Diverses associacions de veïns i entitats sospiten que la Generalitat vol instal·lar una residència per a menors estrangers no acompanyats (MENA) en el districte de Sant Martí de Barcelona i oferiria lloc a aproximadament 900 menors. Així mateix, els veïns han transmès la seva preocupació a 'Metrópoli Abierta', el mitjà que s'ha encarregat d'investigar la problemàtica que ha enfrontat a associacions i polítics.
Silenci: La «resposta» del Govern català
Sembla que la sospita no és infundada. Segons les declaracions dels habitants del barri, el sòl —situat prop de l'edifici de Telefònica, al costat del centre comercial de Diagonal Mar— ja està asfaltat i es realitzen tasques tècniques de mesurament. No obstant això, no hi ha resposta, tan sols silenci; un ocultisme que impossibilita encara més el diàleg entre les queixes i les mediacions. Mentre que els veïns asseguren que el projecte ja està més que acordat, els responsables d'ERC del districte desvien l'atenció.
Per la seva banda, l'oposició a la residència aclareix que «és una zona molt castigada». «Hi ha grans centres de convencions al costat, està també el centre comercial Diagonal Mar i es realitzen molts concerts multitudinaris en el Fòrum, la qual cosa és un caldo de cultiu per a la delinqüència que practiquen alguns grups», assenyalen els veïns advertint que els MENA són «un col·lectiu de risc» davant «el supermercat de la droga» amb què comparteixen àrea a Sant Martí.
La indignació ha arribat a orelles de l'Ajuntament. No obstant això, segueixen la mateixa línia que la Generalitat: el regidor del districte, David Escudé, assegura que no és competència del consistori i que el Govern de Torra ha optat per la discreció. Ara bé, els veïns recorden positivament que el principal responsable municipal de Seguretat, Albert Batlle, va tenir l'amabilitat de reunir-se amb les associacions per a parlar sobre el greu problema que viu la zona després de l'onada delictiva que prolifera a la ciutat. Miquel Buch, el conseller d'Interior, en canvi, va ignorar la missiva d'urgència i va optar per rebutjar les reunions.
És ara quan les coses es compliquen, ja que les veus preocupades lamenten que la Generalitat faci cas omís a les queixes i relaten que fins que les tasques d'edificació no estiguin enllestides no es pronunciarà. Per tant, és comprensible que, amoïnats per la manca d'informació, els veïns vulguin prendre cartes en l'assumpte i esbrinar quin servei oferirà el futur edifici, ara en estat embrionari.