Quan una persona o una família es troba en situació vulnerable, sense casa i sense ingressos, un dels recursos que utilitza l'Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Benestar Social, és el de reallotjar-les en algun establiment de la ciutat. En la majoria dels casos es tracta de la Fonda Suïssa, ubicada en una zona on, tal com han denunciat reiteradament els veïns, hi ha aldarulls i baralles.
Un grup de veïns de la zona, de fet, va arribar a organitzar una recollida de signatures per reclamar a l'Ajuntament que prengués mesures. Aquest mitjà s'ha posat en contacte amb l'establiment, que ha declinat fer declaracions al respecte. Algunes de les famílies afectades i entitats de l'àmbit social consideren que no és el lloc adequat per allotjar-hi especialment famílies amb menors d'edat.
Des del govern local s'exposa que els acords puntuals que es tenen amb l'establiment també es contrauen amb altres hostals i fondes. Admeten que no és una solució definitiva ni la desitjable, però que en situacions d'urgència eviten que les persones quedin al carrer. De fet, apunten el Centre Social El Roser, actualment en construcció, com un recurs que, quan estigui en marxa, ha de permetre reduir aquesta dinàmica.
«A mi m'han deixat aquí tirada»
Un dels casos de famílies reallotjades a la fonda és el d'una dona, que prefereix mantenir-se en l'anonimat, amb una filla menor d'edat, que s'ha vist abocada a l'atenció social arran del coronavirus. Estava pendent d'entrar en un pis i en fase de prova en una nova feina quan es va decretar l'estat d'alarma i el confinament.
Llavors es trobava allotjada en un hostal de la ciutat. Després d'haver-hi treballat uns dies li van trucar de la feina per dir-li que havien aplicat un ERTO a la plantilla fixa, i que les persones que estaven en fase de prova no l'havien superat, quedant-se immediatament a l'atur.
Un atur que, com que havia treballat anteriorment sense cotitzar, li quedava molt reduït i tampoc va poder cobrar, un problema molt estès arreu. En el seu cas va seguir allotjada amb la seva filla a l'hostal, tot i que va començar a acumular-hi un deute. Denuncia que va dirigir-se a Serveis Socials, però que no li van tornar la trucada fins que es va acabar el confinament.
Va ser llavors, segons exposa, quan li van dir que s'haurien de traslladar a la Fonda Suïssa «perquè ens van dir que és amb qui tenen el conveni». Tant ella com el responsable de l'establiment on s'allotjava, recorda, van demanar que s'hi pogués quedar a través d'un acord entre Serveis Socials i el negoci com el que hi ha amb la Fonda Suïssa, però no se'ls hauria permès.
Ara fa poc més d'una setmana que es va haver de traslladar a l'establiment del carrer Ample, que denuncia que no és un espai adequat. Denuncia que hi ha aldarulls, i que pel que ha vist fins ara, assegura que també tràfic de drogues i prostitució. «Les parets són de paper, se sent tot», explica.
«A qualsevol hora sentim crits, gemecs, baralles... I quan a la nit demanes que et deixin dormir, amenaces; la nena ha de dormir amb els auriculars i la música per no sentir tot això». Pateix especialment per la seva filla, i per les condicions de l'habitació actual.
«La porta no tanca, qualsevol dia ens podem trobar que ens han pres el que tenim, o que han entrat quan la meva filla estava sola». «A l'habitació hi ha dos endolls, però un enrampa, l'aigua calenta o no n'hi ha, o tarda molt, no tenim ni nevera, ni microones, ni rentadora».
Considera que és una situació de la qual des de Serveis Socials no s'han preocupat. «A mi m'han deixat aquí tirada», etziba. Recorda que va demanar que, dins del mateix acord que les havia allotjat a la fonda, s'inclogués també la possibilitat de menjar-hi tenint en compte la rebaixa del preu que l'establiment ofereix als seus hostes.
Una possibilitat que, explica, se'ls va negar. «Hem sobreviscut gràcies a la solidaritat de la gent; Serveis Socials no ens ha donat res», sentencia. Se les va derivar a la xarxa establerta a través del Pla de Xoc de l'Ajuntament i se'ls va proporcionar una targeta moneder de 100 euros per gastar als establiments Bon Àrea primer i Bon Preu després.
«Tal com estem, hem de comprar menjar preparat, i a quatre o cinc euros el plat, amb quinze dies ja s'ha esgotat la targeta». En el seu cas, apunta, ha tingut la sensació que «si no toques fons, no t'ajuden; per algú com jo, que no estava en una situació límit, era més fàcil poder aixecar el cap».
«Des de Serveis Socials fem el que podem»
L'Ajuntament de Reus nega que hi hagi cap conveni amb la Fonda Suïssa. La regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, explica que «és un acord verbal i paguem per factura, per entendre'ns, no hi ha un conveni formal». De fet, afegeix, aquests acords puntuals no es duen a terme només amb un establiment.
«Hi ha altres establiments, majoritàriament, per nombre, és la Fonda Suïssa, però també hi ha l'Oklahoma, l'Hotel Gaudí i qualsevol altre que necessitéssim en un moment donat també es podria fer servir». En aquesta llista s'inclou el que allotjava la mare i la filla menor d'edat, a qui, segons explica la mare, no se'ls va permetre quedar-s'hi.
