La convivència a la Part Alta de Tarragona entre joves migrants, veïns i comerços es complica cada dia més. Els últims episodis de furts i robatoris amb violència han provocat que el veïnat tingui «por». «Ja no sortim a la nit amb diners ni mòbil», asseguren més d'una desena de ciutadans, que assenyalen els col·lectius de Menors Estrangers No Acompanyats (MENA) de La Mercè i joves migrants com a culpables. Per aquest motiu, reclamen «més control» per part de la Generalitat i «més vigilància» per part de la policia.
Els Mossos d'Esquadra informen que els fets delictius han incrementat prop d'un 20% en aquesta zona de la ciutat, però ho atribueixen a un augment de visitants i creueristes. «Els MENA no són un problema en l'àmbit delictiu», asseguren. Per la seva banda, la Generalitat finançarà tres dinamitzadors culturals per «afavorir la inclusió dels joves» en el teixit social del barri. «Sempre que parlem de delinqüència juvenil assenyalem als MENA. Hem de desestigmatitzar el col·lectiu», denuncia la directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Ester Cabanes.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
Veïns i comerços de la Part Alta, «atemorits» pels darrers robatoris
Els furts i robatoris amb violència de les últimes setmanes a la Part Alta de Tarragona han «atemorit» el veïnat. La pallissa al propietari d'un establiment, l'estirada de collaret a una noia o la baralla entre un jove migrant i el president de l'Associació de Gitanos han provocat un «canvi d'hàbits» entre els ciutadans. «Quan anem a passejar el gos a la nit, o a tirar la brossa, ja no portem ni diners ni mòbil», asseguren més d'una desena de veïns a TarragonaDigital. A més, assenyalen els col·lectius de menors estrangers i joves migrants com a culpables d'aquests delictes.
«Evidentment que se'n parla, dels MENA. La gent a la Part Alta està molt cremada. Té por», expressa Maria Jesús Alfaro, propietària d'una cansaladeria al carrer Merceria. La frase es repeteix a la carnisseria, el forn, el bar i la tenda de roba del mateix carrer. La clientela, sobretot de la tercera edat, assegura sentir-se «vulnerable».
«No és un problema de racisme. El problema és que no hi ha mà dura amb aquests nois. Necessiten disciplina, i la Generalitat no l'aplica», denuncia un comerciant, que prefereix mantenir-se en l'anonimat després de ser víctima de dos robatoris. En el mateix sentit s'expressa Xavier Pagés, de Casa Corderet, qui reclama «més control» per part de l'administració i «més vigilància» per part dels Mossos d'Esquadra. «Tots no poden ser —en referència als menors estrangers—, però uns quants han provocat aquesta situació. Això mai s'havia viscut a la Part Alta», diu Magí Sentís, de la carnisseria Carme i Magí.
Amb tot, veïns i comerciants creuen que la situació «pot millorar». «La Generalitat ho ha de regular. Calen programes d'inserció. Legalment els joves estan desemparats i vénen de situacions molt complicades», lamenta la Gemma, treballadora en una reconeguda pastisseria de la plaça del Fòrum i també en un Centre Obert de la província, on conviu amb menors estrangers no acompanyats. Incloure'ls en el teixit associatiu i cultural del barri és una de les opcions que més agrada als ciutadans. De fet, la Federació d'Associacions de Veïns (FAVT) es troba preparant un programa d'ajuda perquè els joves participin en activitats culturals.
Els fets delictius augmenten prop d'un 20%
Els Mossos d'Esquadra informen que els fets delictius a la Part Alta de Tarragona han augmentat prop d'un 20% en els últims mesos. Els delictes patrimonials i els furts són els més nombrosos, per sobre dels robatoris amb violència. Des del cos atribueixen aquest repunt a un «major nombre de visitants», com per exemple els creueristes.
La relació entre els menors estrangers no acompanyats i els fets delictius, però, és inexistent. «En l'àmbit delinqüencial els MENA no suposen un problema», recalquen des de la policia autonòmica. De fet, asseguren que la majoria dels delinqüents són majors d'edat. Per tal de frenar aquesta pujada en el nombre de delictes, els Mossos d'Esquadra ja han activat un dispositiu especial. Tal com avançava TarragonaDigital, hi haurà més patrullatge amb l'objectiu de «donar sensació de seguretat».
La Generalitat finançarà tres dinamitzadors cívics per «afavorir la inserció dels joves migrants»
La Generalitat de Catalunya, en un treball coordinat amb l'Ajuntament de Tarragona, finançarà tres dinamitzadors cívics per «afavorir la inserció dels joves migrants». Aquest programa, que s'estendrà arreu de Catalunya, anirà encarat al col·lectiu MENA i s'implementarà «aviat». «Els Ajuntaments ho contractaran molt aviat i podrem començar a treballar», diu la directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Ester Cabanes. Això «ajudarà» a «millorar la situació» al nucli antic de la ciutat, afegeix la màxima responsable del servei, que tutela uns 10.000 menors arreu del país.
En el mateix sentit s'expressa la regidora de Serveis Socials al consistori, Carla Aguilar. «Treballaran per fomentar la convivència entre els centres de menors i el seu entorn i el treball en xarxa amb la comunitat, social, laboral, salut, educació, etc. La incorporació d’aquests professionals a la nostra ciutat serà beneficiosa per millorar la inclusió social», acaba dient.
Sobre les queixes del veïnat i els comerços a la Part Alta, Cabanes lamenta que són «habituals» en aquells indrets propers a un centre de menors, com és el cas de Tarragona. «Sempre que parlem de delinqüència juvenil assenyalem als MENA. Hem de desestigmatitzar el col·lectiu», denuncia. En aquest sentit, defensa que els centres són coneixedors de manera «immediata» si algun dels seus menors ha comès un delicte i que «tots els tutelats es troben en un procés de protecció, autonomia i inclusió que no s'enllesteix en quinze dies».
«He vingut a Tarragona diverses vegades, hem dut a La Mercè associacions de veïns, tenim la taula local d'Inserció... S'estan fent coses, però necessitem més temps», afegeix Cabanes. Amb tot, la voluntat és que en els pròxims mesos la situació millori gràcies als dinamitzadors cívics. «Si cal, anirem botiga per botiga perquè coneguin els joves», acaba dient la màxima responsable de la DGAIA.