Amb el temps just per poder arribar a l'inici d'una temporada de platges incerta per les possibles limitacions derivades de la crisi del coronavirus, les administracions estatal i municipal han reprès les obres per deixar a punt el litoral de la Costa Daurada i de l'Ebre. Les reparacions d'emergència dels estralls que el temporal Glòria va causar a finals de gener no havien pràcticament començat abans que el govern espanyol declarés l'estat d'alarma a mitjan març. Ara, amb voluntat d'enllestir-ne el gruix a finals de juny, Costes i ajuntaments s'han posat a treballar aquesta setmana. L'Estat executa les obres d'envergadura per recuperar la línia de costa però seran els consistoris qui hauran d'assumir la reposició de serveis i mobiliari.
Bona part dels efectius de la brigada municipal de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) es concentra durant aquests a les principals platges turístiques del nucli urbà. A la de Pixa-vaques, concretament, el temporal es va emportar les dutxes i va colpejar durament el passeig situat desenes de metres terra endins. Els operaris reconstrueixen allí la plataforma per instal·lar noves dutxes, reconstrueixen murs i baranes a més de reparar les passarel·les que l'embat del mar va danyar.
L'alcalde de la població, Jordi Gaseni, calcula que hauran d'invertir en total uns 50.000 euros —sense comptar la mà d'obra— en les actuacions per restaurar les platges, incloent-hi els serveis i els seus accessos, després dels danys ocasionats pel pas del Glòria. Creu que, al llarg del pròxim mes de juny, les principals mancances quedaran resoltes però admet que les obres s'allargaran fins ben entrat l'estiu. Va ser un temporal inèdit per la seva virulència i zones com el tram del passeig marítim entre l'Alguer i Pixa-Vaques, al mateix nucli urbà, han patit visiblement la llevantada.
Si bé en la majoria de platges naturals del terme municipal el temporal no ha causat destrosses importants —més aviat al contrari, segons els casos—, l'afectació en els espais més humanitzats ha estat considerable. Amb desenes de cales al seu terme municipal, sis platges van aconseguir el passat 2019 la bandera blava gràcies també a l'accessibilitat i els serveis que el temporal va danyar. «Anem incidint en les qüestions més rellevants que puguin afectar els usuaris que, esperem, ens visitin aviat», sosté Gaseni.
Obres amb retard pel coronavirus
La flexibilització de les restriccions ha fet coincidir l'inici de les obres per part dels consistoris amb la represa de les actuacions d'«emergència» per part de la Direcció General de Costes i el Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica. De fet, justament després del temporal els ajuntaments van presentar una relació detallada de danys perquè Costes, titular de la zona marítima terrestre pública, actués en conseqüència. El govern espanyol preveia iniciar les obres per tenir-les enllestides pels volts de setmana santa, però la crisi del coronavirus ha acabat imposant un retard que, com a mínim, serà de dos mesos.
Així, en paral·lel a l'inici de les obres a la barra del Trabucador i a l'illa de Buda aquesta mateixa setmana, les màquines enviades per Costes ja treballen en espais com la platja de l'Arenal de l'Ampolla (Montsià), on el Glòria no només es va endur la sorra sinó que va acabar aixecant bona part del passeig marítim. El govern espanyol preveu destinar 3,5 milions d'euros a la Costa Daurada i de l'Ebre, amb una especial atenció als espais del Delta més castigats.
En el cas de la restauració de les platges i el litoral, però, el criteri estatal, segons confirma el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, és actuar per consolidar la línia costanera —també amb l'aportació de sorra— davant l'embat de previsibles noves llevantades i evitar les inversions en elements volubles, que poden desaparèixer ràpidament. Es descarten, per tant, actuacions «que hàgim d'anar refent periòdicament».
Actuacions insuficients
Sabaté, en aquest sentit, reconeix que les obres estatals no són en cap cas suficients per recuperar íntegrament el litoral. Reconeix l'esforç i la col·laboració de les corporacions locals que, d'altra banda, assenyalat, tenen en el turisme una de les principals fonts d'ingressos econòmics. «És necessari que les administracions implicades s'arremanguin», apunta, tot agraint la predisposició municipal en aquest sentit. Trasllada als consistoris la possibilitat de rescabalar les despeses que efectuïn en aquest àmbit un cop el govern espanyol ampliï els ajuts pels aiguats a Múrcia de l'any passat i que ja va incloure l'incendi de la Ribera d'Ebre.
«Els ajuntaments no estem disposats a posar en risc allò que és sagrat per als nostres veïns i veïnes», subratlla Gaseni, reclamant a l'Estat que assumeixi la seva responsabilitat com a titular del litoral. «Però després posem la balança i l'Estat, que ens consta que ja ha començat les obres, té unes limitacions. Després és quan els ajuntaments veiem que hem de fer un esforç suplementari, extraordinari. A la gent no els preguntis si és l'Ajuntament, l'Estat, la Generalitat o Europa: el que volen són uns mínims per accedir a les seves platges», justifica l'alcalde.
Un altre tema serà si, finalment, l'accés i les condicions de l'ús públic de les platges durant l'estiu del coronavirus es podran equiparar a temporades anteriors. «Hem d'estar preparats per una nova normalitat. Intentarem que s'accedeixi a les platges el juliol i l'agost però no podem assegurar, ara, les condicions», apunta Sabaté. Recorda que el Ministeri de Sanitat estudia ara, des de l'experiència acumulada fins ara, les possibles mesures d'aïllament social que es puguin aplicar. «Però, en qualsevol cas, tant de bo tinguem les platges en condicions físiques restablertes i a partir d'aquí, però això és una qüestió de control social, s'haurà de controlar l'accés a aquestes platges», tanca Sabaté.