El Ministeri de Sanitat ha actualitzat el seu informe d'incidència del coronavirus amb les dades d'aquest divendres, 9 d'abril, que ja han estat publicades a la pàgina web oficial.
Aquest divendres s'han sumat 10.875 nous casos de Covid-19 a Espanya, la xifra diària més alta des del 19 de febrer, sense tenir en compte els balanços dels caps de setmana, sumant un total de 3.347.512 casos des de l'inici de la pandèmia. De tots els casos nous afegits avui, 5.397 s'han diagnosticat en les últimes 24 hores, xifra gairebé idèntica a la d'ahir.
Per comunitats, Catalunya (2.626) és qui suma més nous casos, seguida de Madrid (2.431), Andalusia (2.173), el País Basc (783) i Castella i Lleó (435).
La incidència acumulada segueix pujant punts i comença a acostar-se perillosament a la barrera dels 200. Aquest divendres, la incidència puja de 174,52 casos a 182,09 casos per cada 100.000 habitants en les últimes dues setmanes, mentre que la incidència a una setmana puja de 79,69 fins als 90,79 casos, una forta pujada que fa témer el pitjor de cara als pròxims dies.
Per comunitats, la situació segueix complicada a Melilla (494) i Ceuta (464), mentre que Navarra (394) i Madrid (324) segueixen a l'alça i el País Basc (295) és a prop de superar els 300 casos. La Comunitat Valenciana (34), Balears (65), Múrcia (68) i Galícia (70) segueixen en millor situació.
La xifra de morts d'aquest divendres és de 149, de manera que el total de tota la pandèmia ja puja fins als 76.328. De tots ells, 309 han mort en els últims set dies, la majoria a Madrid (76) i Andalusia (38).
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Què passarà amb l'estat d'alarma?
Davant l'avenç de la quarta onada de coronavirus al nostre país, que porta setmanes pujant en la majoria dels seus indicadors epidemiològics, encara que de moment ha estat de forma lenta i gradual, la pregunta que molts es fan és què passarà amb l'estat d'alarma.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar que l'Executiu no té previst prorrogar la seva durada més enllà del 9 de maig, que és el dia que acabarà la seva vigència, segons es va aprovar el passat mes d'octubre.
A la pràctica, això significa que les comunitats autònomes no podran aplicar totes les restriccions que han aprovat fins ara, almenys no sense la validació per part d'un tribunal, normalment el Tribunal Superior de Justícia de cada comunitat autònoma.
Com ja va passar l'estiu passat, i fins ben entrat l'octubre, les autonomies decidien quines mesures havien de prendre emparant-se en la llei de salut pública, però era un jutge qui ho havia de ratificar perquè es poguessin aplicar a la població.
En més d'una ocasió, unes comunitats van poder aplicar unes restriccions que en altres regions eren rebutjades, el que va provocar gran confusió entre els ciutadans i entre els mateixos polítics.
Aquest fet, sumat a l'augment de casos de la segona onada, va propiciar que el govern central tornés a decretar un estat d'alarma més llarg, que emparés les decisions de les administracions autonòmiques sense necessitar que un jutge les autoritzés, però això s'acabarà en un mes.
Si la quarta onada es dispara, com va passar amb la tercera, sembla evident pensar que Pedro Sánchez haurà de fer-se enrere i acabar demanant la pròrroga de l'estat d'alarma, a petició de les comunitats autònomes, al Congrés.
El problema que es planteja és què passarà si la quarta onada no acaba d'enlairar-se, però tampoc es doblega. El toc de queda deixarà de ser una realitat, i algunes restriccions que ara estan vigents podrien no ser autoritzades pels jutges, de manera que serà complicat doblegar de nou la corba.