El període de transició cap a la «nova normalitat» marcat pel govern espanyol contempla quatre fases durant les quals els territoris aniran avançant segons com evolucioni la pandèmia a cada lloc. A Catalunya —un cop fixat que el desconfinament es farà per regions sanitàries— el Departament de Salut ja ha admès que és molt probable que els ritmes siguin diferents segons la situació que es visqui a cada territori. En aquest sentit, les regions sanitàries de Tarragona i de les Terres de l’Ebre són dues de les tres regions catalanes que el dilluns ja podrien avançar cap a la següent fase.
A punt per passar a la fase 1
Per passar a la fase 1 el pròxim dilluns 11 de maig, el Ministeri de Sanitat va marcar dos requisits que cada territori ha de complir indispensablement. Aquests són tenir la capacitat d’incrementar els llits d’UCI i de malalts aguts en cas que hi hagi un rebrot. En el primer cas, el territori ha de poder garantir, en cinc dies, que hi hagi entre 1,5 i dos llits d’UCI per cada 10.000 habitants. En el segon cas, la unitat territorial ha de poder garantir, també en cinc dies, entre 37 i 40 llits de malalts aguts per cada 10.000 habitants.
Segons el Departament de Salut, la regió sanitària de Tarragona —que comprèn les comarques del Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Alt Camp, Conca de Barberà i Priorat— compleix aquests dos requisits, igual que la de Terres de l’Ebre, amb el qual està preparada per avançar a la fase 1 el dilluns 11 de maig. «Treballem amb l'escenari favorable per demanar el canvi de fase, però cal ser molt prudents», va valorar ahir el gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, Ramon Descarrega.
El sud, amb la taxa de contagis més baixa de Catalunya
Un altre indicatiu és l’evolució de la pandèmia, que al sud de Catalunya ha tingut menys incidència que en altres zones. La taxa de positius de coronavirus a les regions sanitàries de Terres de l’Ebre i de Tarragona és la més baixa de tot el país. A les Terres de l’Ebre és d’11,03 casos per cada 10.000 habitants, mentre que al Camp de Tarragona és de 29 casos per cada 10.000 habitants. La resta de regions se situen en els 50, 60 o 80 casos per cada 10.000 habitants.
A més a més, durant els últims dies s’han notificat una mitjana d’entre deu i dotze positius diaris a tota la província de Tarragona, amb un descens de les defuncions. Són xifres que indiquen que la pandèmia al territori remet a bon ritme, tot i que cal no abaixar la guàrdia en cap moment, especialment ara que es comença a recuperar l’activitat.
Prudència a la patronal i el comerç
Davant aquesta situació, els diferents agents econòmics de la regió es preparen pel retorn a l'activitat, tot i que mantenint la precaució. Javier Escribano, president de l'associació d'empreses d'hostaleria de Tarragona, apunta a aquest mitjà que no volen ser «un focus de rebrot». «S'ha de ser molt curós i seguir les indicacions sanitàries», afegeix Escribano, que remarca que, per a les empreses d'hostaleria, «un nou rebrot al juliol o a l'agost, seria mortal».
El sector creu que una de les dificultats que hi ha en el pla de desconfinament del govern espanyol és que «obligaria a aixecar els ERTOs». Per tant, demanen que «no sigui obligatori aquest aixecament fins que es pugui obrir al 75%». «En sembla bé l'actual calendari de desconfinament però és necessari allargar els ERTOs. Amb aquesta demanda l'economia productiva es trobaria adormida però hi hauria teixit productiu. D'altra manera, ens arrisquem a què no hi hagi empreses que puguin crear llocs de feina», apunta Escribano.
Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, retreu al govern espanyol tant «el nivell de comunicació amb els agents implicats» com «la manera en què s'està comunicant». Per aquest motiu, Roigé considera que no tenen prou informació «per valorar si Tarragona pot passar a la fase 1 directament, o no». La presidenta de la cambra mostra bona voluntat, i vol confiar en el fet que «qui pren les decisions ho fa de la millor manera possible», però també fa una crida a què «s'escolti als empresaris». «La situació en el sector serveis és molt delicada, no tenim totes les certeses que voldríem en aquest context», conclou.
«Plorarem per les empreses que tancaran»
El president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, també valora com un fet positiu que es pugui començar a recuperar la normalitat, tot i que apunta que no servirà de res si no es prenen les mesures econòmiques pertinents. «Nosaltres, del tema sanitari, poc n'hem de dir; del que sí que ens hem de queixar és de les accions que es prenen per la reconstrucció del país, de les empreses i dels autònoms, perquè sobre això sí que parlem amb propietat», sentencia.
En aquest àmbit precisament «estem molt preocupats perquè no s'està fent el que s'hauria de fer, no s'està fent res del que havíem demanat les Cambres de Comerç i altres institucions empresarials». Just es pregunta: «els agents econòmics no s'adonen del que estan fent? No es pren cap mesura adequada; d'aquí només ens en sortirem injectant liquiditat al mercat, a les empreses».
En canvi, compara, «les ajudes a Espanya representen un 10% del PIB, a França és el 20% i a Alemanya entre el 50% i el 55%; hi ha alguna cosa que no fem bé». Recorda, per exemple, la línia de crèdits ICO que es va anunciar, i que al cap de molt pocs dies ja s'havia esgotat sense que el govern central sabés si se n'obririen de noves o no.
«No s'estan prenent les mesures adequades, no hi ha prou ajuts», insisteix; «el govern estatal i Europa no hi fan prou, i la Generalitat té els recursos que té». És per això que considera una bona notícia que les empreses puguin anar recuperant definitivament l'activitat, a tots els sectors, però alerta que si no es fa una bona planificació de mesures en l'àmbit econòmic i empresarial, «plorarem per les empreses que tancaran per falta de previsió».
Seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries
També alcaldes dels diferents municipis prefereixen ser prudents i no es volen mullar sobre si el ritme de desescalada hauria de ser més ràpid a Tarragona i a les Terres de l’Ebre que a la resta de Catalunya. Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell, remarca que «les recomanacions les han de fer les autoritats sanitàries, i nosaltres aquí ens hem d’expressar amb tota la prudència». El mateix opina Ramon Ferré, de Calafell, que creu que només cal «seguir els criteris objectius que s’han marcat i veure si es compleixen o no».
En una línia similar es mostra Carles Pellicer, alcalde de Reus, tot i que destaca que «crec que estem a punt, les dades ens avalen». «Fa dies que treballem en aquesta línia i el dia onze ho veurem, perquè això pot canviar en qualsevol moment». El consistori manté contacte constant amb sectors com el comerç i la restauració per fer-los arribar les directrius de la Generalitat i de Moncloa. «Si les dades sanitàries ens permeten el desconfinament progressiu, hi hem d'anar; hem d'activar l'economia amb mesures com aquestes perquè si no, serà molt difícil de remuntar», sentencia.