Les màquines d'ozó que ha comprat l'Ajuntament de Reus per desinfectar els espais municipals podrien no ser les adequades segons denuncia la CUP de Reus. Carreguen durament contra el govern de Reus i en especial contra el regidor de Recursos Humans, Daniel Rubio, qui va anunciar la compra d'uns dispositius que, segons els cupaires, el mateix govern de Reus no recomana.
Daniel Rubio exposava, ara fa tot just una setmana, el protocol que s'estava posant en marxa per preparar els espais municipals per al retorn a l'activitat presencial. Entre altres mesures, com la distribució de mascaretes i gel desinfectant, Rubio va destacar la compra de «sis màquines d'ozó, que són els dispositius recomanats per l'OMS».
Les màquines d'ozó no tenen el certificat europeu
Segons denuncia la CUP de Reus, l'OMS no recomana l'ús d'aquests aparells tal com va dir Rubio, «no existeix cap document de l'OMS que ho certifiqui, al contrari», critica Marta Llorens, portaveu de la CUP local. De fet, afegeix, estarien en procés de certificació per part de les autoritats sanitàries de la Unió Europea.
«L'ozó no es troba al llistat oficial del Ministeri de Sanitat de productes viricides», insisteix Llorens. «Primer perquè encara no s'ha avaluat des de la Unió Europea; s'ha arribat a un acord amb les comercialitzadores segons el qual poden vendre el producte mentre no s'hagi avaluat sempre que tinguin un certificat del Ministeri», exposa.
L'avaluació que estaria duent a terme la Unió Europea ha de servir per certificar que no és perjudicial per a la salut l'ús de les màquines d'ozó per una banda. A més, però, afegeix la portaveu de la CUP de Reus, «no s'ha demostrat que tingui un efecte eficaç contra el coronavirus».
La denúncia de la CUP va en el mateix sentit que la realitzada pel Col·legi de Biòlegs de Catalunya. Alerten de l'ús inadequat de desinfectants en l'espai públic per combatre el coronavirus per part de persones sense formació específica, sense tenir criteris tècnics ni materials adequats. Avisa que els efectes sobre la salut i el medi ambient dels productes poden ser greument negatius, fins i tot n'hi ha que poden ser cancerígens. I és que el col·legi ha destacat que especialment preocupant és l'ús de desinfectants clorats, altament tòxics i que han estat utilitats per algunes administracions locals. «Poden tenir efectes cancerígens i són altament perjudicials per als organismes aquàtics», ha afegit en un comunicat.
La regidoria de Salut de Reus no en recomana l'ús
Més enllà de criticar l'adquisició d'aquests aparells sense tenir la garantia que funcionen de manera segura i eficaç, des de la Candidatura d'Unitat Popular de Reus també es carrega contra el govern local perquè consideren que es contradiu. Marta Llorens detalla que «un document penjat a l'Escola Oberta de Salut on es diu que el departament de Salut, avalant un document del Ministeri, no dona suport a aquest mètode de desinfecció».
L'Escola Oberta de Salut Doctor Frias de Reus compta amb un espai al seu web dedicat a la reobertura segura d'espais i establiments. En aquesta pàgina s'especifica, en relació amb els sistemes d'ozó, purificació d'aire i llum ultraviolada, que «cal ser molt cauts en aquests temes perquè ara i per ara el Ministeri de Sanitat no disposa de cap document oficial que avali la seva eficàcia i la seva seguretat davant de la Covid-19».
Tal com denuncia la CUP, en aquest mateix espai web s'adjunta un comunicat de la Generalitat de Catalunya en el qual s'informa que «els responsables de la posada al mercat dels aparells generadors d’ozó ho fan sota la seva responsabilitat, amb l’únic requisit d’haver-ho notificat al Ministeri de Sanitat (...); tanmateix, aquest requisit no implica una conformitat per part del Ministeri de Sanitat».
Per la portaveu de la CUP de Reus, Marta Llorens, això implica que «dins del mateix govern, un departament difon una informació, i el regidor de Recursos Humans ho està ignorant completament; no pot ser que un organisme públic utilitzi un mètode que no està contrastat i que podria posar en risc la salut de les persones».
Assegura, de fet, que en alguns dels usos habituals d'aquests aparells fins ara s'han anat retirant. En el cas de la ciutat de Reus, segons anunciava Daniel Rubio la setmana passada, ja s'han fet servir a les dependències de la Guàrdia Urbana i de les Brigades Municipals, i es preveia que anessin funcionant de manera rotativa a la resta d'espais municipals.
El PSC critica la «innacció del govern per garantir la seguretat de la desescalada»
El PSC de Reus tampoc considera bona l'actuació del govern municipal en relació amb la desescalada progressiva. El seu portaveu, Andreu Martín, creu que «cal una intervenció de gran importància, més orientació al carrer i més informació a la ciutadania, i a Reus no s’està fent prou».
Els socialistes qualifiquen d'«inacció» l'actitud del govern a l'hora de garantir la seguretat de la ciutadania, una situació que valoren «preocupant i arriscada». «Deu dies després que s’hagi donat llum verda a poder sortir a passejar, les indicacions del nostre govern municipal brillen per la seva absència», critica Martín.
No consideren que s'hagin anunciat ni executat propostes o orientacions clares de cara a la ciutadania; «no n’hi ha prou amb pintades als passos de vianants i quatre senyals als carrers indicant que se circuli per la dreta». El problema, asseguren en un comunicat, és que no es va treballar durant el confinament per avançar-se a la situació actual.
«No ens podem permetre que a Reus es generin situacions de perill per la inacció dels seus governants», etziba Andreu Martín. És per això que, segons recorda, el PSC va presentar una cinquantena de propostes al govern «entre les quals hi ha la d’oferir a la població protocols detallats i orientacions de què cal fer en les diferents fases de desescalada».
Des del punt de vista socialista, «el govern va molt tard a l’hora d’establir mesures per ordenar la mobilitat». «La ciutadania no sap què ha de fer i li calen orientacions clares», insisteix Martín. Compara les mesures anunciades pel govern de Reus amb els «projectes ambiciosos per descongestionar carrers concorreguts i no només del centre de la ciutat» que afirma que han plantejat altres ciutats d'arreu de l'Estat.