en les teves paraules, busques sempre la cara positiva de tot.
— Sóc de naturalesa optimista, de tot plegat es poden treure moltes lectures: parles amb amics que feia temps que no conversaves, dones valor a un café durant quinze minuts amb un amic, passejar entre les vinyes de Sant Sadurní, etc. Valores molt més fets insignificants en el dia a dia. Hem de treballar la incomoditat que sentim i valorar allò que tenim.
— L’esport ha passat a un més que segon pla, ara no toca, oi?
— Així és, sempre he pensat que l’esport m’aporta moltes coses però quan passen coses greus, t’adones que no és el més important. Hem de pensar que el que estem vivint ara és el que toca fer, qui treballi més i faci millor les coses a nivell físic i mental, després tornarà millor. Hem de ser forts i positius i pensar que tot passarà el més aviat possible.
— Mantenir el nivell d’entrenaments d’hoquei des de casa és impossible, no?
— El handicap nostre són els patins, quan deixes de patinar perds progressivament aquest domini. Sí que hem enviat molt ràpidament un treball individualitzat per a cada jugador a nivell físic i hem encetat unes reunions virtuals mitjançant internet per veure’ns les cares. El pitjor de tot és perdre el contacte i per evitar-ho com sigui, ens veiem les cares, riem, perfilem el treball a fer, etc. Dels 30 minuts, 20 són per explicar-nos coses i riure i deu per treballar. Hem de mantenir l’esperit.
— Un entrenament mental per tornar ben endollats?
— Sí, penso sincerament que acabarem la temporada, tenim molts reptes a aconseguir i si estem forts mentalment, serà important. Ara ha baixat tota la motivació per la Copa i el playoff però hem de mantenir la flama, encara que ho veiem molt lluny. Hem de tenir en ment que hem d’anar un pas per endavant en aquest aspecte, no estem de vacances, no és estiu. Hem d’arribar preparats per quan torni l’acció.
— Com són aquests entrenaments físics a distància?
— El jugador no pot sortir a córrer ni fer cap exercici i el que es perd més és la qüestió aeròbica i actualment es treballa sobretot la força, manteniment muscular i tenir la flexibilitat necessària. Els jugadors tenen contacte directe cada dia amb el Jordi Romeu, el preparador físic de l’equip. Tenim una plantilla molt responsable i quan tornem als entrenaments tots passarem per la bàscula i es veurà.
— Quan es reprengui la competició, caldrà fer una petita pretemporada abans de tornar a jugar?
— Sóc molt realista, ja he avançat la pretemporada perquè l’haurem de fer. El Jordi (Romeu) i jo ja ho hem parlat. Quan arribin els jugadors, tindrem una part avançada com és la tàctica però caldrà preparar la qüestió aeròbica i tornar a relacionar-nos amb els patins i els estics. Nosaltres farem una mini pretemporada.
— El més recomanable seria tornar als entrenaments però no competir fins que passi un temps prudencial per evitar mals majors en la forma dels esportistes?
— Sí però ens haurem d’adaptar a allò que tinguem. Si tenim una setmana, doncs una setmana. Els rivals estaran igual que tu. Tots anirem en igualtat de condicions i les excuses es limiten, estarem el dia i l’hora que ens diguin.
— Creus que s’acabarà la temporada?
— Sí, no concebeixo res més. Ho farem d’alguna manera, canviant les bases de la competició o jugant tres partits en una setmana. Quan la salut ho permeti, això s’ha d’acabar.
— Et veus competint fins al juliol?
— Comencem a entrenar el 12 o 13 d’agost, per tant comences abans. Aquests dies fins al setembre, els pots allargar al juny. No hi veig cap problema. Recordo quan l’OK Lliga era Divisió d’Honor, recordo anar a l’Ateneu Agrícola a prop de Sant Joan. No m’importaria, és el moment de tenir inventiva i que les persones que dirigeixen siguin conscient que cal revolucionar quelcom per acabar la temporada.
— En altres competicions es parla d’escurçar playoffs. En hoquei no t’agradaria, no?
— No, si prenen aquesta decisió ens hauriem de resignar però hi ha altres maneres de fer-ho. Hi ha una jornada penjada, la darrera de l’OK Lliga, que decideix moltes coses. Les posicions de playoff i playoff estan en joc. Imagina’t com ho deuen viure el Palafrugell i el Voltregà sent conscients que en un partit s’ho juguen tot. Hem de ser empàtics i solidaris amb la resta. Si abans jugaves partits de playoff cada dos dies, doncs ara potser cal jugar cada dia. Si tens un mínim d’hores per recuperar, està demostrat que els jugadors ho poden fer.
— La Copa del Rei està prevista per disputar-se del 4 al 7 de juny. Si les dates saltessin per l’aire pel coronavirus, quan preferiries la competició del KO: abans o després del playoff?
— Després. Si has jugat el playoff, arribes rodat. I a la Copa, fent un bon partit, et poses a semifinals i sempre tindràs alguna opció de donar la sorpresa. Aposto per arribar millor a la Copa del Rei. Tot i que hi ha equips professionals que tenen avantatge a l’hora de preparar-se, ara estem en un lloc on s’equilibren les coses físicament. Arribarem més equilibrats que en un playoff.