Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Imatge d'una taula en forma d'U amb una vintena llarga de persones assegudes al seu voltant

La defensa prioratina del correcte ús de les paraules davant dels lladres grisos

Si el riu Siurana no pot anomenar-se riu perquè el que ara hi ha no respon a la definició que en fan els diccionaris, caldrà adequar-los o bé canviar la realitat

El diccionari normatiu català, «el blanc» de l’Institut d’Estudis Catalans, diu que un riu és un «Corrent natural d’aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu»; i el Català-Valencià-Balear, conegut també com a Alcover-Moll, el defineix com un «Corrent natural d'aigua procedent de les muntanyes i que aflueix a la mar, a un llac o a un altre corrent». Fins a aquí, tot bé. El problema arriba quan sentim a parlar del «riu Siurana» i en busquem l’entrada a la Viquipèdia, que ens diu que l’anomenat «riu Siurana» «Neix a les muntanyes de Prades, alimenta el pantà de Siurana al terme de Cornudella de Montsant i és transvasat a la conca hidrogràfica de la riera de Riudecanyes, alimentant també el pantà de Riudecanyes, comarca del Baix Camp, antigament travessava el Priorat històric abans de desembocar a l'Ebre a l'altura de Garcia.» Podem deduir, doncs, que l’anomenat «riu Siurana» antigament era un riu però ara ja no ho és, ja que «alimenta», que vol dir «desemboca», no un altre riu, un llac o el mar sinó un pantà a partir d’un transvasament.

 

Hi ha qui és un dejecte i tant li fot tot, però hi ha altra gent que s’estima les paraules i el que volen dir; no és estrany, aquesta és una de les formes que pot prendre l’estima pel món on vivim. Així, hi ha gent que pensa que els diccionaris, sobretot l’Alcover-Moll, no són simples llistats de definicions sinó quelcom més, ja que a les seves pàgines, d’una manera o altra, es dibuixa on vivim, com sentim i s’hi recullen les dades de tot plegat. I si el riu Siurana no pot anomenar-se riu perquè el que ara hi ha no respon a la definició que en fan els diccionaris, caldrà adequar-los o bé canviar la realitat. Sense cap mena de dubte, la segona opció és sempre la més bonica de fer quan la realitat és més producte dels especuladors que no pas de la gent que intenta viure vivint i lluitant en un lloc determinat, en aquest cas el Priorat.

 

Això és el que van fer, el 2017, un grup d’activistes de la Plataforma Volem lo Riu Siurana  Viu durant unes hores. Per fer-ho, van posar uns plafons de fusta a l’assut del Molí dels Aubins i van aconseguir que una part de l’aigua que fins aleshores se n’anava al Baix Camp tornés a la seva llera natural i no emprengués l’angoixant camí cap al pantà de Riudecanyes a través d’un túnel que xucla sempre que pot l’aigua del Priorat cap a destinacions turístiques. Com que, encara que només fos per una estona, recuperar el nom de riu per al Siurana va ser tan emocionant, l’any següent l’acció es repetí, però ara amb unes palanganes, amb les quals els activistes tornaren l’aigua al riu, el que sempre hauria de passar, per tal que aquesta no fos transvasada per ser venuda a preu baix a les zones turístiques de la Costa Daurada. La Plataforma explica, molt encertadament, que «per unes fustes i unes palanganes, l’Anaïs Estrems i l’Andreu Escolà, membre del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), hauran d’anar al jutjat el 17 de març com a investigats.» No hi haurà d’anar, en canvi, el Santi Borràs, que també va ser denunciat per fer aquesta acció però en canvi no ha estat citat. Per tal de pagar les despeses judicials podeu fer donatius aquí: https://gepec.cat/donatius-siurana/

 

Sabeu de què els acusen? Doncs els acusen, amb una denúncia per la via penal, «d’usurpació d’aigües, danys i coacció». En canvi, el que ells van fer, amb altra gent, va ser posar taulons i treure aigua amb palanganes. Això i parlar, perquè l’Anaïs i l’Andreu van ser els encarregats de prendre la paraula durant l’acció del 2017 i mireu si en té de valor la paraula que, com si fos la pedra filosofal, transforma palanganes i taulons en «danys i coacció». En realitat, tothom sap que són dos caps de turc a qui volen escarmentar per aturar un moviment que és viu perquè neix de l’estima per la terra i pel riu; i sobretot els acusen perquè els amos no suporten que ningú els digui «prou» a la cara i no abaixi la mirada quan ells s’hi tornen.

 

Amb aquesta acció no violenta, pacífica i pública, el que els prioratins van fer va ser dir prou a l’espoli de l’aigua de la comarca. I és que la broma dura des de 1904, quan propietaris agrícoles i l’Ajuntament de Reus van crear la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes per tirar endavant la construcció de l’embassament de Riudecanyes. L’any 1966, en ple franquisme, es va construir el pantà de Siurana, que ja portava incorporat el canal que porta l’aigua del Siurana cap a Riudecanyes i altres indrets de la Costa Daurada.

 

I sabeu qui els acusa? Doncs una colla que porten el nom de «Comunitat de Regants» i, tot i tenir aigua, ningú sap ni si reguen, ni què reguen ni si tenen res plantat. I com que tenen noms i cognoms i sembla ser que no són vampirs, posarem una mica de llum a la foscor dient-los un rere l’altre en veu alta. La seva Junta de Govern és presidida per Joan Llaberia i Jové i vicepresidida per Eudald Salvat i Salvat. En són els vocals Enric Mas i Torres, Josep M. Cruset i Bages, Jordi Llauradó i Bozal, Camil Taberna i Tombas i Jaume Gassull i Valldosera. Del Jurat de Regs, n’és president Enric Mas i Torres i en són els vocals titulars Miquel Domènech Fusté i Àngel Franquet i Fort; i els vocals suplents són Josep Ferré i Jansà i Maties Llauradó i Llauradó. Hi fa d’administrador, recaptador i secretari, feines per les quals el 2017 cobrava 57.956,79 euros, Miquel Àngel Prats Fabra. I quan els pregunten pel tema, sempre diuen que no volen fer declaracions...

 

Com veieu, aquest cop la cosa és ben clara, és a dir que la tria és fàcil i senzilla. D’una banda, hi ha els falsos «regants» que han esborrat la paraula «riu» del Priorat per interessos purament econòmics, d’acumulació de beneficis, grisos, grisos grisos. De l’altra, els prioratins defensors de les paraules que es mouen per aconseguir que aquestes tornin a anomenar la realitat i no una altra cosa. Cal triar, és clar, i un bon dia per fer-ho és el 17 de març als jutjats de Falset i sempre arreu on els homes de gris vulguin esborrar el significat de les paraules i la defensa de la vida que ens guia i ens ha de guiar sempre.