El temporal Glòria ha castigat Catalunya durant uns dies, amb forts vents, pluges torrencials i neu. Les conseqüències han estat molt greus en alguns llocs, i diuen que amb el canvi climàtic això serà cada vegada més freqüent. Jo em limitaré a explicar què va passar a casa meva el dijous 23 de gener de 2020, en ple temporal. Una caseta (el mas) situada a uns 4 kilòmetres del nucli de Cornudella de Montsant, molt a prop del pantà i del riu Siurana. Ara, a toro passat, puc dir que en cap moment vàrem córrer perill ni el meu fill de 7 anys ni jo. De fet, dins de casa estàvem segurs. No el meu cotxe, que va estar a punt d’endur-se’l l’aigua, ni el camí, que ha quedat destrossat. Però durant unes hores, em va envair una angoixosa sensació de perill i incertesa. Un dia per oblidar… Encara que segur que el recordaré tota la vida…
01,30 h.- Fa un parell de dies que plou sense parar, amb més o menys intensitat. La previsió meteorològica informa que a partir de les dues de la matinada tindrà lloc un nou episodi de fortes pluges. El meu fill Julià, de 7 anys, ja dorm fa molta estona, demà ha d’anar a l’escola. Jo em mantinc despert, ja que quan plou durant molts dies seguits, petits filets d’aigua es colen per la paret de la cuina, apegada a la roca de la muntanya. A poc a poc, al pis de baix del mas es va acumulant aigua, i jo la vaig traient. Aquesta vegada el temporal és dels més importants que es recorden, i la velocitat a la que entra l’aigua a casa és proporcional.
02,00 h.- Efectivament, una mica abans de l’hora prevista la pluja ha augmentat la seva intensitat. Amb l’ajut d’un aspirador de líquids, vaig traient aigua. L’aparell fa molt soroll, així que pujo a l’habitació del meu fill a avisar-lo que no es preocupi si sent xivarri. Al pis de baix hi ha uns dos dits d’aigua, però és impossible buidar-lo del tot, ja que l’aigua no para de colar-se per la paret, a poc a poc però sense pausa.
03,15 h.- Com que no para de ploure, decideixo anar-me’n a dormir. L’aigua s’anirà acumulant, però no hi puc fer gaire cosa. Demà em trobaré quatre dits d’aigua, ara no puc fer res més. El Julià dorm com si no passés res, i m’alegro que sigui així.
07,40 h.- Sona el despertador. Només obrir els ulls, escolto com una remor sorda que no sé identificar. En un primer moment no li dono importància, em sembla que pot ser la pluja. Però de seguida m’adono que algo no quadra, el so i la cadència les trobo estranyes. Miro per la finestra i en comprovar que no cau ni una gota d’aigua, se m’encenen tots els senyals d’alarma. M’envaeix una forta sensació d’inquietud i desassossec que m’és impossible descriure… Passa alguna cosa, i és greu. Obro la finestra i afino l’oïda… La remor prové del riu, la cosa no pinta gens bé. Li dic al Julià que es vesteixi de pressa i que s’esperi a l’habitació. Jo em vesteixo batent tots els rècords de velocitat. Baixo al pis de baix. Està inundat amb 4 dits d’aigua, però ara això rai. Obro la porta i corro cap al riu.
A mesura que m’apropo, la remor es torna més forta. El brogit inusual del riu es barreja amb el bram de l’aigua que cau per la comporta de la presa, uns dos-cents metres riu amunt, tot i que no la veig. Diria que la darrera vegada que es van obrir les comportes del pantà va ser pels aiguats de l’octubre de 1994. Desgraciadament les meves sospites queden confirmades. El riu Siurana ha sortit de mare. Al llarg de la nit i la matinada, el pantà s’ha acabat d’omplir, i han obert les comportes. Després m’assabento per la premsa que les han obert a les 3 de la matinada, quan encara estava despert.
Em costa assimilar el paisatge que estic veient. L’aigua ha sortit de la seva llera, i passa a l’ample pel camí, on hi ha el meu cotxe. Ja té les quatre rodes dins de l’aigua. Si obren una mica més les comportes, l’aigua se l’emportarà. Encara és fosc. He baixat tan de pressa que no he agafat res. Torno a pujar a casa a la carrera, i penso què fer. Intentar treure el cotxe d’allí ara és perillós. Podrien obrir més les comportes durant l’intent. Però per la mateixa raó també pot ser l’última oportunitat que tingui per intentar salvar-lo.
No dono crèdit a què ningú no m’hagi avisat de res. Visc a uns dos-cents metres de la presa des de fa gairebé 25 anys, i des de fa 7 amb el meu fill. I ningú ha pensat a avisar-me.
07,51 h.- Busco el telèfon del pantà de Siurana. No el trobo i em maleeixo per no tenir-lo a l’agenda. Internet no em funciona, el telèfon per sort, sí. Truco al Quim del restaurant Can Pep, al costat de l’embassament. Ell deu saber el telèfon de les oficines del pantà o d’algú que hi treballi. Ara mateix no el té a mà, però el busca i em trucarà al cap d’uns 5 o 10 minuts.
07,53 h.- Mentrestant truco al Salvador, l’alcalde de Cornudella. Li explico què passa, i ja que hi som, aprofito per demanar-li el telèfon del pantà. De pas li dic que em sembla increïble que no m’hagi avisat ningú. Em comenta que han hagut d’obrir les comportes perquè està entrant moltíssima aigua a l’embassament.
