La velocitat de propagació de la covid-19 a Catalunya, l'Rt, es manté un dia més en 0,92, i el risc de rebrot baixa 5 punts, fins a 180, segons el darrer balanç del Departament de Salut. En paral·lel, la incidència a 14 dies baixa i passa de 204,04 a 199,13. S'han declarat 970 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 532.258. El 4,51% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu. S'ha informat de 15 noves morts i el total és de 21.015 en tota la pandèmia. Hi ha 1.482 pacients ingressats als hospitals, 56 més, i 425 persones a l'UCI, 6 crítics menys que fa 24 hores. Hi ha 645.082 vacunats amb la primera dosi (+3.477) i 244.231 amb la segona (+1.982).
La comunicació dels governs en el primer any de la pandèmia: ningú surt ben parat d’un repàs a l’hemeroteca
La pandèmia mundial de la covid-19 no té precedents en els darrers 100 anys i això ha provocat que en l’últim any s’hagin fet afirmacions que després s’han demostrat total o parcialment equivocades, i que s’hagin pres decisions que posteriorment s’han vist poc efectives o fins i tot contraproduents. Polítics, epidemiòlegs i sanitaris no havien gestionat mai una crisi similar. Les declaracions inicials des dels diferents governs cridaven a la calma i asseguraven que els pocs casos que hi havia a l'Estat es podrien controlar i resseguir. La realitat ben aviat ho va desmentir i pràcticament ningú surt ben parat d'un repàs a l'hemeroteca.
El 31 de gener, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón, va afirmar que Espanya no tindria, «com a molt, més enllà d'algun cas» de covid-19. «Esperem que no hi hagi transmissió local. Si hi és, serà una transmissió molt limitada i molt controlada», va dir. Quinze dies més tard, el 16 de febrer, Simón també se sorprenia per l’«excessiva» preocupació de la ciutadania pel coronavirus. A Catalunya, la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, assegurava l'11 de febrer que «si hi hagués algun cas», el país estava «preparat per afrontar-lo i donar-hi resposta».
El 24 de febrer, el llavors secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix, va manifestar que hi havia «moltes probabilitats que s’identifiquessin dos, tres, quatres casos». «En aquests moments el nostre problema és la grip», va sentenciar. L'endemà la consellera de Salut, Alba Vergés, va afirmar que no calia fer «de cap manera» un seguiment específic a la comunitat italiana a Catalunya i va afegir que «tampoc hi ha cap problema amb les persones que han estat a Itàlia». També va manifestar que «les mascaretes ni són requerides, no són recomanables i no aporten gens de seguretat».
El 26 de febrer, Joan Guix va afegir que la mascareta no té sentit si la persona no està malalta, i va apuntar que les mesures d'higiene que s'han de prendre són «les habituals de la grip estacional: utilitzar mocadors de paper d'un sol ús, rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó i tossir o esternudar no a la mà sinó a l'avantbraç». «No vull banalitzar però em preocupa més la grip que la covid-19», va insistir Guix, que va recordar que des de gener fins a mitjans de febrer havien mort 41 persones per la grip estacional a Catalunya.