Després de la campanya electoral i els comicis, ja amb els resultats electorals a la mà, s'obre ara el període per constituir el Parlament de Catalunya, investir un nou president de la Generalitat i formar Govern. Són les setmanes que serveixen per traslladar el resultat de les urnes a la realitat, i la llei estableix els terminis per fer-ho.
En aquest sentit, és molt clara: el Parlament s'ha de constituir dins dels primers vint dies hàbils després de la jornada electoral. En la jornada constitutiva, s'ha d'escollir un nou president del Parlament a més de la mesa de la cambra. Fins a la seva elecció, la cambra la presideix la mesa d'edat, que en aquesta ocasió compondran Ernest Maragall (ERC) i Alberto Tarradas (Vox), com a diputats més gran i més jove, amb 76 i 24 anys, respectivament.
Dues dates clau en les properes setmanes: 12 i 26 de març
Com dèiem, doncs, el Parlament s'haurà de constituir com a molt tard dins dels 20 dies hàbils següents a les eleccions, per tant el 12 de març. En aquesta primera sessió s'escullen el president o presidenta del Parlament, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la Mesa. La investidura del nou president o presidenta ha de començar dins dels deu dies hàbils següents a la constitució.
Un termini que acabaria el 26 de març si la cambra es constituís exhaurint el termini de vint dies. En cas que el candidat a la presidència no aconseguís el suport de la majoria absoluta dels diputats (un mínim de 68 escons), es pot sotmetre dos dies després a un segon debat i votació en què n'hi ha prou amb majoria simple, és a dir, més vots a favor que en contra.
En cas que no s'assolís la investidura, començaria a córrer el compte enrere per a la dissolució automàtica de la cambra: el límit se situaria, com a molt tard, en el 28 de maig. Si s'hi arribés sense nou president, el Parlament quedaria dissolt i les eleccions serien automàticament convocades per 54 dies més tard, és a dir, pels volts del 22 de juliol.
Són passos molt ulteriors: encara som en les primeres hores després dels comicis i ara per ara no hi ha indicis que facin pensar en una investidura complicada, però la política catalana s'ha caracteritzat en les darreres legislatures per allargar mesos els nomenaments presidencials —com va ser el cas el 2016 de Carles Puigdemont o el 2018 el de Quim Torra.