07,59 h.- Truco al pantà de Siurana. S’hi posa l’encarregat, un tal Paco. Sé qui és, el conec de vista perquè treballa molt a prop de casa meva. Treballa allí des de temps immemorials. Li explico la situació i també li dic que em sembla increïble que no m’hagi avisat ningú que obrien les comportes. Treu pilotes fora, i em pregunta on visc (??). Em sembla que no sap ni qui sóc. De fet, el meu fill i jo som les persones que vivim més a prop de la presa. Trobo una mica trist que l’encarregat de l’embassament no ho sàpiga. La seva actitud és bastant apàtica. Diu que m’haurien d’haver avisat des de Protecció Civil o des de l’Ajuntament, i que això d’avisar no és feina seva. Que ells obren i tanquen comportes seguint instruccions “de Barcelona”. Però almenys em dóna una informació valuosa: a les 08,30 h reduiran el volum d’aigua desguassada i baixarà una mica el cabal del riu. Pel que es desprèn de la conversa, interpreto que òbviament no és per fer-me cap favor, simplement deu ser una ordre prevista amb anterioritat des de Barcelona. La meva percepció és que m’ha dit això com em podria haver dit tot el contrari, i s’hagués quedat tan ample. Com que els que manen són a Barcelona…
08,15 h.- Agafo les claus i me’n vaig cap al cotxe, ara sé que no hi ha perill que augmenti el cabal del riu, almenys de moment. Avanço pel camí inundat però sense corrents perillosos. La intenció és moure el cotxe cap a l’interior de la parada d’avellaners, allunyant-lo tant com pugui de l’aigua. L’engego i poso 1a, però la roda davantera esquerra s’enfonsa immediatament més d’un pam dins la terra enfangada. No avanço ni un metre i no puc fer altra cosa que deixar-lo tal com està.
08,30 h.- L’intent de rescat ha resultat un fiasco total. Torno a trucar al pantà. Abans no he pensat de preguntar-li a l’encarregat si després de la reducció prevista de cabal, hi ha previsió de tornar-la a augmentar, i ho necessito saber. De ser així, el perill encara no s’ha acabat. No m’agafen el telèfon i em quedo sense saber-ho.
08,36 h.- Davant la incertesa, decideixo trucar al 112. Primer que res, els dic que cap persona corre perill, però el meu cotxe sí. Els explico la situació, m’atenen bé, però no em solucionen res. Ho comprenc, al cap i a la fi no hi ha cap persona en perill.
08,45 h.- Em truquen els Mossos d’Esquadra. Tres quarts del mateix. S’asseguren que cap persona estigui en perill i ja està.
08,47 h.- Torno a telefonar al pantà. El cabal del riu ha baixat una mica, tal com m’havia dit l’encarregat. Ara el cotxe ha quedat completament fora de l’aigua. Tot i això, continuo sense saber si això és un fet puntual i si més endavant obriran més les comportes i tornarem a estar igual o pitjor. Com abans, el telèfon sona, però no l’agafa ningú. No puc fer res més que mirar i esperar que no augmenti el nivell de l’aigua.
09,56 h.- Quan ho donava tot per perdut, rebo una trucada inesperada. Un amic que prefereix mantenir-se en l’anonimat, s’ha assabentat del que m’està passant no sé com, i em diu que baixa ell i dues persones més a ajudar-me a treure el cotxe del camí. La millor notícia del dia.
10,30 h.- Arriba l’ajuda i en un moment aconseguim treure el cotxe i posar-lo en un lloc segur, uns marges més amunt, fora de perill. Més tard, surt el sol. Glòria s’ha acabat.
Reflexions finals
Ja amb la situació controlada i amb tots els béns materials fora de perill, és hora de reflexionar. Els serveis d’emergències (112 i Mossos), van atendre’m i es van interessar pel problema (tot i que no em van solucionar res). No els critico, al cap i a la fi no hi havia ningú en perill vital. Només era un cotxe.
Se suposa que el pantà, l’Ajuntament, Protecció Civil o qui sigui, ha de disposar d’un pla d’emergències per aquests casos. No avisar els veïns que viuen a prop de la presa en una situació com aquesta és com a mínim, una gran irresponsabilitat. Tampoc som tants… Els poden comptar amb els dits d’una mà. D’haver-nos avisat, podríem haver marxat amb el cotxe abans que obrissin les comportes.
Més enllà de protocols i organismes oficials…
Cornudella és un poble petit. Tots ens coneixem, alguns de tota la vida. L’alcalde estava al corrent de la situació, perquè li vaig explicar a primera hora quan li vaig telefonar. No vaig rebre ni una trucada seva en tot el dia per si necessitàvem res. Ni per preguntar si havia pogut solucionar el problema o si l’aigua se m’havia endut el cotxe. Res. Zero. Com a alcalde, crec que podria haver mostrat una mica més d’interès, encara que fos per quedar bé.
Cap treballador, ni l’encarregat del pantà, es va preocupar de res, tot i conèixer les circumstàncies. Tot i saber que el camí quedaria inservible i no podríem sortir de casa més que a peu, no vaig rebre ni una trucada per preguntar. De fet, hi ha un camí de servei del pantà que si podria utilitzar per sortir amb el cotxe. Però no han tingut ni l’esma d’obrir les cadenes que el tanquen pels dos extrems.
A dia 24 de gener, l’aigua del riu ja ha tornat al seu cabal. Però els camins d’ambdós costats del riu estan destrossats, i ara algú els haurà de reparar.
Dilluns 27 de gener, finalment, 5 dies després, els responsables de l’embassament han obert les cadenes dels camins de servei. Els camins habituals d’accés encara s’han d’arreglar.