No és la intenció d'aquest article ni subratllar les obvietats, ni ficar cap dit a la nafra en forma de tòpic, ni rebolcar-se en les ferides d'un 2020 dolorós. La mortalitat s'ha incrementat enguany a cada racó del país, si bé ho ha fet a ritmes desiguals. A les comarques de Tarragona creix un 10,6% en comparació amb l'any passat, el que farem servir com a referència d'allò que anomenàvem «la vella normalitat». O alguna cosa semblant. L'impacte és lleugerament per sobre de les dades de Lleida i una mica menys que el 12% d'increment a Girona. A les comarques de Barcelona, la pujada de defuncions es descontrola a un 34% més que les registrades l'any 2019.
Són les dades que es desprenen de l'actualització que ha fet pública l'Institut Nacional d'Estadística (INE) aquesta setmana, i que constaten aquest repunt de les defuncions a ritmes desiguals. La mitjana a Catalunya —un creixement del 27,8%— i la de l'Estat espanyol —un 18,7% més— deixen les comarques de Tarragona amb una corba més baixa que la línia general. Paga la pena insistir, però, que aquí els números no són números. Són persones, són famílies i són comiats que massa sovint no s'han pogut fer com pertoca.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
L'estadística de l'INE recull les dades de defuncions fins al passat 2 de novembre, i es preveu que se segueixi actualitzant de forma periòdica en les pròximes quinzenes. En aquella data, les comarques de Tarragona acumulaven un total de 6.701 defuncions enguany, notablement per sobre de la mitjana d'unes 6.000 morts que cada any acostumen a confirmar-se a aquestes altures de curs. L'any 2019, per fer el dibuix clar, novembre va confirmar amb 6.057 defuncions al territori. La diferència és, doncs, de 644 traspassos més en aquest 2020 marcat per la pandèmia.
La mortalitat s'ha disparat a les comarques de Tarragona en l'any més difícil per acomiadar els difunts
«Sempre hem viscut envoltats de la mort, però mai l'havíem sentit tan de prop», explica la Gentzane Carbajo, doctora en psicologia i membra de la junta rectora del Col·legi Oficial de Psicologia (COPC) a Tarragona. «Ni havíem sospitat haver d'adaptar els nostres rituals de vetlla i de comiat», anota. L'experta destaca que «a ningú se'ns escapa que la mort és una de les moltes etapes per superar que tenim com a societat», i apunta que «tot procés de comiat necessita una fase de dol» que enguany, en molts casos, no s'ha pogut caminar. Carbajo parla de cicatrius, de ferides obertes i d'incògnites a vigilar.
Els períodes que marquen la diferència respecte a altres anys són el que va de la segona quinzena de març a l'equador d'abril, i el que repunta des de principis d'octubre i que encara es manté alt. Les dues franges que, efectivament, corresponen als pics de la primera i la segona onada de la Covid-19. L'impacte del virus no ho és tot, però sens dubte és el gran responsable de l'anomalia d'enguany. Tot indica que aquest 2020 se superaran de llarg les 7.000 defuncions anuals a Tarragona que es venen repetint des de l'any 2015, aproximadament, com a tendència.
L'estadística de l'INE dona la raó a Salut a l'hora de quadrar els números. El Departament havia notificat, a data de 2 de novembre, fins a 613 defuncions al Camp de Tarragona i l'Ebre a causa de la Covid-19: gairebé la totalitat dels 644 casos que desequilibren les dades del 2019 i del 2020. El balanç, quinze dies després, ja es dispara a vora les 700 víctimes a casa nostra a causa del virus, que no desaccelera.
Tarragona ja lamenta 650 defuncions més que l'any passat, una xifra que concorda amb les víctimes de la Covid-19
Cal recordar que prop de 150 d'aquests traspassos s'han concentrat a residències de gent gran i s'han acarnissat amb el col·lectiu més vulnerable, fet que també destaca amb claredat l'estadística de l'INE. La mortalitat, a Tarragona, s'ha disparat només en els majors de 65 anys, i especialment en les persones de 90 anys o més. La majoria de les víctimes menors de 85 anys són, amb diferència, els homes. I la major part de les defuncions a partir dels 85 anys són, amb diferència, de dones.
«Quan afegim les variables de no poder acomiadar un ésser estimat, ens apareix a l'estómac un dol complicat i molt difícil de gestionar», apunta la psicòloga Carbajo, que «ens afecta, ens marca i ens fa mal». «La manera en com s'han produït aquests adéus implica un dolor obert que no podem desatendre mai», exposa. Sense ànims de ser pessimista però sí amb mirada adulta, la Gentzane etziba que «d'una pandèmia sempre en sortirem perdent». Fi del debat. «En salut, en seguretat, en confort, en vida, en economia o en ànims i en energia», raona. Però perdent. Tot no ha anat tan bé com algun balcó esperava.
La mortalitat ha crescut de forma notable a les comarques de Tarragona en l'any més difícil per poder acomiadar. Les restriccions socials, de reunions, d'horaris i d'activitats són els danys col·laterals a un 2020 negre on la principal pèrdua ha estat la de —a hores d'ara— prop de 7.000 vides, un balanç agreujat per l'impacte indestriable de la Covid-19. L'increment d'un 10,6% de la mortalitat a Tarragona està a anys llum de Barcelona o de Madrid, on la diferència és ara d'un 34 i un 43%, respectivament. Acarnissat amb els més febles, el pas del virus forma part ja d'una de les pàgines més negres de la història de les nostres comarques.