El jurat popular ha declarat aquest dimecres culpable per unanimitat una funcionària de l’oficina de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) de Tarragona per inflar prestacions per a la seva filla i per als fills d’altres persones. La dona, que ja va confessar els fets durant el judici que s’ha fet a l’Audiència de Tarragona, va dir que les ajudes eren «insuficients» i que volia «ajudar als altres». La fiscalia i l’acusació particular han demanat una pena de cinc anys de presó per un suposat delicte de malversació en concurs amb falsedat documental. Per la seva banda, la defensa només hi veu un suposat delicte de falsedat de document mercantil i ha demanat cinc mesos i mig per la concurrència de quatre atenuants.
La dona declarada culpable, M., treballava com a auxiliar administrativa a l’Institut Nacional de la Seguretat Social a Tarragona encarregant-se de la gestió de prestacions de l’assegurança escolar de neuropsiquiatria des del març del 2009, entre d’altres tasques. La prestació d’aquesta assegurança cobreix el pagament dels serveis d’allotjament i manutenció en centres sanitaris, així com l’assistència psiquiàtrica corresponent per un període inicial de sis mesos, que es pot prorrogar fins a un any i mig per períodes de sis mesos.
Atenuant de confessió i reparació de dany
El jurat ha considerat provat per unanimitat que la funcionària, en l’exercici de les seves funcions, va modificar documents per tramitar l’expedient de la seva pròpia filla el novembre del 2010 i que va percebre indegudament poc més de 33.000 euros a compte de l’Institut Nacional de la Seguretat Social.
A més, també ha considerat provat que, per tal que altres pares beneficiaris rebessin un import major al que veritablement els corresponia, la dona va inflar les factures que havien aportat. En concret, aquests fets van afectar a tres famílies que desconeixien les irregularitats i que van haver de retornar 13.925 euros, 11.634 euros i 1.036 euros, respectivament.
El jurat ha apreciat els atenuants de confessió, reparació del dany -per haver retornat els diners- i una lleu disminució de les capacitats volitives de la dona. A més, s’ha mostrat favorable de suspendre-li la pena si la condemnen a menys de dos anys de presó.
Absolen una de les dues mares acusades de cooperar amb ella
D’altra banda, el jurat no ha considerat provat que una dona hagués inflat factures i falsejat documentació, en connivència amb la funcionària, amb la finalitat d’obtenir prestacions més elevades per a la seva filla. Per tant, la dona, que inicialment s’enfrontava a quatre anys de presó per un presumpte frau de 7.600 euros, ha quedat absolta per la jutgessa.
Per contra, el jurat sí que ha considerat que l’altra acusada, S., es va posar d’acord amb ella per percebre indegudament 34.180 euros provinents de fons públics, per al seu fill, entre els anys 2010 i 2011. Tot i això, el jurat no ha considerat provat que la dona falsegés documentació, però sí que ha valorat que «es va deixar portar» i que no va fer cap actuació «per corregir-ho».
Penes de fins a cinc anys de presó
La fiscalia ha rebaixat de sis a cinc la petició de presó per a la funcionària per un suposat delicte continuat de malversació de fons públics en concurs amb falsedat documental, i també ha demanat el pagament d’una multa de 3.240 euros i cinc anys d’inhabilitació. Per a l’altra dona considerada culpable per part del jurat, la fiscal ha rebaixat la pena de quatre a tres anys de presó per malversació. L’acusació particular que ha representat a la Seguretat Social s’ha adherit a les pretensions de ministeri públic.
De la seva banda, la defensa de la funcionària ha demanat que es tinguin en compte els atenuants de confessió, reparació del dany, afectació lleu de les capacitats volitives i dilacions indegudes, i que se la condemni a cinc mesos i mig de presó per un suposat delicte de falsedat de document mercantil i, en cap cas, per malversació.
Al seu torn, l’advocada de l’altra acusada ha reclamat la suspensió de la pena de presó per la malversació i que es tinguin en compte les dilacions indegudes i l’estat de necessitat econòmica que patia. El judici ha quedat vist per a sentència.