La CUP de Reus insisteix en el projecte de protectora d'animals municipal amb la possibilitat, exposen, que doni servei a tot el Baix Camp i el Tarragonès. Des del seu punt de vista, la denúncia de Fiscalia contra l'Última Llar és una mostra més que cal internalitzar el servei. Recuperen el projecte que van presentar tant a l'Ajuntament de Reus com al Consell Comarcal l'any 2016 i que, aleshores, no va rebre el suport del govern.
La denúncia fa referència al registre d'entrades i sortides segons el qual, apunten, la instal·lació comptava amb 1.800 animals quan en realitat n'hi havia 230. Amb aquest sistema s'hauria pogut inflar el preu que es cobra als Ajuntaments del Baix Camp i del Tarragonès que hi tenen el servei contractat. Mònica Pàmies, número tres de la llista cupaire de Reus, denuncia la «manca de transparència i retard en la resposta de petició d'informació» per part del govern local respecte a la gossera.
Una protectora a Reus amb visió comarcal
El projecte que ara inclouen al seu programa electoral està pensat per a la ciutat de Reus, però amb la capacitat d'oferir el servei tant al Baix Camp com al Tarragonès. «La capacitat que teníem projectada era de 300 animals, que és el volum que hi ha normalment en aquesta ciutat, però el projecte està fent en mòduls pensant que es pugui ampliar; si fem la nostra gossera municipal i la resta del territori no tenen opció, el normal és compartir aquest espai», explica.
Per superar possibles esculls econòmics, plantegen, es pot ampliar el ventall de serveis que s'hi ofereixin. «Si es fan polítiques d'acollida i d'adopció correctes, la protectora es pot quedar gran; es pot utilitzar la resta de l'espai com a guarderia i per a altres serveis que financin la mateixa protectora». Pàmies fa referència al motiu principal que va esgrimir el govern de Reus per tancar la porta al projecte l'any 2016.
Reivindica la proposta cupaire
Critica que «quan anem al centre —l'Última Llar— no veiem cap gos de raça considerada potencialment perillosa, no veiem gossos amb problemes físics fruit d'accidents, no veiem gossos o gats en tractament...». Afegeix que «el desembre del 2018 vam demanar al govern quantes inspeccions s'havien fet, aquell any, a l'Última Llar; la realitat era cap, perquè l'única que es va fer al llarg del 2018 va ser quatre dies després de presentar la pregunta».
«Ningú està controlant aquest servei, no s'està fent un seguiment del centre», sentencia, i reivindica el projecte del grup municipal de la CUP de l'any 2016. «Vam aportar un projecte d'obra amb planells, relació de materials, protocols interns de funcionament, materials i espais necessaris, protocols d'acollida i recollida i protocols policials» i que requeria un pressupost, assegura, de 146.000 euros.
Acusa el govern de manca de voluntat política
Des del govern se'ls va negar el suport a la proposta al·legant motius econòmics, però «no és excusa» segons Mònica Pàmies. Explica que la despesa anual de l'Ajuntament de Reus pel servei que paga a l'Última Llar és d'uns 70.000 euros. Des de la CUP consideren que es tracta de manca de voluntat política com demostra, afirmen, que «a les reunions entre el govern de Reus i la CUP per la presentació d'aquest projecte no hi va assistir mai el cap de la regidoria de Medi Ambient».
Lamenten que s'al·leguin motius econòmics i, en canvi, s'anunciï un superàvit de 4,6 milions d'euros. Després de la negativa, l'any 2016, de l'Ajuntament de Reus, els cuapires recorden que van portar-lo al Consell Comarcal. Van ser els dos principals Ajuntaments, Reus i Cambrils, qui van tancar la porta al projecte, fent-lo inviable.