Front comú dels consells comarcals del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre davant la nova línia d'alta tensió plantejada al territori. En concret, els de l'Alt Camp, Baix Camp, Priorat, Ribera d'Ebre i Terra Alta són els que estan implicats.
Els representants institucionals han acordat buscar un equip d'enginyers per fer un estudi exhaustiu de l'avantprojecte presentat pel clúster de renovables del grup saragossà Forestalia. Aquest inclou una línia de molt alta tensió (MAT) que creuaria el territori fins al Baix Llobregat.
La voluntat és presentar al·legacions col·lectivament i dotar d'eines els consistoris per formular al·legacions particulars. Així ho ha explicat a l'ACN l'alcalde de Falset, Carlos Brull, que va assistir a la reunió d'aquest dijous en representació al Consell Comarcal del Priorat.
El BOE (Butlletí Oficial de l'Estat) del passat 28 de juliol publicava el procés d'informació pública de l'estudi d'impacte ambiental i la sol·licitud d'autorització administrativa prèvia d'un macroprojecte d'un clúster eòlic de l'Aragó. Al setembre s'acaba el termini per presentar al·legacions.
«Tenim molt poc temps i l'agost acostuma a ser una època a mig gas a les administracions, amb recursos humans limitats a causa del període de vacances», ha lamentat Brull.
Tot i això, des dels consells comarcals han fet el primer pas d'unitat per treballar de forma conjunta a través d'aquest estudi. Ha de servir de base a la resta de municipis per presentar les al·legacions corresponents, atenent les particularitats de cada localitat. S'espera que a partir de la setmana vinent es perfili l'engranatge de l'equip tècnic que haurà d'estudiar l'avantprojecte.
A escala municipal, aquest divendres Falset ha aprovat en un ple extraordinari la suspensió de llicències de les línies de mitja, alta i molt alta tensió en sòl no urbanitzable i superfícies superiors a dues hectàrees.
Així, s'ha modificat puntualment el POUM tal com han fet altres municipis de la demarcació. Des de la capital del Priorat, l'alcalde Carlos Brull ha insistit que no es mostren contraris a la transició energètica, però que «no tot s'hi val».