Des del govern s'explica que, en cada moment i per a cada cas s'intenta trobar la millor de les solucions possibles. «No estem parlant dels establiments hotelers més luxosos de la ciutat, és veritat, però és que des de Serveis Socials fem el que podem», exposa Vilella.
La regidora apunta que, en algunes situacions, hi ha hagut famílies que han rebutjat les ofertes que en aquell moment se'ls havien fet, com per exemple el cas d'haver de compartir un dels pisos d'inclusió municipals. «Que no són les millors condicions desitjables? Segur que no; és per no deixar gent al carrer i poder buscar una altra solució, que potser tampoc serà la definitiva, però serà cada vegada una mica millor».
Crítiques pels aldarulls recurrents
A la zona on s'ubica la Fona Suïssa s'hi produeixen, de manera habitual segons els veïns, baralles i aldarulls. Famílies que s'han allotjat allà derivades des de Serveis Socials han denunciat la situació amb anterioritat. Consideren que l'Ajuntament de Reus només proporciona un pedaç en lloc d'una solució, i que l'espai no és adequat, per exemple, perquè s'hi allotgin famílies.
Vilella exposa que «si és una família amb canalla petita, depèn de quin moment, busques una altra solució si la tens, però és que de vegades no podem decidir 'aquests els posem aquí i aquests no', són recursos que hi ha a disposició de la ciutat, i a cada moment prens la millor decisió que pots en aquell moment».
Afegeix, també, que «no el fem servir només nosaltres, hi ha altres persones que hi poden estar, en aquell establiment, i que no hi van derivades des de Serveis Socials». Sentencia que no s'ha plantejat deixar d'establir els acords puntuals amb l'establiment. Durant el confinament, de fet, s'hi van ubicar les persones sense sostre que es van localitzar a Reus.
«En aquesta ocasió, en el moment de necessitat d'haver de confinar les persones, vam parlar i vam establir un acord verbal», relata. A mitjà o llarg termini, des de l'Ajuntament es veu el Centre Social El Roser com una possible solució estable a la situació actual.
L'equipament, actualment en construcció, ha d'acabar comptat amb diferents serveis dins de l'àmbit de Benestar Social. Un d'aquests ha de ser l'allotjament d'urgència. Tot i això, matisa Vilella, no implicarà deixar d'allotjar persones individuals o famílies als establiments de la ciutat si en algun moment es considera necessari.
«Quan tinguem El Roser, si en un moment determinat necessitem fer ús, perquè en aquell moment, pel que sigui, coincideix diferent gent o tenim necessitats diverses, també haurem de poder fer servir els establiments de la ciutat», explica. En paral·lel, a més, el govern també manté que l'increment d'habitatge protegit previst per aquest mandat ha de servir com una segona pota important per abordar aquesta problemàtica.
La PAH carrega contra «un pedaç que no soluciona absolutament res»
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha denunciat, reiteradament, la manca de solucions que consideren que ofereix el govern de Reus. Els reallotjaments a la fonda, per exemple, consideren que són «un pedaç que no soluciona absolutament res», segons ho defineix Sandra Casanova, membre del col·lectiu.
Afirma que no sap si hi ha convenis o acords amb altres allotjaments, però que «a nosaltres, cada vegada que ens ho han proposat, ha sigut amb la Fonda Suïssa». En concret pel que fa a les crítiques per aldarulls a la zona i al bar, neguen que membres de la seva assemblea hi hagin tingut problemes.
«Les famílies que hem tingut allà no han tingut cap problema; el problema no és la Fonda Suïssa, és l'administració», etziba. «Hem tingut dues famílies vivint a la fonda durant set mesos, set mesos que es van pagar a costa de les arques públiques i que diria que superava els 4.000 euros; amb això s'haurien pogut pagar uns quants mesos de lloguer d'un habitatge», critica Casanova.
Confirma que «tenim casos de famílies a les quals se'ls ha proposat compartir pisos amb altres famílies o la Fonda Suïssa», opcions que consideren «una solució nefasta, que va en contra de l'habitatge digne». L'arrel del problema el situen en l'actitud del govern local en aquest àmbit.
Carreguen contra la «falta de voluntat política»
«L'Ajuntament de Reus, des del nostre punt de vista, no té voluntat política per solucionar el problema de l'habitatge, fa molts anys que haurien d'haver tingut més empatia», rebla la membre de la PAH. «Ho seguirem denunciant sempre, fins que no hi hagi un parc d'habitatge perquè les famílies tinguin un habitatge digne per poder viure segons els seus ingressos».
Casanova recorda que això és el que estableix la Llei 24/2015 del Parlament. «El tema és que falta voluntat política per part de l'Ajuntament per asseure's a dialogar amb la banca o amb els fons voltor». «Nosaltres ens hem assegut amb dos bancs de dues famílies que estaven recuperant habitatge», reivindica.
La PAH qualifica de recuperacions les ocupacions que es fan en pisos buits i en desús propietat de bancs que, llavors, tornen a tenir inquilins, que recuperen el seu ús. «Els dos bancs estan negociant lloguers socials amb aquestes famílies; si es pot per part de la PAH, dels activistes, com no ha de poder un govern? És increïble, inconcebible», recrimina.
Denuncien no només la dinàmica habitual, sinó la situació actual. Han registrat un increment de sol·licituds d'ajuda de famílies que, a causa dels ERTO, s'han quedat sense ingressos. Una situació que temen que vagi a pitjor i que consideren que una administració com l'Ajuntament hauria de preveure, tot i que no es mostren optimistes al respecte.