Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Pla general dels tres acusats en el judici sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils

El pare del nen de tres anys mort el 17-A: «El silenci de la Rambla no l'oblidaré mai»

Martínez explica que després del que va viure porta tres anys treballant per millorar el tracte que reben les víctimes

Javier Martínez, el pare del nen de tres anys mort el 17 d'agost del 2017 en l'atropellament massiu, ha explicat al judici de l'Audiència Nacional que no oblidarà mai «el silenci de la Rambla». «En aquell moment tots els principis com a pare i els sentiments per seguir i lluitar van quedar trencats al terra de la Rambla», ha exposat. Martínez ha explicat que després del que va viure i de les «promeses no complertes» del Ministeri de l'Interior fa tres anys que treballa per millorar el tracte a les víctimes. «L'hem perdut tots, ara no sé si seria el president del món, el primer astronauta de Mart... ja mai sabrem què seria», ha dit. Ha afegit que vol que la mort del seu fill «serveixi per a alguna cosa bona, no per començar una guerra».

Martínez estava treballant en el manteniment d'un edifici quan va rebre la trucada de la mare del seu fill que li deia que havien atropellat el nen i la connexió es va tallar de seguida. «Vaig agafar un taxi i veient-la nerviosa vaig pensar que alguna cosa hauria passat. El taxi va parar abans d'arribar, vaig córrer Rambla amunt i vaig demanar als agents que m'acompanyessin al centre d'atenció primària».

«Vaig començar a veure gent ferida i un silenci que no oblidaré en la meva vida, i que no he viscut ni a cap església ni enlloc», ha relatat. Al centre atenció primària els familiars es van abraçar. Al cap de mitja hora els van dir que portarien el seu fill a Sant Joan de Déu amb ambulància per intentar-lo reanimar. «Per a mi reviure-ho és molt dur, envio una abraçada a totes les víctimes», ha dit Martínez, quan li han ofert aigua.

Després que li comuniquessin la mort del seu fill va anar a casa seva. El matí següent va demanar als agents que l'acompanyessin a la Ciutat de la Justícia. «Els mossos han estat persones magnífiques en els moments més durs de la meva vida, estic molt agraït per com ho han fet tot i com a persones i perquè se sentien igual de malament que jo de no haver pogut salvar la vida del meu fill», ha relatat.

Ha explicat que va ser «molt dur» quan a la Ciutat de la Justícia li van demanar permís per fer una autòpsia al fill. Ha explicat que el Ministeri de l'Interior va assegurar que tindrien tot el que necessitessin, però ha dit que no ha estat així. Sí que han rebut la indemnització econòmica. «Hi ha prou diners al món per treure'l del nínxol i tornar-lo a la vida?», s'ha preguntat.

Ha manifestat que compareix per millorar el tracte que reben les víctimes. «Les sensacions d’odi, ràbia, indignació, depressió, totes les coses negatives les he ajuntat i d'aquestes coses he fet una causa» perquè aquesta situació «no torni a passar». Ha dit que els darrers tres anys ha parlat amb diverses persones i ha treballat perquè els protocols canviïn.

Ha acabat dient que vol que la mort del seu fill «serveixi per a alguna cosa bona, no per començar una guerra». Ha afegit que per això va abraçar un imam i va demanar que no s'ataqui a la comunitat musulmana. «No ataqueu qui no té la culpa», ha reblat.

Captura de pantalla de la declaració per videoconferència d'un home ferit a la Rambla durant el judici del 17-A
La feina de Salvador López Granero és al lloc dels fets i reconeix que li costa anar-hi | ACN

Un home ferit a la Rambla explica que encara té estrès i no pot apropar-se a llocs amb molta gent

Un home que va ser ferit a l'atropellament massiu del 17 d'agost del 2017 a la Rambla ha explicat que encara té «ansietat» i «estrès» pels fets. «El no saber si tornarà a passar», ha relatat aquest divendres a la sessió del judici a l'Audiència Nacional. Salvador López Granero, acusació particular, va ser ferit al peu per la furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub, però també té danys psicològics. «No puc apropar-me a llocs amb molt volum de gent», ha afirmat, i també té dificultats per anar a la Rambla, on està situat el seu lloc de feina. «Em costa anar a treballar», ha dit, i també té problemes per dormir.

López Granero ha dit que va rebre atenció psicològica de l'Estat, però no ha estat indemnitzat per danys psicològics ni morals, només corporals. «Se'm van trencar els metatarsians del peu», ha explicat. El testimoni ha recordat que la tarda del 17-A era a la Rambla, a l'altura de la seva feina, quan la furgoneta va passar per darrere seu. Es va amagar a un restaurant i va estar refugiat tota la tarda. Fins passades les 23 hores no va ser atès a l'hospital de campanya.

Captura de pantalla de la senyal de l'AN d'un testimoni del judici del 17-A, una florista que va presenciar l'atropellament
La florista que va presenciar l'atropellament diu que no ha tornat a la Rambla i viu fora de Barcelona | ACN

«Ara estic vivint en un poble, a Barcelona no hi podia seguir»

Una florista que va presenciar l'atropellament massiu del 17 d'agost del 2017 a la Rambla ha explicat que des d'aquell dia no ha pogut tornar-hi i que després de passar mesos tancada a casa seva va decidir anar a viure fora de Barcelona. Núria Suara ha explicat que des del dia dels atemptats pateix estrès posttraumàtic crònic i s'ha de medicar. Ha relatat com es va quedar en estat de xoc des del moment que la furgoneta va impactar a molta velocitat contra la seva parada de flors i va veure «gent que sortia disparada» i diversos ferits. En el seu testimoni ha explicat que ha estat indemnitzada pels danys materials i no va patir danys físics, però no se li ha reconegut la incapacitat permanent ni ser víctima del terrorisme.

«Jo era a la meva feina, vaig sentir molts crits, vaig mirar amunt i de sobte vaig veure gent que sortia disparada. La furgoneta a molta velocitat va xocar contra la meva parada. Vaig començar a veure gent per terra, tota la gent tirada per terra amb ferits», ha relatat.

Suara ha explicat que la furgoneta es va aturar uns metres més enllà per l'impacte amb la seva parada de flors. «Vaig quedar en estat de xoc, no sabia què havia passat, vaig veure tots els ferits per terra. Van venir dos agents amb uniforme, encara no sé qui eren», ha dit. Els agents la van agafar pels braços i la van portar a una botiga de souvenirs perquè li van dir que hi podia haver explosius a la furgoneta i gent armada. «No entenia per què em portaven allà perquè em deien que hi podia haver explosius i em posaven més a prop», ha explicat.

Van intentar sortir de la botiga en diverses ocasions perquè hi havia una noia ferida que perdia la consciència. «Teníem por, no sabíem què fer», ha indicat. «Ens deien que hi havia molts ferits, que no donaven l’abast i que no podíem sortir d’allà». Finalment van sortir i va tornar a casa seva, ha relatat.

Ha explicat que ha estat indemnitzada econòmicament amb 5.539 euros pels danys a la parada, i que no va patir danys físics. En canvi, ha dit que des de llavors pateix estrès posttraumàtic crònic, s'ha de medicar, rebre tractament psicològic i psiquiàtric, necessita pastilles per dormir i unes d'específiques per quan ha d'anar a Barcelona. «Ara estic vivint a un poble, a Barcelona no hi podia seguir vivint, i no he pogut tornar a la Rambla per a res, la meva vida ha canviat totalment», ha relatat.