Barcelonaja ha superat el punt de no retorn amb els brots de coronavirusdetectats en les últimes setmanes. Aquest punt és la barrera de 50 casos per cada 100.000 habitants, que marca quan es deixa de parlar de brots i ja es valora com a transmissió comunitària.
A partir d'aquí, l'avanç de la pandèmia «ja no es pot frenar, només mitigar», segons María José Sierra, portaveu del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries que dirigeix Fernando Simón, segons ha informat 'El independiente'.
Sierra ha explicat que la situació de Barcelona preocupa especialment perquè és la primera gran capital que arriba a aquesta xifra de contagis. «Ens preocupa perquè és un nus de comunicacions. No és el mateix un brot a segons quines províncies que a Barcelona».
Malgrat les restriccions i les recomanacions de confinar-se a casa, les previsions indiquen que en els pròxims deu dies es podria arribar als 100 casos per cada 100.000 habitants, és a dir el doble de casos, si no es prenen més mesures i més dràstiques, com ara el confinament obligatori, segons ha explicat Vicente Soriano, especialista en malalties infeccioses i director del Centre Mèdic UNIR. De fet, els experts ja han alertat que els serveis d'urgències han de preparar-se pel que vindrà.
Perquè s'han descontrolat tan ràpidament els brots?
Segons Soriano, un dels motius de la rapidesa amb què han avançat els brots a la ciutat i han permès la transmissió comunitària a Barcelona ha estat la reobertura econòmica gairebé supersònica de la ciutat.
Cal recordar que l'àrea metropolitana de Barcelona i la regió de Lleida, precisament les dues més afectades a Catalunya per la pandèmia durant la 'nova normalitat', van estar només 24 hores en la denominada Fase 3, a diferència de la majoria d'altres territoris de l'estat.
«Ha primat l'interès econòmic, que és lícit, però desconfinar només perquè hi hagi menys col·lapse en les urgències és d'un risc notable», assegura Boi Ruiz, doctor en Medicina i Cirurgia de la Universitat de Barcelona i exconseller de Salut de Catalunya.
Els experts també coincideixen en el fet que la situació, a hores d'ara, no és dramàtica però va camí de ser-ho aviat si no s'augmenten les mesures i restriccions. Barcelona, per exemple, ja ha augmentat la limitació d'aforament a les seves platges un 15%, però molts creuen que no és suficient.
«A Barcelonas'ha fallat en tres nivells: No s'han fet suficients tests a la població ni prou ràpid, falten rastrejadors i tampoc s'estan prenent a temps les decisions de confinament en les zones més afectades», alerta Salvador Macip, genetista i professor de la UOC.
A més, alerta que la situació de Barcelona ha de servir d'avís per a la resta de grans ciutats: «El que està passant a Barcelona es pot extrapolar a Madrid o a qualsevol ciutat gran. La mobilitat i els contactes socials són similars i no hi ha res que faci Madrid que faci que no pugui estar igual pròximament. També és possible que la falta de proves faci que veiem una imatge menys fidel de Madrid o altres ciutats», alerta.
Cal confinar Barcelona
En aquest sentit, els experts ho tenen clar: Cal confinar Barcelona de nou. S'hauria d'haver fet abans, de forma precoç i localitzada als llocs més afectats per evitar que la malaltia torni a estendre's.
Josep Mª Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya, també és partidari d'un nou confinament a la capital catalana, encara que sigui dur: «Hem d'optar per tancar l'oci i les activitats socials però amb sistemes de compensació perquè ningú s'arruïni. Però s'ha d'actuar, perquè aquesta segona onada arriba a uns hospitals en calma tensa però a una atenció primària, com a mínim a Catalunya, molt minvada després de la pandèmia».