L'empadronament en alguns municipis de costa i de muntanya s'ha disparat durant els mesos de confinament. A les comarques de Tarragona, és el cas de Torredembarra, el Vendrell o l'Ametlla de Mar, segons dades facilitades per aquests municipis a l'ACN. A la resta de Catalunya s'ha viscut en municipis com de la Costa Brava i la Cerdanya. Es tracta de veïns que ja hi tenien segones residències o que ja vivien a aquests municipis sense estar-hi empadronats. El fenomen, però, no es produeix per igual a tots els municipis d'aquestes característiques. Salou o Vila-seca, per exemple, han registrat menys entrades al padró que en el mateix període de l'any anterior.
Els empadronaments es disparen a Torredembarra
A Torredembarra l'increment d'empadronaments es xifra en un 30%, amb 97 altes durant el mes de maig —des de l'obertura de les oficines municipals arran de l'entrada en la fase 1. Les altes corresponen a persones que ja vivien al municipi però que no hi estaven empadronades «Hi ha una regularització de molta gent que no se n'havia preocupat fins ara i que ara ha vist la necessitat de fer-ho per qüestions relacionades amb la mobilitat i pels ajuts a què puguin acollir-se a posteriori per la Covid-19», explica a l'ACN l'alcalde, Eduard Rovira.
Les restriccions de la mobilitat i els intensos controls que s'han fet al municipi per evitar l'arribada de veïns de segona residència, amb patrullatges per urbanitzacions i supermercats, no han estat un factor important, segons Rovira, perquè si algú s'havia hagut de confinar al municipi només calia que ho demostrés amb algun rebut, per exemple. «La gent ha vist la importància d'estar empadronat allà on es fa vida», opina l'alcalde.
En la resta de municipis costaners de la Costa Daurada, com a Salou no s'han detectat més empadronaments. En altres casos, hi ha hagut fortes davallades. És el cas de Cambrils, on expliquen que al febrer van tenir 249 altes al padró, però que del 13 de març fins a principi de juny només n'han gestionat 52. Entre d'altres, els empadronaments s'han degut a naixements, poder disposar d'assistència sanitària o per motius d'escolarització.
Les dades han seguit una tendència similar a Vila-seca, que acull el nucli turístic de la Pineda. De l'1 de març al 31 de maig hi ha hagut 174 altes al padró, però durant el mateix període de l'any anterior n'hi va haver 542. Un dels motius és que des de l'inici de l'estat d'alarma i fins la setmana passada només es tramitaven les altes urgents, per naixements i persones procedents d'altres municipis o de l'estranger que complien aquest criteri —per tema d'ajudes, obtenció de la targeta sanitària o necessitat de justificar la residència al municipi.
Al municipi de Mont-roig del Camp, amb 24 urbanitzacions i un gran nucli turístic com Miami Platja, també hi ha hagut una forta davallada. Al març van ser 57 davant les 382 del mateix mes de l'any anterior; a l'abril 20 respecte 382, i al maig 67 davant 432. Per la seva banda, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, hi ha hagut altes de persones provinents d'altres municipis —Tarragona, Mont-roig o Móra d'Ebre— però aquestes procedències, segons l'Ajuntament, no indiquen segones residències i responen, simplement, a un canvi.
Repunt al Vendrell, sense canvis a Calafell i Cunit
A la costa penedesenca, durant l'últim mes el Vendrell ha constatat un increment del 10% en els empadronaments als nuclis de la platja —Sant Salvador, Coma-ruga i el Francàs—. Segons les dades a les que ha tingut accés l'ACN, el maig de l'any passat els nous empadronaments a la zona de platges van representar un 30% del total de registres, mentre ara hi ha hagut 52 altes, que suposen el 40%.
El regidor del Padró d'habitants del Vendrell, Baltasar Santos, assenyala que, en general, es tracta de famílies que ja residien al municipi des de fa pocs anys però estaven empadronades a Barcelona. «Hi ha molta gent que viu aquí i treballa a Barcelona, i han hagut de regularitzat la situació per poder moure's lliurement per motius de feina», explica. Nega que hi hagi casos de picaresca en els quals es demani l'empadronament a la segona residència per poder-ne gaudir en cas que hi hagi un nou confinament els propers mesos.
El regidor també apunta que durant els últims anys hi ha hagut diversos casos de matrimonis que han convertit les segones residències en el domicili habitual. «Es jubilen i venen a viure al Vendrell però continuen empadronats a Barcelona per mantenir l'hospital de referència allà», diu Santos, que assegura que aquest perfil de veïns ara també han aprofitat el confinament per regularitzar la seva situació, per evitar denúncies de la policia en els seus desplaçaments bàsics.
«Totes aquestes situacions s'han anat donant durant els últims anys, però ara el confinament ha fet que hi hagi més casos», diu el regidor, que celebra l'increment d'altes al padró del Vendrell per tenir més massa poblacional a l'hora de reclamar recursos a les administracions superiors.
Als municipis veïns de Calafell i Cunit, fonts municipals neguen que s'hagi produït cap increment inusual del padró d'habitants. En canvi, a Cubelles, al Garraf, sí que perceben una situació similar a la del Vendrell, amb un lleuger augment d'altes perquè hi hauria hagut famílies ja residents a la vila que haurien regularitzat la seva situació.
