Les creences animistes i una religió en què hi trobem déus barrejats amb animals i esperits donen lloc a la mitologia japonesa, que consta d'un cantó d'allò més macabre que podem veure reflectit en un panteó ben singular, integrat per monstres i dimonis de diferents classes. Tot seguit, et revelem quins són els éssers mitològics japonesos més increïbles i te n'expliquem totes les qualitats.
Els éssers mitològics sagrats i els Yokai
Dins de l'univers mitològic, la mitologia que ens arriba des del Japó és una de les més sorprenents perquè consta d'un univers d'allò més ric de criatures fantàstiques que podem situar entre els esperits i els animals. Una gran part dels éssers d'aquesta mitologia, per això, formen part dels Yokai o dimonis, sigui en forma d'animal, de monstre o de fantasma o esperit.
Però, qui són els Yokai? Doncs es tracta d'unes criatures que disposen de més força que les persones, i que consten de poders que normalment destinen a empreses ben perilloses. Es transformen i es dediquen a enganyar per tal d'atacar, i els podem trobar en diversos indrets: el camp, la muntanya, el bosc, les cases... Per aquest motiu, la mitologia del Japó ens adverteix dels riscos que comportaria trobar-nos-els: hem d'anar amb compte i mirar d'evitar aquesta trobada.
Tot i que és impossible que les persones guanyin els Yokai, existeixen poders més elevats que en són capaços, com els monjos budistes que hi poden lluitar amb l'ajuda i la benedicció del seu déu, Buda, o bé els anomenats 'taijiya', que es dediquen a caçar dimonis. Això no obstant, existeixen diversos Yokai benèvols capaços de mantenir una convivència amb les persones i, a banda d'això, també hi ha semidimonis.
De tots els éssers mitològics japonesos que existeixen, en sobresurten les quatre criatures sagrades que es vinculen amb els quatre punts cardinals. Tot seguit et descobrim quines són:
1. Genbu
El nord, l'hivern i la terra estan representats per aquesta criatura, que té forma de tortuga amb una serp enrotllada i s'inspira en les tortugues del nord que són de color negre. Aquesta forma singular es pot explicar perquè les que són femella no es poden aparellar amb les que són mascle, i només ho poden fer amb serps. Igualment, la religió xinesa li ha transmès l'honorabilitat com a valor.
Ara bé, el fet que les tortugues femella només es puguin aparellar amb serps va fer que l'ús del mot tortuga s'acabés associant a les dones infidels i, per això, la puresa de l'honorabilitat va anar desapareixent.
2. Suzaku
El sud s'associa a Suzaku, un animal sagrat que podríem assimilar a l'au Fènix, a l'estiu i al foc. Igualment, protegeix Kyoto i el seu nom ha servit per anomenar una constel·lació, cosa que és única dins del món de les bèsties sagrades.
A l'imaginari japonès, influït pels xinesos, Suzaku apareix com una au enorme vermellenca amb unes plomes que emeten una gran brillantor, i s'encarrega de defensar la metròpoli des de la banda sud: en concret, obre la boca i llança boles de foc enormes per sobre dels seus contrincants.
3. Byakko
El tigre, al llarg de la dinastia xinesa Han, es veia com una bèstia sagrada i era considerat el rei dels animals. En el moment en què els xinesos van introduir la seva mitologia dins del país del sol naixent, aquest animal va passar a ser la representació de l'oest a través de la forma d'un tigre blanc de grans dimensions que, al mateix temps, representa la tardor i el vent.
Byakko, però, no només oferia protecció: també servia per orientar els governants en les decisions que havien de prendre i en la seva rectitud. Així doncs, a més de relacionar-se amb el vigor i amb un caràcter ben ferotge, aquest animal de grans dimensions també s'associava a la justícia i al coneixement.
4. Seiryu
Dins de les quatre criatures sagrades de la mitologia del Japó hi ha dos dracs: Suzaku i Seiryu. A diferència del primer, però, Seiryu és de color blau i es vincula amb la primavera, l'aigua i l'est. Hi ha molts indrets del país del sol naixent en què és venerat, i consta d'una reproducció de grans dimensions al temple de la ciutat de Kyoto anomenat Kiyomizu, just a l'entrada del recinte.
A més, a Kiyomizu també hi ha una font d'aigua de grans dimensions que es creu que proveiria Seiryu, i per homenatjar aquest protector de Kyoto és aconsellable beure una mica d'aigua d'aquesta font com a mínim un cop l'any.
Les set bèsties més intrigants de la mitologia nipona
Amb les creences vinculades als esperits i les tradicions animistes com a fonaments, a la mitologia nipona hi ha un gran nombre de bèsties fantàstiques dotades de poders sobrenaturals i que mostren un aspecte d'animal. N'hi ha una gran proporció que pertanyen al grup dels Yokai o dimonis, i sovint fan molta por a la gent.
