Corea de Sud es va convertir en un referent a l'hora d'aturar l'expansió de la pandèmia des de l'inici. Tot i que el país va ser un dels primers afectats, les autoritats van emprar una mesura estratègiaper frenar l'expansió i reduir al màxim el seu índex de mortalitat.
Rebrot en una zona d'oci nocturn
Les bones xifres al país asiàtic s'han vist interrompudes per un petit però creixent focus de contagi vinculat amb una zona d'oci nocturn a Seül. En els últims dies, Corea de Sud havia reportat escassos contagis nous, la majoria d'ells en persones procedents de l'estranger.
No obstant això, l'alarma va saltar quan es van detectar quinze nous contagis vinculats amb el districte d'Itaewon molt popular entre els coreans i els estrangers, segons un comunicat del Centre Coreà per al Control i la Prevenció de Malalties (KCDC, en les seves sigles en anglès).
Reforç de la prevenció a les discoteques i bars nocturns
Les autoritats coreanes es troben preocupades perquè l'activitat en aquestes instal·lacions puguin provocar una segona onada de virus. «Aquests llocs tenen totes les condicions perilloses que ens preocupaven més» va assenyalar el director de KCDC, Jeong Eun-kyeong.
Encara que tots els locals d'oci han de complir amb regles com l'ús obligatori de màscares, mantenir una distància d'almenys 1 metre i registrar els noms de tots els visitants, la veritat és que les condicions de ventilació afavoreixen l'expansió. Les autoritats han demanat als clubs i bars nocturns el tancament voluntari de les operacions durant, com a mínim, un mes i ha instat els seus ciutadans a restringir les seves visites a aquestes instal·lacions tant com sigui possible.
Polèmic rastreig de contactes a Corea del Sud
L'alarma del brot de coronavirus va saltar quan les autoritats de Seül van recollir en una llista aproximadament 1.500 persones que havien visitat els clubs, entrant així en contacte amb altres persones que han donat positiu. Per combatre el brot, Corea de Sud ha implantat un polèmic sistema d'alta tecnologia per al rastreig de contactes.
A través d'un sistema d'alerta, els telèfons mòbils informen sobre qualsevol persona sospitosa d'haver estat a la mateixa àrea que el cas confirmat. Ara bé, la informació que proporcionen sovint inclou l'accés a les dades d'ubicació del telèfon mòbil del pacient, imatges de CCTV, extractes de targetes de crèdit i dades personals com el sexe, l'edat, el parador i el lloc de treball.
És per aques motiu que nombrosos grups i col·lectius socials del país han rebutjat aquest sistema de prevenció que constitueix una greu violació dels drets humans i una invasió a la privacitat individual.