Ancians dormint amb els seus companys d'habitació morts, residents abandonats, malalts rebutjats en els hospitals ... Les residències d'avis es van convertir en autèntics museus dels horrors durant la pitjor fase del coronavirus. Però no només van concentrar la sagnia de contagis i morts massives de la crisi sanitària, sinó també d'irregularitats que ara surten a la llum.
Ho fan en un informe que ha elaborat Cèlia Pascual, presidenta del Cercle d'Empresarial d'Atenció a Persones (CEAP), on reconeix més d'alguna cosa que compromet al govern de Pedro Sánchez: «Ja vam avisar al febrer, i el govern ens va contestar dient que era una grip normal». L'executiu recorda que les competències en matèria de residències són de les comunitats autònomes, i en aquest sentit fan recaure bona part del pes de la responsabilitat a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ja que a la seva regió es van concentrar el nombre més gran de morts en residències d'ancians.
L'oposició, però, retreu al govern espanyol que aquells dies tenia el comandament únic de la gestió de la crisi i que, a més, va ser avisat amb temps del que passava amb la potestat d'intervenir. El dit acusador es dirigeix a Pablo Iglesias, el ministeri coordina un fons de 300 milions per a personal i equips de protecció en residències. Enmig del foc creuat apareix ara Cèliia Pascual, que representa prop de 200.000 places de residències d'ancians de les 380.000 que hi ha a Espanya. Aquesta veu autoritzada va lliurar aquests dies al Congrés dels Diputats un informe en què desgrana totes les mancances que ha patit el seu sector.
«Hem informat de tot des del primer moment», assegura, «li vaig dir al president de govern que havíem de parlar». En aquella ocasió li va parlar de la necessitat d'augmentar la despesa en assistència a la gent gran per posar-se al nivell d'altres països europeus, ja que «el sistema es mesura per la capacitat de cuidar els seus majors i dependents».
En aquest sentit, revela alguna cosa que deixa al govern en molt mal lloc: «Vam fer una quantitat de trucades de socors, les primeres al febrer ja. Els vam dir, què està passant aquí? Ens van dir que era una grip normal, en un correu electrònic». Segons Pascual, van fer trucades als ministeris, van enviar cartes demanant reunions, i res.
Hi haurà demandes a tot arreu
Segons explica, «el 20 de març enviem una carta de denúncia a Pablo Iglesias demanant una reunió, el 30 enviem una carta a Margarita Robles. No hi havia ningú que sabés el que estava passant», i assegura que també van demanar ser a la comissió parlamentària per a la reconstrucció i no els van acceptar.
Pascual va demanar a govern «que canviessin el mal que ens estan fent, reputació i moral, perquè han abandonat als més grans i familiars». I avisa que les comunitats que no van col·lapsar va ser perquè no hi havia tant Covid-19. No perquè el sistema funcionés millor. Per això llança un advertiment: «Hi haurà demandes a tot arreu, i va servir perquè tot surti a la llum».
Sobre les seqüeles que això deixarà, assegura que hi ha un dany brutal al personal de les residències, amb baixes de gent que diu que no pot tornar a passar pel mateix a la tardor si hi ha un rebrot. «És molt cruel deixar a tot un sector sencer sol i no donar-li mitjans», diu Cinta Pascual, i fa una confessió que ho resumeix tot: «Vaig trucar a una funerària i els vaig dir que no podien fer-nos això, i em van respondre que no tenien EPI (equips de protecció individual) i que no podien manar treballadors en aquestes condicions».