1. Ubume
Es tracta d'una mena de fantasmes que s'han encarnat en un ésser demoníac que fa esgarrifar: xuclen els esperits de les dones que han traspassat mentre donaven a llum. Igualment, encarna totes aquelles progenitores que van permetre que els seus descendents morissin i, per això, tothom els detesta.
Es tracta d'un dels dimonis que més temor causen, i si volem descobrir-ne els orígens ens hem de traslladar al 'Llibre dels cent dimonis', una obra de la dinastia Tokugawa que es va encarregar de fer una recopilació de criatures sobrenaturals i esperits diversos. Entre altres, ens mostra la llegenda d'Ubume, una història en què es produeix l'aparició, entre les persones que van caminant, d'un esperit errant que té aspecte femení i sosté un nadó sense vida. Aquest esperit es posa a pidolar i, finalment, desapareix del tot.
No era estrany, a l'època de les dinasties nipones antigues, que es procedís a l'enterrament de persones vives per sota de castells, de ponts i de dics, amb l'objectiu de calmar la ira divina i de conferir protecció als japonesos pel que fa a les desgràcies naturals que podien tenir lloc. La llegenda d'Ubume, en concret, afirma que es va sacrificar un infant i també la seva mare i que, a partir d'aquell moment, el seu esperit busca venjança.
2. Shinigami, una gran font d'inspiració per a Death Note
A la mitologia japonesa se'n fa una interpretació plena d'ambigüitat i, en determinats punts del país, està considerada com una criatura positiva que ajuda les persones que moren a arribar fins a l'altre món. Ara bé, en altres indrets es veu com una bèstia esgarrifosa que fomenta la mort entre les persones.
Aquesta criatura, en concret, seria l'equivalent nipó a la parca que trobem a la cultura d'Occident. Una diferència amb la parca, però, seria que no només fa una visita a l'individu que ha de traspassar, sinó que també li causa la mort i resol com es posarà fi a la seva vida.
Com que al país del sol naixent hi ha un gran nombre de suïcidis, amb el pas del temps s'ha arribat a contemplar com un esperit associat als suïcidis. En realitat, ha impactat de manera tan significativa pel que fa a la mort de la gent que ha servit per inspirar diversos personatges molt rellevants d'animes tan potents com 'Death Note': aquí, en concret, el shinigami constitueix una criatura que va fer arribar a les persones un quadern en què hi apareixerien els noms de tots aquells humans als quals no els faltava gaire per traspassar.
L'aspecte que tenen els shinigami, a banda, resulta totalment pertorbador: són bèsties demacrades que estan constituïdes únicament per ossos i per pell, que tenen una cara amb trets demoníacs, uns cabells de color blanc molt i molt llargs i, a banda, del crani els sobresurten un parell de banyes de color vermell. A l'interior de la boca, a més, hi tenen un punyal de mida petita que els serveix per segar les vides humanes.
3. Kitsune, una guineu molt coneguda
Kitsune és una de les bèsties mitològiques nipones més conegudes: en concret, es tracta d'una guineu que es vincula amb tot allò diví, amb els coneixements i també amb l'experiència. Un tret interessant al voltant d'aquestes criatures és que amb el pas dels anys es tornen més sàvies. Per tant, les més velles són les que tenen més saviesa. Igualment, el nombre de cues que tenen també indica la intel·ligència que les caracteritza: com més en tinguin més sàvies són, i poden acumular-ne nou com a màxim.
La mitologia nipona ens explica que aquestes guineus tenen l'habilitat de transformar el seu aspecte, tot i que aquest poder no el fan servir amb finalitats nocives, sinó per protegir la gent d'una manera lleial i amable. Es tracta d'uns esperits que, en el moment en què aconsegueixen arribar a tenir nou cues, adopten una tonalitat daurada —això es produeix aproximadament quan arriben a tenir 1.000 anys.
Hem de remarcar, però, que hi ha un parell de classes diferents de guineu nipona: d'una banda hi ha les guineus celestials, anomenades zenko, que estan carregades de bondat i fan d'emissàries de la divinitat Inari. De l'altra, però, hi ha les guineus malignes, de camp, que es caracteritzen per tenir una gran trapelleria. Antigament, al país del sol naixent, les persones residien en indrets propers a les guineus, i les van relacionar amb virtuts divines.
4. Kappa
D'entre tots els Yokai que existeixen dins de la mitologia nipona, els Kappa són uns dels més rellevants. Tenen l'aspecte d'una granota ben peculiar: consten d'un cap i d'una closca de tortuga, i a més són tan grans com podria ser-ho un infant.
