Les dades de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV demostren la pèrdua de població a les comarques rurals catalanes no va lligada a un decreixement econòmic. A les onze comarques amb menys densitat de població del país, que són les que més població han perdut els últims set anys, l'economia ha crescut. El PIB ha augmentat com també el nombre de cotitzacions però això no ha frenat la davallada demogràfica. «Hem d'aprendre que la lluita és multidimensional i complicada», ha apuntat el director de la CELiR, Juan Antonio Duro. Des de la càtedra proposem polítiques de divulgació del món rural, reforçar les capitals de comarca i garantir els mateixos serveis, en quantitat i qualitat, a tots els territoris.
El despoblament no es pot fonamentar en un mal context econòmic. Mentre la Terra Alta ha perdut gairebé el 10% de població des de 2012, la seva economia ha millorat i el PIB ha crescut un 8,5%. Aquesta contradicció es dona en les onze comarques catalanes amb menys densitat de població, que a la vegada estan patint amb més força la davallada demogràfica. El director de la càtedra econòmica de la URV, Juan Antonio Duro, adverteix que el problema no se solucionarà només amb més feina i més llocs de treball.
«La lluita ha d'anar lligada a les polítiques de divulgació del món rural, amb serveis públics i productius amb la mateixa qualitat que en altres llocs, i a altres tipus de polítiques com l'habitatge però no només l'economia i el PIB ho solucionaran perquè no es veu una correlació clara», ha explicat Juan Antonio Duro, director de la CELiR. «Hem d'aprendre que primer és multidimensional en la seva lluita i que és complicat. Si creixent l'economia no s'ha mantingut la població, vol dir que és complicat».
Des de la Càtedra aposten per intensificar les polítiques de divulgació del món rural, reforçar les capitals de comarca, garantir els mateixos serveis, en quantitat i qualitat, a tots els territoris però també que es compleixin les promeses com l'arribada de la banda ampla a tots els municipis i un canvi de mentalitat en favor dels avantatges de la vida rural, seguint l'exemple d'Escòcia. «No ens podem posar objectius que no siguin operatius i les primeres estratègies han de ser, intentar aturar la baixada de població i reforçar els nòduls secundaris de població», ha apuntat Duro.
El catedràtic adverteix que el despoblament s'ha de treballar com un problema de país perquè des de les Terres de l'Ebre, passant per Lleida, els Pirineus i el nord de Girona, la regressió demogràfica afecta un 60% de la superfície de Catalunya. «Un país així no és sa», ha advertit. «Un govern que no intenti corregir això no és un govern. El mercat funciona sol i no es pot centrar a solucionar l'economia per arreglar-ho tenint en compte que les cotitzacions han crescut més on hi ha hagut més despoblació», ha afegit el director de la CELiR.
Perquè el creixement del PIB es fes notar en la demografia hauria de ser superior al 15% i Duro ha assegurat que caldrà «creativitat» i molt realisme per atacar el problema des de molts àmbits. «Fa anys que sentim que han d'arribar les connexions d'alta velocitat a tot arreu i no ha passat, però també hem de ser realistes i veure què ha passat en llocs com l'Aragó on fa molt temps que hi estan treballant», ha dit. «No hi ha atracció pel món rural i en termes mèdics és com si haguéssim entrat en una aturada multi-orgànica», ha advertit.