Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Pla general de la plataforma marina del projecte Castor, amb la costa del Montsià al fons

Decepció, frustració i por per la sentència absolutòria del cas Castor

La plataforma del Sénia i l'Ajuntament d'Alcanar avisen que vetllaran que el projecte de gas no es reactivi

La sentència absolutòria del cas Castor s'ha rebut amb desengany i decepció a Alcanar. L'Ajuntament i les plataformes Aplaca, dels afectats, i en Defensa de les Terres de Sénia lamenten que els magistrats de l'Audiència de Castelló neguin la relació de causalitat entre la injecció de gas del Castor i els terratrèmols que es van produir —més d'un miler—.

Des de la plataforma de les Terres de Sénia destaquen la mobilització ciutadana d'aquests 14 anys de lluita contra el projecte que ha permès donar a conèixer «l'abús i desastre» que ha estat. Ara hi ha por que la sentència obri una escletxa per reactivar el projecte. Escal UGS va recórrer al Tribunal Suprem, el 2009, en contra de l'ordre de desmantellament, un recurs que no s'ha resolt.

A Alcanar se senten defraudats per la justícia davant la sentència que absol del delicte contra el medi ambient els dos responsables de la concessionària del Castor, l'expresident Recaredo del Potro, i l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, així com la mateixa mercantil, Escal UGS —filial d'ACS—.

Es preveia una sentència més lleugera que els sis anys de presó que reclamava la Fiscalia, però en cap cas l'absolució. Les plataformes i el consistori d'Alcanar, lamenten que els magistrats de la secció primera de l'Audiència de Castelló, presidida pel jutge Esteban Solaz, avalin la tesi de la defensa dels acusats, que els terratrèmols no es podien preveure i minimitzant-ne l'abast.

Per al portaveu de l'associació d'afectats Aplaca, Joan Ferrando, la justícia nega la causa perquè no pot negar l'evidència que els terratrèmols es van produir i deixen als «convençuts» de l'existència d'un delicte ambiental de «mentiders» i d'haver «inventat tot això» per «fer mal i tenir un benefici». «No és així», ha defensat.

Se senten «frustrats» per «la manera en què es pronuncia» el tribunal, amb una sentència absolutòria que «compra fil per randa els arguments de la defensa dels acusats», en el judici i en la instrucció del cas al jutjat número 4 de Vinaròs. «És una decepció més de les que portem en el cas Castor», ha lamentat Ferrando.

També qüestionen la celeritat de la sentència d'un cas «complex» i molt tècnic, que s'ha emès dues setmanes després d'acabar el judici —un litigi que es va allargar prop d'un mes—. «Els tentacles de les elits judicials i empresarials de l'estat espanyol han actuat i és una sentència totalment injusta que no entenem com es resol en quinze dies amb la quantitat ingent d'informació que tenia la causa», ha apuntat l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig.

A Alcanar dol que els magistrats eximeixin de responsabilitat als responsables d'Escal refusant la relació entre la injecció de gas i la crisi sísmica per les diferències de criteri científic.

«Els jutges diuen que passaven per allí, es va produir la sismicitat, i ningú en té la culpa i no és així perquè hi ha informes tècnics de l'IGME (Institut Geològic i Miner) i l'Institut Geogràfic, dels anys 2013 i 2014, que ho verifiquen», ha recordat Cristina Reverter, portaveu de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia. «És una situació de malbaratament públic, econòmic i ambiental», ha denunciat.

Per a la plataforma del Séni, el banc dels acusats en aquest judici estava massa buit perquè s'hauria d'haver jutjat els tècnics dels ministeris que van avalar la seguretat del projecte gasístic i dels responsables polítics i empresarials que el van promoure. De moment, es desconeix si Fiscalia o la defensa d'Aplaca recorreran al suprem.

Por a la reactivació del Castor

Amb la sentència absolutòria, hi ha por i «pànic» perquè s'obri una escletxa per reactivar el projecte. L'Ajuntament d'Alcanar de la mà de la plataforma del Sénia vetllarà que es desmantellin les instal·lacions terrestre i marítima del Castor i farà «un seguiment encara més exhaustiu» de la reacció del govern espanyol a aquesta sentència. «Vam notar els terratrèmols, sabem que hi ha una relació de causalitat i no acceptaríem la reactivació. És escandalós», ha apuntat l'alcalde.

«Vist com ha actuat la justícia, hem perdut l'esperança, però no caurem en el desànim i la desesperació i lluitarem fins al final per defensar les persones afectades», ha dit Joan Roig.

Catorze anys de lluita

La primera manifestació contra el projecte Castor es va celebrar l'agost de 2007. La portaveu de la plataforma del Sénia es queda amb la mobilització ciutadana que ha lluitat contra «aquest monstre» durant catorze anys.

«El fet més destacat és que la gent hagi sortit al carrer, que no s'hagi quedat a casa i que gràcies a la resistència ciutadana pacífica s'ha conegut el desastre que ha estat el projecte, a l'Estat i arreu d'Europa, i com s'han de fer les coses, que s'ha d'escoltar la gent perquè no sempre quan diem 'No ho volem', és 'No volem res'», ha destacat Reverter.

Compromís vol una Comissió al Senat

D'altra banda, el senador de Compromís, Carles Mulet, ha fet una crida a «continuar treballant per evitar futurs despropòsits similars, que suposen de fet una administració negligent dels recursos comuns» després de conèixer la sentència absolutòria als dos exdirectius i l'empresa exconcessionària, Escal UGS.

En aquest sentit, ha tornat a instar el govern espanyol a prendre mesures per «recuperar els diners robats» i perseguir els responsables, demanant que permeti una comissió d'investigació del Castor al Senat, com reclama un grup de 25 senadors.

«No és una bona notícia que, amb la sentència de l'Audiència, s'intenti avalar la correcció en aquest projecte i que no hi ha culpables del que va succeir, perquè se sabia àmpliament que ens trobàvem en una zona de cert risc sísmic. Si la Justícia considera que no hi ha culpables, deu ara existir un procés d'investigació parlamentària, per analitzar el que va ocórrer i legislar perquè mai es tornen a tirar a la mar milers de milions d'euros», ha afegit Mulet, tot reclamant també el desmantellament urgent i amb garanties de la infraestructura a la mar, operació per a la qual, encara no hi ha calendari ni partida pressupostària malgrat que els segells provisionals dels pous portin prop de quatre anys caducats.