Augments a l'Ametlla de Mar i Sant Carles de la Ràpita
En un mes, des de la represa de la tramitació presencial el 4 de maig, l'Ametlla de Mar ha inscrit 72 nous veïns al padró municipal, 20 més que el mateix període de l'any passat. Són, principalment, de l'àrea metropolitana de Barcelona —tot i que també hi ha algun estranger— i, en molts casos, vivien des de fa temps bona part de l'any en la seva segona residència al municipi. La crisi del coronavirus ha influït de forma decisiva en aquest increment, segons admet l'alcalde, Jordi Gaseni.
De fet, l'Ajuntament va iniciar fa uns mesos una campanya per regularitzar una situació anòmala: tot i que el nombre de persones empadronades se situa al voltant de les 6.800, al mes de gener, en ple hivern, el municipi acollia realment uns 9.000 habitants, segons l'anàlisi de les tones d'escombraries recollides. Ben comunicat amb Barcelona i amb importants urbanitzacions pròximes a la costa, el municipi s'ha convertit en un atractiu lloc de residència tot l'any de persones oficialment empadronades al seu lloc d'origen, on només hi tornen esporàdicament.
Amb aquesta regularització, argumenta Gaseni, el consistori podrà conèixer millor la necessitat de serveis i rebre dotacions econòmiques proporcionals a la seva població real per a prestar-los. Les restriccions de mobilitat derivades de la crisi del coronavirus i els controls policials que s'han desplegat al municipi han posat en evidència molts d'aquests casos i han empès les inscripcions per evitar problemes. «La gent ho ha trobat bé. Aquí no s'ha hagut de desplaçar ningú de fora de la regió sanitària. Llavors, s'han empadronat els que estan aquí. És el que busquem», apunta.
«És un lloc atractiu i tenim una cosa que ens ha fet veure tota aquesta situació del coronavirus: estem fent l'impossible per sortir de la millor manera d'aquesta crisi sanitària però pot tornar i, si ho fa, de vegades més val que t'agafi en un lloc com l'Ametlla de Mar que no en una gran ciutat perdut en algun bloc de pisos», tanca Gaseni.
Una situació molt similar s'ha produït a Sant Carles de la Ràpita, on l'obertura de l'atenció presencial de les oficines municipals ha permès més que duplicar de les xifres habituals d'empadronaments. Així, des del passat 18 de maig un total 78 persones s'han inscrit oficialment com a habitants —35 el mateix període de 2019—: la majoria són de l'àrea metropolitana de Barcelona però també veïns del territori amb segones residències en aquesta població turística de la costa del delta de l'Ebre.
Tot i que la pandèmia del coronavirus hauria influït, des del consistori recorden que la impossibilitat d'efectuar aquest tràmit durant el període de confinament s'ha de tenir en compte, així com l'arribada de treballadors per a la temporada d'estiu.
Al veí municipi d'Alcanar, en canvi, durant la setmana passada es van inscriure cinc nou habitants al padró. Una xifra que, segons l'alcalde, Joan Roig, no és habitual en tant poc temps però que tampoc trenca les estadístiques habituals. Tampoc a l'Ampolla, on l'increment s'ha registrat també un increment però poc significatiu.
Querol duplica veïnat a les urbanitzacions i Santa Coloma guanya població jove
Al municipi de Querol, a l'Alt Camp, les quatre urbanitzacions a l’entorn del poble han doblat el veïnatge des de l’estat d’alarma. Dels 150 veïns habituals ara en són prop de 300. Aquesta vinguda de gent, però, no s’ha reflectit en el padró, ja sigui perquè ja són habitants empadronats al municipi, o bé perquè conserven l’empadronament on tenen la primera residència, segons explica a l’ACN l’alcalde de Querol, Jordi Pijoan. Amb 520 habitants en total, el padró, durant tot aquest període, només ha crescut en quatre persones, un lleuger augment que es manté dins la dinàmica normal. L’alcalde, però, ja s’espera una vinguda més massiva de forans durant els mesos d’estiu donat que molts renunciaran als viatges de llarga distància. «Voldran venir a passar tot l’estiu al poble, com es feia als anys vuitanta», preveu Pijoan.
Molts pobles de l’Alt Camp es van blindar per evitar les entrades a segones residències. A Cabra del Camp, des del 14 de març, s’hi han empadronat una vintena de persones. La majoria són gent que han decidit anar-hi a viure. A Aiguamúrcia s’ha rebut alguna sol·licitud d’empadronament, que s’atendrà un cop obrin les oficines presencialment. A la comarca veïna de la Conca de Barberà, a Santa Coloma de Queralt, també s’ha detectat la vinguda de parelles joves, la majoria provinents de Barcelona, amb voluntat d’empadronar-se i establir-se al poble. «Són gent amb vincles al poble o fills de gent d’aquí que tenien en ment fer-ho ja abans de la Covid-19», constata l’alcalde Ramon Mullerat. L’Ajuntament no sap quantificar els nous empadronaments que té en tramitació, però confirma que el ritme és creixent.