Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
La seu del Tribunal Constitucional en un dia de sol

Decisió d'última hora del TC sobre els delictes contra la bandera espanyola

El tribunal desestima el recurs d'un sindicalista gallec que va dir que calia «cremar la puta bandera»

La seu del Tribunal Constitucional en un dia de sol
El Constitucional ha fet pública la seva decisió sobre els delictes d'ultratge a la bandera. | cedida

El ple del Tribunal Constitucional ha resolt que els ultratges a la bandera espanyola no estan emparats per la llibertat d'expressió. El tribunal ha desestimat un recurs d'empara interposat per un sindicalista gallec de la Confederació Intersindical Gallega condemnat per un delicte d'ultratge a la bandera i que al·legava que se li havia vulnerat la llibertat d'expressió i ideològica.

La llibertat d'expressió no empara els delictes d'ultratge a la bandera espanyola, segons el Tribunal Constitucional

El sindicalista està condemnat per haver dit frases com «aquí teniu el silenci de la puta bandera» i «s'ha de cremar la puta bandera». Segons el tribunal aquestes expressions eren «innecessàries per a les reivindicacions salarials» que el sindicalista defensava i «no hi tenien cap relació», de manera que són «al marge» dels drets fonamentals que al·lega. La resolució de ple s'ha pres amb cinc vots particulars. Concretament, els vots són dels magistrats Andrés Ollero Tasara, Juan Antonio Xiol Ríos, Cándido Conde-Pumpido Tourón, Encarnación Roca Trías i María Luisa Balaguer Callejón.

El sindicalista va interposar un recurs contra les sentències condemnatòries del 22 de març de 2017 del jutjat penal número 1 del Ferrol i de 8 de febrer de 2018 de la secció primera de l'Audiència Provincial de La Corunya.

L'ultratge a la bandera espanyola segueix sent delicte

D'aquesta manera, doncs, queda ben clar que l'ultratge a la bandera espanyola continua sent delicte, tal com reconeix l'article 543 del Codi Penal espanyol. «Les ofenses o ultratges de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes, efectuats amb publicitat, es castigaran amb la pena de multa de set a dotze mesos», diu exactament l'articulat del text, aprovat per darrera vegada ara fa 25 anys, el 1995.

Malgrat que es pretenia que el dret fonamental a la llibertat d'expressió emparés actes com la crema o la destrucció de banderes espanyoles en públic, cosa que en els darrers anys s'ha produït en diverses protestes emmarcades en el procés independentista de Catalunya, el Tribunal Constitucional ha acabat resolent —amb una ajustada majoria, però majoria al cap i a la fi— que la llibertat d'expressió no justifica l'ultratge a la bandera.