En una sentència recent que marca un abans i un després en la relació entre Hisenda i els contribuents, la Justícia ha dictaminat que sol·licitar una carta de pagament a l'Agència Tributària no implica, en absolut, el reconeixement d'un deute per part del ciutadà.
Aquesta decisió del Tribunal Economicoadministratiu Central, emès el 24 de juliol, ha causat enrenou. I és que contradiu les interpretacions prèvies de l'administració fiscal i reforça els drets dels contribuents davant d'Hisenda.
El motiu central d'aquesta resolució és que la simple sol·licitud d'una carta de pagament no significa que el contribuent estigui reconeixent un deute ni que tingui intenció de saldar-lo.
En paraules del tribunal, aquest acte pot ser merament informatiu. És a dir, el contribuent podria estar consultant si un deute ja ha estat saldat o buscant detalls addicionals, sense que això impliqui el reconeixement formal d'aquest.
Què és una carta de pagament i per què ha generat tanta polèmica?
Una carta de pagament és un document que emet Hisenda per certificar l'estat d'un deute o per facilitar-ne el pagament. Tot i això, segons la jurisprudència actual, demanar aquest document no implica que el sol·licitant estigui reconeixent voluntàriament el deute o que hi hagi una intenció clara de pagar-lo.
Aquesta és la clau de l'error judicial recent. La sol·licitud del document no interromp els terminis de prescripció del deute, ni estén el temps que té l'administració per reclamar-ne el pagament.
Hisenda i la interrupció dels terminis de prescripció
Un dels punts més rellevants de la sentència és que s'aclareix que la sol·licitud d'una carta de pagament no interromp el termini de prescripció del deute tributari.
La Llei General Tributària estableix un termini de quatre anys perquè Hisenda pugui reclamar deutes. Aquest termini només es pot interrompre mitjançant accions concretes com ara un reconeixement formal del deute per part del contribuent.
Què significa això per als contribuents?
Aquesta sentència és un alleugeriment per a molts ciutadans que, de vegades, s'han vist atrapats en un cicle de deutes amb l'Agència Tributària a causa de malentesos o interpretacions ambigües de la llei.
En el passat, es considerava que demanar una carta de pagament es podia interpretar com un senyal de reconeixement del deute. Això reactivava els terminis de cobrament i complicava la situació financera del contribuent.
Amb aquesta resolució, es protegeix els ciutadans de la possibilitat que Hisenda utilitzi aquest tipus de sol·licituds com una eina per prolongar indefinidament els terminis de reclamació. Ara, les persones poden demanar una carta de pagament per obtenir informació sense témer que això es faci servir en contra.
Què podem esperar a futur?
Aquesta decisió suposa un canvi en la manera com els ciutadans interactuen amb Hisenda i l'Agència Tributària. S'espera que aquesta sentència serveixi de precedent en altres casos similars i que les decisions judicials futures reforcin aquesta línia de protecció dels drets dels contribuents.