L'Associació de Criadors de Brau de les Terres de l'Ebre defensa l'actuació de la ramadera Àngela Mur d'Alfara de Carles, al Baix Ebre, i de l'alcalde en funcions, Josep Mas, tots dos acusats d'un presumpte delicte de prevaricació per organitzar i autoritzar «espectacles taurins» per a turistes. L'entitat de Criadors reivindica «l'opció de poder ensenyar l'activitat diària d'una ramaderia de braus» del territori com una activitat que és «legal i lícita» en llocs com la Camarga francesa o Jaén on aquesta activitat també els és singular.
Lamenten que a Catalunya «s'aprofiti per criminalitzar» un col·lectiu i un territori encara que el bou representi «moltes coses positives associades a la cultura mediterrània», com exemplifiquen amb el projecte signat amb la UNESCO, de cultures taurines en ecosistemes de riu.
Un torero va denunciar «curses de braus clandestines» a Alfara de Carles
L'Associació de Criadors de Brau de les Terres de l'Ebre ha sortit en defensa de la ramaderia Mur i l'alcalde en funcions d'Alfara, Josep Mas, contra qui s'ha admès una querella per prevaricació al jutjat de Tortosa. L'ha presentat el torero Rubén Marín a través de la seva empresa Toros Costa Dorada SL.Reclama que la ramaderia d'Alfara deixi d'organitzar espectacles taurins sense mort de l'animal per a turistes, una activitat que s'empara en una llicència municipal.
El jutjat número 17 de Barcelona va declarar il·legal les temptes de bravura amb turistes en una sentència de l'any 2015, però el torero ha denunciat que durant els últims estius s'ha seguit celebrant a Alfara, amb turistes russos que arriben a la finca en autocar i paguen tant pel dinar com pel suposat «espectacle prohibit». El passat mes de març, Marín ja va presentar un recurs al jutjat contenciós número 2 de Tarragona perquè s'executés la sentència de 2015.
Els criadors de braus defensen que és una manera de donar a conèixer l'activitat tradicional
Els Criadors ebrencs defensen que la ramaderia d’Àngela Mur ofereix «l'opció de poder veure de prop l'activitat diària» que es du a terme a la seva ramaderia, «exactament igual com quan vas a qualsevol racó d'aquest planeta i t'ensenyen i t'expliquen com són i en què consisteixen els negocis més antics, tradicionals, singulars i humils», comparen des de l'Associació.
A més de la Camarga, també posen com exemple el premi rebut per la ramaderia Añadio, de Jaén, que Fitur 2017 va guardonar «a la innovació turística», per l'experiència que ofereixen als visitants des de l'hotel rural, on poden acompanyar els propietaris en la seva rutina ramadera diària. «Aquestes activitats són legals i lícites arreu de la nostra geografia i són tan peculiars, singulars, i aporten tant a l'entorn on es desenvolupen que és incalculable el valor afegit que sumen als pobles i territoris on es duen a terme», assenyalen en un comunicat des de l'Associació de Criadors. «Per damunt de tot, el brau i l'activitat diària a les ramaderies pot ser un ganxo excel·lent per donar a conèixer les Terres de l'Ebre al món, per poder gestionar els recursos naturals d'una forma sostenible, ja que sense diners el món et dona l'esquena», afegeixen.
L'entitat recorda que la cria de braus ha servit per «protegir grans extensions de terreny salvatge i per mantenir la riquesa mediambiental que ha portat el territori a ser la Reserva de la Biosfera més diversa que hi ha en tot el món».