L'any 1979, el director de cinema Ridley Scott va estrenar un dels grans èxits de la seva carrera cinematogràfica: 'Alien, el vuitè passatger'. Spoiler per milenials: la peli va d'una nau de l'espai i un ésser aliè, un alien, que vampiritza el cos dels passatgers de la nau i els acaba matant un a un, menys a l'heroïna, la fantàstica Sigourney Weaver. La cap de llista del PP per Barcelona per aquest 10 de Novembre, Cayetana Álvarez de Toledo, s'ha transformat en l'extraterrestre que ha vampiritzat el PP.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Aquesta conclusió es pot extreure després del míting que els populars de Tarragona han organitzat com a tancament de campanya a la circumscripció de Tarragona: Cayetana Álvarez de Toledo ha vampiritzat el PP català, aproximant-lo a les posicions més dures de VOX i allunyant-lo de la imatge de líder d'Estat que s'esforça a traslladar el presidenciable popular, Pablo Casado. L'acte s'ha dut a terme al vestíbul del Teatre Tarragona i ha comptat amb la presència d'unes 150 persones.
«Hem comès l'error de creure que el nacionalisme, sense pistoles, era menys nacionalisme»
L'actual president dels conservadors catalans, el tarragoní Alejandro Fernández, tenia, i té, la cintura i la intel·ligència política per pactar amb tothom i fer discursos més enllà de la trinxera partidista. Aquest dijous, 7 de novembre, el líder popular no hi era a Tarragona i al seu lloc han parlat el cap de llista del PP per la circumscripció, Jordi Roca; Rosa Díez, ex PSOE, ex UPYD, i ara molt pròxima als conservadors; i Cayetana Álvarez de Toledo, far intel·lectual d'aquest PP català que va cap a Madrid.
L'absència de Fernández s'ha notat, i molt, perquè els discursos han anat dirigits a l'autoconsum, mancats de sentit de l'humor i amb una dosi important d'agror que feien sentir-se incòmode a més d'un, i de dos, dels assistents. Roca ha assegurat, entre altres, que «en democràcia hem comès l'error, i l'hem comès tots els demòcrates, de creure que el nacionalisme, sense pistoles, era menys nacionalisme».
Jordi Roca ha afirmat que no volia fer «un discurs polític, sinó cívic» però tots els seus postulats han sigut ideològics i una esmena a la totalitat a tot el que han fet altres dirigents populars en èpoques passades.
«A les nostres escoles es viu un adoctrinament fals»; «els mitjans fa 40 anys que fan pedagogia de l'odi»; «les manifestacions de l'ANC semblen nord-coreanes»; «s'ha donat una operació d'enginyeria social malèvola que no és original, que recorda altres èpoques en les quals també es parlava d'un sòl poble». Aquest és un reguitzell dels conceptes que Roca ha posat sobre la taula per un públic, que comptava amb noms destacats de VOX Tarragona entre els assistents, que els ha rebut satisfets perquè li feien la gara-gara: «a la Catalunya silenciada, per fi ens escoltaran i a partir d'ara, si s'han de fer concessions, seran per vosaltres, els silenciats».
Cap als dos milions de catalans que voten independentista, ni un sol mot. El constitucionalisme, com una part de l'independentisme, fa més fonda la seva trinxera.
«Salvant les distàncies, això és com els camps de concentració, on era igual si t'hi posaven per jueu o per homosexual»
Rosa Díez va ser consellera de Turisme del govern basc, durant els anys 90, amb els socialistes com a soci de govern del PNB. Presidia aquella administració el lehendakari Ardanza, moderat, i tenia com a vicepresident a Ibarretxe, gens moderat. Díez, aleshores, no se sentia gens incòmoda i no passa res perquè no s'ho senti però, ara bé, amb un currículum com el seu sobta la contundència amb la qual carrega contra els socialistes acusant-los de pactar amb ERC, «un partit que té el seu líder condemnat per sedició».
Per Díez, «davant el totalitarisme dels nacionalistes s'ha de fer una ratlla a terra i d'un cantó estem els demòcrates i d'un altre, els totalitaris. I és igual a quin partit votis perquè, salvant les distàncies, això és com els camps de concentració, on era igual si t'hi posaven per jueu o per homosexual». La política basca ha protagonitzat un dels pocs moments divertits del míting quan ha ensenyat el seu DNI i en lloc de deixar anar el tòpic de «què posa al teu DNI?» ha reivindicat la targeta d'identitat com «l'únic carnet que m'interessa, el de ciutadana lliure i igual».
Cayetana Álvarez de Toledo, la gran esperança del PP per fer front a les amenaces electorals de Ciutadans i VOX, ha seguit la línia contundent de Rosa Díez però que Cayetana sigui dura, molt dura, amb l'independentisme tampoc és gran novetat. Sí que és novetat que, aprofitant el míting que Junts per Catalunya feia a molt pocs metres a la mateixa hora, qualifiqui a tots els assistents a l'altre acte com a xenòfobs: «hi ha un congrés de xenòfobs al Teatre Metropol».
La recepta d'Álvarez de Toledo per la qüestió catalana es basa en quatre pilars. En primer lloc: «el constitucionalisme ha de tenir un pla i nosaltres hem de democratitzar Catalunya i tornar-li la llibertat. Això implica plantar-lis cara i tenir clar que els carrers també són nostres. La superioritat moral està amb nosaltres».
«Hem de reforçar l'Estat i això passa perquè hi hagi més jutges i fiscals i oferir-los un plus econòmic per venir a Catalunya, ho haurem de fer. Hem de reforçar el constitucionalisme civil, invertir en Catalunya, invertir en democràcia. Hem d'acabar amb l'adoctrinament a les escoles, acabar amb la marginació de l'espanyol i enfilar la situació de TV3» ha reblat qui va ser portaveu del grup parlamentari al Congrés dels Diputats.
Quan el PP demani la suspensió de l'autonomia, Álvarez de Toledo haurà completat la seva operació de vampirització 'voxiana' del partit i no quedaran alternatives de centredreta que puguin trencar trinxeres i construir vies de convivència. Tot plegat empobridor, democràticament parlant. Empobridor i descoratjador, com la cara que posa Sigourney Weaver al final d'Alien, quan sap que és l'única supervivent però sospita que està embarassada de l'extraterrestre.