Les pròximes hores podrien ser decisives pel futur del Pius Hospital de Valls, segons alerten els treballadors. Les decisions que es prenguin podrien suposar un abans i un després, que abocarien al centre a fer la funció d’un hospital lleuger. Una situació que, si es produeix, «fa molta por», afirmen.
El problema se centra en la possibilitat de la manca d’anestesistes en horari de nit (de 20.00 a 8.00 hores) a partir del 3 d’octubre. «L’empresa ha deixat arribar el dia en què tots els professionals d’aquest àmbit han treballat el màxim d’hores que permet el conveni i ara, el treballador queda exonerat de treballar cap hora més sense un acord», explica el president del Comitè d’Empresa i delegat sindical de la CGT a l’hospital, Robert Rosset. «Sabien que passaria això i han deixat que hi hagi 18 guàrdies pendents de cobertura a l’octubre», afegeix.
Si no s’arriba a un acord abans d’aquest dimecres, «el dia 3 ja no hi haurà ningú de guàrdia», lamenta Rosset. Assegura que és una situació «molt perillosa», però també afirma que «no sé fins a quin punt ha estat buscada per l’Ajuntament o pels Serveis Territorials de Tarragona».
El punt a on no es vol arribar: derivar pacients a altres centres
Això es traduiria en què no es podria donar una atenció continuada a l’hospital, ja que es deixaria de fer activitat quirúrgica en horari de tarda-nit per la manca d’anestesista, una activitat que «és la que dona diners i aguanta l’hospital».
Si això es compleix, seria un gran greuge per a la comarca, ja que «depèn de com arribi el pacient s’haurà de derivar a altres centres, potser s’haurà de dir a la població que si et poses de part no vinguis al Pius», explica.
Tot i la tensa situació que podria produir-se a partir de l’octubre si no s’arriba a un acord en les negociacions, «esperem no haver d’arribar fins aquí però no depèn de mi, no podem jugar amb la salut de les persones», diu el delegat sindical.
Des del Comitè d’Empresa, a més, denuncien no disposar de tota la informació sobre les negociacions i assabentar-se de les decisions a misses dites. Tot i això, en converses amb la gerència de l’hospital, «es van escudar dient que havien convocat dues places d’anestesista, però dues persones no poden fer tota la feina dia i nit, s’ha d’arribar a un acord», explica.
No obstant això, Rosset veu una voluntat d’arribar fins aquí per part de la gestió de l’hospital. «Aquí no s’arriba per casualitat, i si no és que s’ha fet una molt mala gestió», afirma.
Ja fa temps que els treballadors del Pius Hospital denuncien les precàries condicions laborals en què es troben. El cas dels anestesistes ha acabat de fer vessar el got d’una sèrie de reivindicacions que fa mesos que són visibles amb diverses protestes periòdiques a les portes del centre.
«Els professionals marxen a altres centres amb millors condicions, hi ha metges que no han pogut fer vacances, hem estat dies amb un facultatiu menys en el torn de nit, tenim dèficit de manteniment de les instal·lacions mentre les exigències i normatives són més grans... clama al cel!», relata Rosset.
Aquestes són només algunes de les reivindicacions que volen denunciar els treballadors, ja que «això no només repercuteix en l’atenció als pacients, sinó en els mateixos treballadors».
«Venim a treballar, no som uns esclaus»
El problema, asseguren, ha arribat a afectar la salut d’alguns treballadors. «N’hi ha que ploren per culpa de l’ansietat a la feina, és una perversió perquè és una empresa de salut».
El president del Comitè d’Empresa explica que, on hi ha més càrrega de treball és a la residència i al sociosanitari, «podem trobar persones que treballen 10 dies seguits i en descansen un, ens poden demanar un esforç d’un dia però no diàriament perquè al final la gent emmalalteix i venim a treballar, no som uns esclaus», sentencia.
Proposen recuperar horaris i passar a gestió pública
Una de les solucions que podrien treure aquesta sensació d’ofec als treballadors passaria per tornar als calendaris de treball de fa un parell d’anys, on «no es deixava que la gent fes tants dies», diu Rosset.
Els treballadors denuncien que el marge de millora és immens. «Falten mans, no tenim només el problema dels horaris, ens falten treballadors, la precarietat de la gestió és molt gran».
A llarg termini i, a títol personal, Robert Rosset considera que la gestió de l’hospital hauria de passar a mans públiques. «Aquestes gerències i despatxos que tenim ara no solucionen el dia a dia sinó que empitjoren els problemes», conclou.
Per la seva banda, des de l’Ajuntament de Valls, no s’han volgut pronunciar sobre el tema, amb la voluntat de mantenir totes les informacions sobre temes laborals i sindicals en el marc de les taules de negociació corresponents i no a través dels mitjans de comunicació, segons han explicat fonts municipals.