Els alcaldes i les comunitats de Regants del Delta de l'Ebre han fet una crida contundent i agònica a les administracions perquè posin recursos i calendari a les mesures que han consensuat per frenar la regressió de la plana deltaica, ara que el temporal ha evidenciat com mai la seva fragilitat. En la presentació del Pla Delta de la Taula de Consens i davant de nombrosos representants polítics han exigit actuacions immediates per no convertir els habitants del Delta «en els primers refugiats climàtics d'Europa». Proposen una solució estructural que implica fer arribar més sediments, complementada amb més sorra a les platges, la millora dels sistemes dunars i saladars, fer els camins de guarda per protegir les badies o dics submergits.
El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha compromès a actuar, «sense embuts, amb urgència i emergència» perquè el temps per al Delta s'acaba. El president ha defensat que els efectes «sense precedents» del temporal requereixen «solucions sense precedents» per remeiar «amb esforç, la indeterminació de totes les administracions fins ara». Torra ha entomat la petició de treballar un pla d'acció, un calendari i uns pressupostos que caldrà consensuar amb el govern espanyol. El subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, ha reiterat «la sensibilitat» de l'executiu estatal amb els problemes del Delta i ha defensat que aquesta acció que se'ls reclama «ha de ser la definitiva». «Ens en sortirem», ha defensat.
El president de la Generalitat ha celebrat «el to crític» amb què s'han dirigit els tècnics i portaveus de la Taula de Consens del Delta als polítics que omplien l'Auditori de Sant Jaume d'Enveja, al Montsià. «Hem de fer autocrítica i reconèixer que havia de passar, i que la inacció ha estat decisiva perquè passés», ha lamentat. Els efectes del temporal i el document que han elaborat alcaldes i comunitats de regants es prendrà des del Govern com «un punt de partida», «excel·lent i bàsic per prendre el Delta seriosament i amb visió holística», ha dit Torra.
L'alcalde de Sant Jaume d'Enveja, Joan Castor Gonell, que ha obert la presentació, ha demanat al president de la Generalitat, que en la reunió que mantindrà amb el president espanyol, Pedró Sánchez, la setmana vinent, li dediquin els primers minuts a parlar-ne. «Dos minuts per parlar de la situació d'emergència i tres per parlar d'aquestes mesures de protecció que necessita el Delta. És el moment de salvar-lo, no es pot esperar més», ha dit Castor.
Torra s'ha compromès a parlar-ne amb Sánchez i ha avançat que aquest dijous, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, aprofitarà una trobada amb la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, per iniciar les converses. «No n'hi ha prou amb mesures puntuals, cal abordar el projecte com un projecte nacional i prioritari», ha defensat Torra. «Entenc aquesta sensació de desempara i abandonament per part de les institucions. S'ha acabat. Posem-nos a treballar. Hi serem amb tota la força», ha afegit. «Si en alguna cosa he posat energia els mesos que he estat president és en la idea de tenir un país viu. Volem un Delta viu i que cada ciutadà esculli on vol viure i ho faci amb les mateixes condicions d'igualtat», ha insistit el president.
Rebuig a acceptar la regressió
El president Torra també ha destacat que un dels eixos principals del document de la Taula de Consens sigui el rebuig a assumir models que accepten la regressió. «Ens preocupen els criteris de tècnics i funcionaris que durant molts anys defensen que no caldria fer res. No ho acceptem, no ho compartim i no hi estem d'acord. El territori té ara unes solucions consensuades, viables, diverses, i assumibles i estem obligats, com ens van ensenyar els pares i avis, a deixar el Delta als fills, com a mínim, en les mateixes condicions que l'hem trobat», ha defensat l'alcalde de Sant Jaume d'Enveja.
En aquesta feina de posar a rodar les mesures que inclou el Pla Delta s'hi ha d'implicar el Govern, el govern espanyol i també Europa. El tècnic assessor de la Taula de Consens, Rafa Sánchez, no ha escatimat ni en retrets ni en peticions durant la seva exposició. El temporal «ha posat de manifest tot allò que el mar és capaç de fer-li al Delta», amb zones de màxima fragilitat com la Marquesa, la punta del Fangar, la bassa de l'Arena, l'Illa de Buda o el Trabucador malmesos com mai abans havia passat.
En canvi, l'hemidelta dret ha resistit diferent i ho ha fet, com ha explicat l'ambientalista, perquè no està tan enfonsat com l'esquerre i perquè les seves platges no han patit de la mateixa manera la regressió en les últimes dècades. El restaurant els Vascos, a la platja de la Marquesa de Deltebre, s'ha tornat a fer servir per evidenciar l'augment del nivell del mar que es menja les platges deltaiques. Des de 1989 al 2016, aquesta zona perd 3,5 metres de platja cada any. El restaurant, l'any 1956 tenia el mar a 200 metres, l'any 1990 el tenia a 50 metres, i entre l'any 2000 i el 2004 va perdre els 20 metres de platja que li quedaven davant. Ara està protegit per esculleres de roca i queda endinsat en la primera línia marítima. La situació a l'Illa de Buda encara és més greu. El mar s'aproxima 12 metres cada any. «Estem perdent el Delta per aquests llocs», ha alertat Sánchez. Les previsions per a d'aquí a 100 anys són devastadores.
El tècnic ha lamentat la insuficient inversió que ha rebut el Delta, tot i ser un espai protegit per tots els organismes possibles, o també que documents com el Pla Integral de Protecció Delta de l'Ebre plantegi un retrocés de mig quilòmetre en algunes zones perquè la regressió no afecti certes propietats privades o determinats conreus. Sánchez ha advertit que acceptar-ho «és donar la batalla per perduda». A més, ha refusat que el territori segueixi debatent entre mesures toves o dures per salvar el Delta. No volen una costa «rígida» sinó un espai on viure però són conscients que el model que han consensuat integra tots els escenaris possibles segons la zona i les seves necessitats.
«El debat no és si cal treure els Vascos d'on són sinó que la inacció de tothom ha comportat aquesta situació», ha criticat el tècnic. «Ara són els Vascos, després seran els camps d'arròs i després Deltebre i haurem de marxar tots del Delta. No som els culpables del que està passant», ha afegit. Aquest ha estat també el missatge del portaveu de la Taula de Consens al president Torra: «No volem ser els primers refugiats climàtics d'Europa», ha assenyalat Xavier Curto.
Mesures clares i assumibles
El model que posen sobre la taula es basa en una solució estructural de gestió dels sediments dels embassaments perquè arribin al Delta i contribueixin, a mitjà i llarg termini, a frenar la regressió però han establert per zones i per urgència altres actuacions que ho han de complementar. Cal recuperar els 200 metres de platja que el mar s'ha menjat i s'ha de fer amb aportació de sorra amb maquinària. «Guanyar allò que hem perdut, és guanyar en ecosistemes, hàbitats, espècies i seguretat. Hem de ser intel·ligents per poder-ho aprofitar», ha defensat Sánchez.
Per mantenir la morfologia actual tant com sogui possible, el Pla Delta també proposa actuar amb immediatesa sobre problemes concrets com el tancament de les badies o la fragilitat de la Marquesa i l'Illa de Buda; millorar els sistemes dunars i saladars; fer tampó de les zones humides en episodis de llevant extraordinaris; crear sistemes de reforç com la recuperació dels camins de guarda en passejos turístics; o reduir l'energia que tenen els temporals amb dics intel·ligents submergits, un projecte per al qual està prevista una prova pilot a Deltebre.