Pel camí de les vuit setmanes de confinament per la crisi del coronavirus, estem enmig de la primera amb llibertat condicional per a la majoria de la ciutadania. Durant els gairebé dos mesos de tancament més o menys total, els productes més demandats per la ciutadania han anat evolucionant. Si abans del decret de l'estat d'alarma es van anar esgotant les existències de mascaretes i gels desinfectants, ficats de ple en el confinament el primer best-seller va ser el paper de vàter.
Tots recordem aquelles imatges amb estanteries buides als supermercats, sense un trist paper, fos higiènic, mocador o de cuina, que posar al carro. Aquells que tenien la sort de trobar-ne se n'enduien paquets i paquets. Vés a saber el motiu. Passada aquesta bogeria inicial, els llegums de pot van agafar el relleu: econòmiques, polivalents i molt nutritives. Un 'must' que tenir al rebost.
El pas dels dies, amb la monotonia de la llar, va treure la vena culinària de molts i moltes. Qui més qui menys es va llançar a fer pa de pessic, galetes i qualsevol element de rebosteria imaginable. No hi havia perfil d'Instagram que no mostrés alguna creació. Així, els productes estrella al supermercat van passar a ser la farina i, sobretot, el llevat, esgotat en la gran majoria d'establiments. La febre de la rebosteria, va completar-se amb la multiplicació del pa casolà.
El pas dels dies, gairebé en paral·lel, va portar el gran problema dels cabells, que tot i estar confinats no han deixat de créixer a aquells que encara conserven la cabellera. Amb les perruqueries tancades, només quedava el 'homemade', fer-ho un mateix a casa. Com que no millorava la situació, homes i dones d'arreu van moure fitxa per sortir del pas, saquejant les estanteries de tint de cabell i comprant màquines de tallar cabells, complicades de trobar a preus assequibles en plataformes de comerç telemàtic.
En tot aquest procés he estat lent de reflexos, excepte amb el paper de vàter, que vaig aconseguir comprar un paquet abans que comencés tot plegat. Ni mascareta, ni gel desinfectant (l'alcohol que vaig comprar és per a massatges), ni llegums de pot (les primeres setmanes), ni llevat. Tint no en necessita encara (toco fusta) i la màquina de tallar cabells que vaig comprar és principalment per la barba i el pèl corporal.
Per sort, les coses van a poc a poc cap a una 'nova normalitat' que taparà una mica els meus pocs reflexos. Ja hi ha gels hidroalcohòlics a la farmàcia, estic esperant l'enviament d'un lot de mascaretes, el paper de vàter ja no escasseja al supermercat, les perruqueries han obert portes (tot i que encara no hi aniré perquè la rapada encara em dura) i en pocs dies podré anar a casa els pares, a veure si la mama em fa un 'bizcocho' d'aquells que tan bé li surten.