El crani d'un individu que hauria mort de manera violenta per l'impacte d'una aixa de pedra fa uns 5.000 anys. Aquesta ha estat el resultat d'un estudi d'investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de Barcelona (UB), després d'identificar un cas de traumatisme cranial en el jaciment de la Cova Foradada de Calafell.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
El crani va ser trobat l'any 1999 durant una excavació d'urgència. Aquest pertany a un home d'uns 50 anys i forma part d'un enterrament col·lectiu del Neolític Final - Calcolític (5060-4400 anys abans del present).
L'investigador Miguel Ángel Moreno-Ibáñez, autor principal de l'article publicat en 'International Journal of Paleopathology', ha afirmat que el patró de la fractura observat en el crani ha permès descobrir el tipus d'objecte que es va usar per a provocar la mort de l'individu, així com la direcció del cop. La fractura, analitzada amb una lupa binocular i una microtomografía informatitzada (micro-CT), es troba en el parietal dret i no mostra cap evidència de curació.
«Les fissures en disposició radial, algunes d'elles amb una considerable obertura, la descamació interna i els angles de fractura aguts ens informen que es tracta d'un traumatisme perimortem, és a dir, entorn del moment de la mort de l'individu», ha explicat Moreno-Ibáñez.
El crani d'aquest individu presenta dues lesions antemortem, en l'occipital i en el temporal dret, completament curades, i una fractura postmortem en la zona inferior de l'occipital. L'investigador ha assegurat que els traumatismes cranials són d'un interès particular i ha remarcat que el patró de fractura resultant indica que es va usar «un objecte contundent amb un tall recte i apuntat, com les destrals i aixes de pedra polida».
Moreno-Ibáñez ha afirmat que gran part de la destrucció es localitza en una posició anterior al punt d'impacte, per la qual cosa el cop va ser provocat des de l'esquena de l'individu, probablement per un atacant destre, i ha assenyalat que «una porció d'os va quedar lleugerament enfonsada cap a dins en resposta a la pressió externa», per la qual cosa probablement es va realitzar un moviment de palanca per a extreure l'aixa.