En el dia en què la veu cantant del moviment independentista s'ha desplaçat per primer cop a les mans d'Esquerra Republicana, l'altra cara de la moneda es resisteix a fer una valoració negativa del canvi de vestit. Junts per Catalunya ha valorat «molt positivament» el resultat electoral a les comarques de Tarragona, on ha repetit els quatre diputats que ja va aconseguir el 2017 i on s'ha consolidat en la tercera posició a només un grapat de vots del partit socialista.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
La demarcació de Tarragona és un terreny de joc difícil per a la formació postconvergent, molt més que una Barcelona on fins avui ostentava el privilegi de presidir la Generalitat i molt més que unes Lleida i Girona on els de Carles Puigdemont han cantat victòria aquesta nit del 14 de febrer. A Tarragona, han fet bona la màxima de no perdre el que no sembla viable guanyar i han donat per bo un empat, més o menys com fa el Nàstic cada cop que li toca jugar fora de casa. Junts ha salvat els quatre diputats en uns comicis perillosos per la baixíssima participació i no s'ha vist perjudicat pels fantasmes amb què amenaçava el PDECAT.
Junts aconsegueix quatre diputats per Tarragona i es consolida com el tercer en discòrdia
El cap de llista de la formació postconvergent i home fort a la cúpula del partit, Albert Batet, ha dedicat paraules maquíssimes als «sòlids fonaments de l'independentisme» per maquillar la més que previsible genuflexió imminent a Esquerra. «El poble de Catalunya ens ha donat un mandat explícit amb més del 50% dels vots i la majoria parlamentària més àmplia», ha valorat, i «ara ens toca ser coherents i conseqüents amb un escenari que obliga els partits independentistes a entendre'ns». Batet no semblava tenir del tot assumit el fet que ara el ritme l'hauran de marcar els republicans, però ha estat àgil per reivindicar la força d'un partit que ha cedit molt menys marge del què augurava el sondeig de TV3, per posar un exemple.
Batet ha parlat d'un sentiment de «responsabilitat històrica» i s'ha emplaçat a estar a l'altura de fer útil la confiança dels més de 53.000 tarragonins que li han confiat el vot. En unes eleccions capitanejades pel PSC i per ERC, Junts ha sabut no perdre pistonada i mantenir la lluita de tres fins al darrer alè. La sensació d'arribar a la meta en bona forma té arguments més que contrastats, malgrat que l'escenari nacional ara sigui radicalment diferent per al partit. A Tarragona, ja podem fer bona la cançó aquella tan inquietant de la vida sigue igual.
Patacada de Ciutadans, ultradreta, els Comuns i una CUP que torna
Els quatre diputats de Junts per Catalunya, els altres quatre dels socialiste si els cinc d'Esquerra monopolitzen dues terceres parts del pastís electoral de Tarragona, i han desplaçat la resta de premiats a mossegar-se per les molles, els marges i algun reintegrament per tal de salvar la papereta. Alegries i cava a l'Àrtic i l'Antàrtic amb la irrupció de la ultradreta amb dos diputats i la resurreció de la CUP amb una (ben mirat, la hipòtesi de l'olor a cava a la seu de VOX és bastant arriscada), deures fets a Can Comuns amb l'objectiu de mantenir un seient per Tarragona i cares llargues a Ciutadans amb una ensopegada d'època que els redueix la petjada de cinc diputats a un de sol.
Cares encara més llargues al Partit Popular, que ha hagut de veure com un tanc l'avançava per la dreta als seus feus tradicionals de l'espanyolisme tarragoní i al PDECAT, que ha topat amb la realitat més crua en el seu primer intent d'accedir al Parlament en solitari. Els populars s'han quedat a prop de 1.000 vots de l'objectiu, mentre que els exconvergents s'han quedat a meitat de la cursa. Tarragona ha dictat sentència, amb la sort que aquesta vegada el veredicte l'ha signat la política.