Aquestes setmanes estem vivint moments durs i difícils en el marc de la crisi sanitària mundial més greu de la nostra història recent. Una història recent en què, des de fa mesos, la ciència i la joventut adverteixen del perill d’una altra crisi: la crisi climàtica i els seus terribles efectes. Tanmateix, aquestes dues crisis amaguen una estreta relació que cal conèixer.
D’una banda, l’aturada mundial de l’activitat comercial i les restriccions dels desplaçaments han comportat una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. De la mateixa manera també s’ha reduït la contaminació atmosfèrica de les ciutats, moltes de les quals es troben amb nivells molt alts de contaminació. Aquestes notícies, però, no són bones i no hi ha res a celebrar. La concentració de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera continua sent altíssima i seguirà pujant si després d’aquesta crisi els governs donen l’esquena a les energies netes i sostenibles.
D’altra banda, l’activitat antropològica que perjudica el nostre ecosistema, com són la tala d’arbres o l’edificació en zones naturals, també té relació amb les malalties. World Wildlife Fund (WWF) explica en un dels seus últims informes que això no només provoca la desaparició d’espècies sinó que també les persones entren en contacte directe amb els patògens o els virus que poden tenir els animals silvestres i això provoca l’aparició de malalties infeccioses que es poden propagar fàcilment entre els humans. Així mateix, l’efecte hivernacle contribueix a fenòmens extrems com les pluges torrencials o les inundacions que poden donar lloc a pandèmies com el còlera.
En definitiva, són dues crisis aliades que ens perjudiquen a nosaltres i al nostre planeta. Sembla mentida que encara hi hagi gent que negui l’existència d’aquestes dues crisis. Ara el més important és sobreviure, però després d’aquesta crisi, crec que tocarà també sobreviure i construir, no pas reconstruir. Cal emprendre un canvi urgent de model de producció i de consum pensant en el bé comú i en el medi ambient. No caiguem en el mateix error de rescatar bancs i empreses contaminants. És moment de rescatar a les persones més vulnerables. Volem mesures immediates enfocades en la preservació de l’ecosistema i en la salut i el futur de les persones. Alguns exemples són garantir el comerç de proximitat o utilitzar mitjans de transport sostenibles. És l’única oportunitat de canviar abans de la catàstrofe climàtica. O canviem nosaltres o barbàrie.
Giovanni Gonzales és activista pel clima