El Tribunal Constitucional (TC) ha tombat aquest dimecres el recurs d'empara que van presentar els exconsellers Josep Rull i Jordi Turull. Els dos exmembres del Govern demanaven l'aturada del judici del procés, al·legant la suposada falta d'imparcialitat del tribunal encapçalat per Manuel Marchena.
[predef]app-catalunya-diari-159[/predef]
En la resolució, l'Alt tribunal estableix que, «encara que l'afectació del dret a la llibertat personal causi perjudicis irreparables, la seva suspensió equivaldria a un atorgament anticipat de l'empara» i acorda concedir un termini de tres dies al Ministeri Fiscal i als sol·licitants perquè formulin al·legacions al respecte. Turull i Rull també demanaven una mesura cautelar en relació a la publicació del nomenament com a consellers del Govern.
El TC denega la petició de Puigdemont d’aixecar la seva suspensió
El ple del TC ha acordat també per unanimitat denegar la petició de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont de deixar sense efecte de manera cautelar la interlocutòria del Tribunal Suprem del 9 de juliol del 2018, que el suspenia de funcions i càrrecs juntament amb la resta de processats per rebel·lió. Puigdemont adduïa que el Suprem havia vulnerat els seus drets fonamentals, com el de la representació política, i demanava una rectificació mentre els magistrats no resolien el seu recurs d’empara.
El Tribunal Constitucional, ja va evitar valorar la suspensió en una primera ocasió el gener del 2019, quan Puigdemont li va demanar que ho fes de manera urgent. Ara considera que en tràmit processal actual «no es pot fer l’anàlisi de la qüestió de fons ni s’han de qüestionar les bases fàctiques que la sustenten, ni tampoc anticipar indegudament el que ha de ser resolt en una oportuna sentència».
Segons el Constitucional, accedir a la petició de Puigdemont i aixecar cautelarment la suspensió que pesa contra ell «equivaldria a anticipar una eventual decisió estimatòria del recurs d’empara i suposaria no aplicar temporalment una norma de rang legal».
També rebutgen aplicar ara la doctrina marcada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans perquè «en tot cas serà la sentència la que arribarà a resoldre el fons de la qüestió i la que deduirà si es pot aplicar la jurisprudència del Tribunal Europeu al cas particular» de Puigdemont.