Valls està a només dos anys i pocs dies per celebrar les esperades properes festes Decennals. Un cop cada deu anys, en concret tots els anys acabats en 1, la capital de l’Alt Camp celebra, al voltant del dia 2 de febrer, unes festes que es remonten a un ‘vot del poble’, signat l'any 1791, a la Mare de Déu de la Candela, patrona de la població.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
Decennals: motiu d'orgull dels vallencs
Les Decennals, motiu d’orgull dels vallencs, tenen lloc des del 1791 i són declarades Festa Patrimonial d'Interès Nacional per part del Govern de la Generalitat de Catalunya. Durant 10 dies, la capital de l’Alt Camp exhibeix tot el seu potencial i recorda les seves arrels amb les lluminàries, els castells i el seguici cerimonial.
Superació d’una epidèmia de pesta
La ciutat de Valls expressa la seva devoció per la Mare de Déu de la Candela des de l'any 1348 arran de la superació d'una epidèmia de pesta. La jornada també serveix per cloure el cicle nadalenc en ser el darrer dia per visitar els pessebres, que a Valls adquireixen especial protagonisme amb el que instal·la l'Associació de Veïns Francesc Clols a la històrica capella del Roser, del carrer de la Cort.
Valls vol estrenar l’orgue sense moble més alt d'Europa per les Decennals
Valls s’ha posat l’horitzó de les Decennals de 2021 per estrenar l'orgue sense moble més alt d'Europa. Està previst que tingui uns 25 metres d’alçada i al voltant de 1.300 tubs, que ja s’estan apadrinant per un valor que va de 25 a 25.000 euros. A més, tindrà tres grans torres inspirades en el campanar de Sant Joan i les dues colles dels Xiquets de Valls. El disseny del mestre orguener Gerhard Grenzing –establert a Catalunya fa 46 anys– recull sonoritats barroques i romàntiques i incorpora com a singularitat un registre de gralla.
L’orgue de Sant Joan – construït a finals del segle XVI– va desaparèixer el 1936 durant la Guerra Civil. En els seus prop de quatre-cents anys de vida l’orgue va arribar a ser un dels millors de Catalunya, sobretot després que el 1767 l’orguener suís que vivia a la capital de l’Alt Camp, Lluís Scherrer, en va fer una completa recomposició i en va ampliar els registres musicals.
També et pot interessar