El 15 de setembre és el dia internacional de la democràcia. Si mirem amb una perspectiva llarga en el temps, podem dir que la humanitat ha fet avanços inqüestionables en el llarg procés de democratització de les diferents comunitats humanes organitzades sota la forma Estat. Milions de persones han pogut i poden viure sota el sistema de la democràcia liberal que és, encara que imperfecte, sense dubte el sistema de govern que més permet exercir la llibertat personal i comunitària.
Ara bé la democràcia, com la llibertat, no són un estatus perenne i estàtic, ans al contrari, són un procés que cada dia s'ha de potenciar i ha de ser uns dels objectius de qualsevol societat.
Aquí a Catalunya i a Espanya els últims anys la petició de poder celebrar un referèndum d'autodeterminació ha posat el focus sobre que és la democràcia i com es poden exercir els drets democràtics que tenim com a ciutadans.
No podem no reconèixer que a vegades s'ha simplificat el debat per interessos de cada part. Hem escoltat contínuament frases com "Votar és democràcia" o "No hi ha democràcia si no hi ha respecte a la legalitat vigent i a la Constitució". Són frases que efectivament posen el focus en aspectes necessaris, però no suficients, per poder dir que estem en un sistema democràtic: no hi ha democràcia sense urnes i sense respecte a la llei, però també els règims autoritaris posen urnes i tenen una legalitat establerta. La simplificació dels debats ajuden a la política però sovint a la llarga banalitzen la realitat i la complexitat dels processos socials i polítics.
De fet, la democràcia és un procés continu que té com a objectiu assegurar les millors condicions perquè cada persona i col·lectiu humà pugui viure en llibertat. I la llibertat també és un procés continu d'apoderament per superar els condicionaments polítics, socials, econòmics i culturals que limiten l'exercici dels drets de qualsevol persona i col·lectivitat. Per això la democràcia és la millor eina i sistema polític que tenim. Depèn de com es garanteixi aquest apoderament personal i col·lectiu podrem valorar si vivim en una democràcia madura o feble (o tal com diu el company Tardà, una democràcia low-cost).
Aquest és el debat que hauríem de fer: quin tipus de democràcia tenim a l'Estat espanyol. I quin tipus de democràcia voldrem per la República catalana. No només en el tema de la possibilitat de fer un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Sino sobre l'efectiva separació entre els poders legislatiu, executiu i judicial, sobre la presència de mitjans de comunicació el màxim lliures de condicionaments polítics i econòmics, sobre una democràcia capaç de limitar el poder d'influència per part de les multinacionals i sobre la corrupció sistèmica dins del sistema polític. No podem deslligar la democràcia dels valors que ella mateixa efectivament promou i defensa a través del seu sistema representatiu, legal, social i econòmic. Com ben diu l'ONU "aquest Dia Internacional de la Democràcia és una oportunitat per recordar que la democràcia s'ha de centrar en la persona humana".
Doncs també els independentistes faríem bé d'evitar una simplificació en el debat sobre la situació on ens troben i les solucions que proposem. No oblidem que també nosaltres hem de preguntar-nos sobre la qualitat de la democràcia dins de Catalunya i evitar caure en el populisme que és el pitjor enemic intern que tenen les democràcies. Recordem que la democràcia en el seu principi, es fonamenta en un pacte, s'equivoca qui pensa que aquest pacte és in eternum com els constitucionalistes espanyols i també aquells que advoquen per una unilateralitat sense haver passat per un pacte dins de Catalunya. Per això s'ha d'insistir i persistir en demanar un referèndum pactat perquè és l'instrument amb el qual la gran majoria dels catalans i catalanes veuen com a solució.
Aquesta setmana han començat les escoles a tot el país. No hi ha democràcia plena, forta i madura sense una educació de qualitat. Com deia Giovanni Sartori una de les persones que més ha dedicat la seva vida a estudiar que és la democràcia: "Això suposarà una democràcia més gran. Però per ser-ho veritablement a cada increment de demo-poder hauria de correspondre un increment del demo-saber. En cas contrari, la democràcia es converteix en un sistema de govern en què decideixen els més incompetents. El que significa un sistema de govern suïcida".
La cultura i l'educació són una eina indispensable per exercir i enfortir la democràcia. No hi ha llibertat i democràcia sense cultura i educació. Queda clar que ens queda encara camí per recórrer per tenir una democràcia de qualitat.