Amb aquesta fisonomia tan peculiar, no és estrany que el lloc de residència predilecte d'aquests dimonis siguin els rius i també els torrents. Els seus poders sobrenaturals, en concret, s'originen dins d'una cavitat que tenen situada al cap, que es troba plena d'aigua i que constitueix la seva font vital. En general, es coneixen perquè adoren matar nens, i això els confereix una aura temible, igual que la resta de coses que fan: segresten infants, perpetuen robatoris d'hortalisses i assetgen les dones.
Només pots fugir d'aquests éssers tan esgarrifosos si els exhibeixes foc o si els fas alguna reverència, perquè el codi de conducta nipó és allò que els mou. En realitat, gaudeixen d'un avantatge: són uns dimonis que parlen japonès. A banda d'això, potser t'interessa també saber que adoren els cogombres.
5. Tanukki
Es tracta d'unes criatures que tenen relació amb els ossos rentadors nipons i que consten de diverses qualitats d'allò més sorprenents, com uns poders màgics molt potents o uns testicles enormes. A més, gaudeixen de la capacitat d'ensarronar la gent del bosc i de fer-la confondre, a través d'una fulla màgica que es col·loquen al damunt del cap amb l'objectiu de modificar la perspectiva de la resta de la gent, així com la realitat existent.
Per mitjà de la seva fulla amb poders sobrenaturals, aquest dimoni esdevé una donzella d'una gran bellesa i enganya les persones que caminen perdudes per fer-les que pensin que, en realitat, són en una casa ubicada en ple bosc. Ara bé, després de gaudir d'un bon tiberi, aquestes persones aniran a dormir i, l'endemà, es llevaran sense res a la butxaca.
Igualment, els Tanukki són uns dimonis coneguts per robar als comerciants i per ensarronar-los. En un primer moment se'ls va qualificar com a divinitats relacionades amb la natura però, en el moment en què el budisme va aparèixer, van desprendre's de la divinitat que els envolta.
6. Jorogumo
Aquest temible esperit japonès, que té elements que podríem assimilar amb els aràcnids i amb la vídua negra, se'ns presenta en forma d'una aranya gegant que pot arribar a viure quatre segles i que consta d'uns poders sobrenaturals que fan que pugui transformar-se en una dona d'allò més bonica per tal d'ensarronar els homes i, a continuació, assassinar-los i cruspir-se'ls.
Es tracta d'un dimoni que resideix en forats o en coves on no hi arriba la llum, que es troben situats als indrets més allunyats dels boscos. Això passa perquè els Jorogumo adoren la solitud, tot i que en el moment en què tenen gana poden representar un veritable perill, sobretot si es troben alguna persona —en particular algun home jove. En aquest cas, faran servir tots els seus poders per satisfer la gana que tinguin.
Inicialment, aquesta criatura era una dona que residia a l'interior del bosc i que s'encarregava d'atraure els joves fent música amb diversos instruments. El so de la música que feia la dona els hipnotitzava del tot i, aleshores, Jorogumo prenia la forma d'una aranya de dimensions gegants que utilitzava fils de seda amb l'objectiu d'immobilitzar les seves víctimes i, després, cruspir-se-les. Es tracta d'uns personatges d'allò més enginyosos i hàbils.
7. Yuki-onna
Una altra criatura imponent de la mitologia japonesa és aquesta dona que té un alè gèlid. Resideix als indrets més freds del Japó, i té l'aspecte d'una donzella d'allò més pàl·lida que es fa visible en els moments en què neva i que s'encarrega d'atraure les persones que vaguen perdudes enmig de la neu, per tal de llançar-los l'alè i, d'aquesta manera, convertir-les en gel.
Es tracta d'un dels esperits més bonics que existeixen, i originàriament està relacionat amb una dona que, un dia que hi havia una tempesta de neu, va perdre la vida per culpa d'una hipotèrmia. Antigament, les creences populars del país del sol naixent vinculaven Yuki-onna amb una personalitat mortífera i nociva, tot i que amb el pas del temps la imatge que es tenia de la dona ha anat transformant-se per adquirir un to més dolç i en determinats indrets, fins i tot, se la veu com un ens que confereix protecció sempre que hi ha una tempesta de neu.
Igualment, existeix una altra història al voltant d'aquest personatge, força més esgarrifosa, que explica que la Yuki-onna podria arribar a casa teva un dia en què hi hagi tempestes de neu, per demanar refugi, i que en cas que la facis passar t'assassinarà durant la nit, quan siguis al llit. Igualment, existeixen determinades versions de la seva història que diuen que és un vampir que es dedicaria a xuclar la sang de la gent.
També et pot interessar...
- Mitologia grega: els herois i les heroïnes més cèlebres
- Descobreix les classes de mites existents amb exemples
- Les millors 10 llegendes curtes japoneses
- Recull de 14 llegendes breus fascinants